rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La salut pública: definició, història i termes clau

Examinem els serveis institucionals que augmenten el benestar de la gent

Tot allò que et cal saber sobre la salut pública | Cedida

 

En què consisteix la salut pública? Es tracta, de fet, d’un concepte que ha originat molts estudis arreu del planeta. Fins i tot hi ha alguns organismes internacionals de renom, com l’OCDE —Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic— o l’OMS —Organització Mundial de la Salut— que han situat el tema de la salut pública al centre dels debats al voltant de la prestació dels serveis socials.

 

Tot seguit, volem centrar-nos a examinar diverses definicions de la salut pública, la història que l’envolta, la transcendència que implica i els obstacles clau que hi ha en aquest àmbit. Finalment, també parlarem de diversos recursos que poden ajudar a aconseguir informació més concreta i especialitzada sobre la matèria.

 

 

Definició de la salut pública

El concepte de «salut pública» no té una única definició, sinó que és un terme que implica alhora un àmbit d’actuació i també un objecte d’estudi. Per tal de definir la salut pública d’una manera concreta i operativa, primer cal examinar separadament en què consisteix la salut i també l’esfera pública.

 

D’una banda cal destacar que, antigament, la salut era un concepte que implicava la manca de malalties. Ara bé, l’OMS ha tornat a formular aquesta definició en els últims temps, perquè es puguin tenir en compte els diversos factors que poden contribuir al fet d’«estar sans».

 

Així, actualment l’OMS defineix la salut com «un estat de benestar mental, físic i social complet, i no només la manca de malalties o afeccions».

 

D’altra banda, habitualment s’entén que l’esfera pública implica els serveis destinats als ciutadans que es distribueixen a partir de l’acció del govern. A més, també pot fer referència a les diverses accions polítiques proposades per donar resposta a problemàtiques socials, o també pot implicar literalment el «públic», o sigui, un poble en concret —un grup d’individus que tinguin contextos i característiques semblants.

 

Per tant, per tal de definir la salut pública de manera operativa, podríem dir —tot i que pugui sonar apressat— que és un concepte que abasta totes les accions de les institucions centrades a garantir el benestar mental, físic i social dels ciutadans, i no únicament la manca de malalties.

 

Aquestes accions institucionals poden anar des de crear estratègies concretes per prevenir malalties fins a la promoció de la salut, passant pels diagnòstics, els tractaments i, finalment, les rehabilitacions.

 

 

Una mirada històrica a les institucions sanitàries i la seva transcendència

La salut pública posseeix una història que n’implica dues de paral·leles: per un cantó, la mèdica —que permet que veiem com es defineix i es promou la salut actualment— i, per l’altre, la manera en què històricament s’han desenvolupat els serveis socials, així com l’aparició de «la població» com un objecte d’intervenció i d’estudi, cosa que pot fer molt de servei a l’hora d’examinar com es va arribar a la definició actual de «públic».

 

De manera general, podem afirmar que els orígens de la salut pública es troben al segle XIX i que va aparèixer a causa d’algunes repercussions de la Revolució Industrial i de l’aparició de l’higienisme com a model mèdic escollit per intentar fomentar la vida sana de la població. Per tant, la salut pública deriva de la industrialització i del creixement ràpid de les urbs, a banda d’haver-se desprès també del desenvolupament de la higiene i la medicina.

La industrialització i el creixement sobtat de moltes metròpolis van jugar un paper fonamental en l’aparició de la salut pública | Cedida

    Més endavant, l’higienisme va virar cap al model biomèdic, encarregat de combatre malalties transmissibles concretes i, després, cap a un model de medicina preventiva, és a dir, centrat en els factors de risc, l’estil de vida i la prevenció.

     

    Aquests canvis de rumb es van produir al mateix temps que es formaven els estats-nació —que són sistemes polítics amb una població estable, un territori i un govern encarregat de gestionar-lo—, cosa que va originar l’aparició dels estats de benestar, on les institucions públiques proporcionen prestacions que tenen la consideració de drets universals a la seva població estable. A grans trets, podem afirmar que l’educació i la salut són els seus dos grans pilars.

     

    Quin model preval avui en dia?

    Finalment, la salut va acabar esdevenint un dret de les persones, i d’això deriva la seva gran rellevància. És a dir, la transcendència de la salut pública es troba en el fet que possibilita assegurar el dret dels ciutadans a gaudir d’un accés efectiu i equitatiu a la salut.

     

    Sense que s’hagués produït la desaparició dels anteriors models, actualment a l’àmbit públic es té tendència a tenir en compte, a banda dels estils de vida de cadascú i dels factors biològics, el vincle que tenen amb els determinants socials. Aquesta àrea d’investigació, anomenada medicina social, ha aparegut en els darrers anys.

     

    Els determinants socials de la salut són definits per l’OMS com una sèrie de circumstàncies en què els individus neixen, viuen, creixen, treballen i es fan grans, sistemes de salut inclosos. Aquestes determinades circumstàncies resulten del repartiment dels recursos i diners que estan subjectes a les polítiques que s’han adoptat.

     

    Aquests determinants socials resulten de vital importància perquè poden ajudar a entendre les injustícies que es podrien evitar pel que fa a l’accés a la salut entesa com a servei públic. Aquest fet ha impulsat el plantejament d’algunes reformes clau per tal de mirar de preservar el dret ciutadà de gaudir d’un estat de benestar mental, físic i social.

     

     

    Els serveis que proporciona la salut pública

    La salut pública s’organitza mitjançant diverses accions que reben la denominació de «serveis de salut». Es tracta d’unes prestacions que constitueixen la resposta social creada per ocupar-se de la salut dels ciutadans, a banda d’estudiar i tractar les diverses malalties que poden patir.

     

    Estan formades per recursos humans —el personal mèdic, l’administratiu, etc.—, instal·lacions especialitzades —com ara els laboratoris o els hospitals—, recursos materials —els fàrmacs, les lliteres, els instruments, etc.— i recursos econòmics —que sovint obstaculitzen o faciliten l’organització dels demés recursos.

     

    A banda, impliquen altres agents externs als serveis que, no obstant això, tenen una participació indirecta per a la prestació social de la salut. Un exemple d’això podrien ser els instituts que duen a terme investigació sanitària, els organismes internacionals i també els poders polítics que es dediquen a gestionar l’accés a la salut i les polítiques sanitàries.

     

    Els serveis de salut estan adreçats a tots els ciutadans i es poden classificar en diferents especialitats segons els trastorns que es produeixin més sovint a la població. En aquest sentit, cal remarcar que es poden produir diferències depenent de la regió en qüestió. Per exemple, existeixen —entre altres— serveis d’urgències, de salut materna, de salut infantil o de salut mental.

     

     

    A quines dificultats s’ha d’encarar la salut pública?

    Sovint sentim que les malalties esdevenen «problemes de salut pública». Això es produeix en els casos en què el nivell de prevalença d’alguna patologia augmenta de manera considerable, quelcom que es pot apreciar en particular mitjançant els estudis epidemiològics.

     

    Avui en dia, les patologies més mortíferes de tot el planeta són l’accident cerebrovascular i la cardiopatia isquèmica. A banda, cal destacar que les malalties transmissibles que causen més morts al món són les infeccions respiratòries i que les malalties que causen més incapacitat són —entre altres— el càncer i la depressió.

     

    A banda, hi ha diversos estils de vida associats als problemes per a la salut pública, com ara el consum habitual d’alcohol o tabac, una dieta que no estigui equilibrada o el sedentarisme. Tenen aquesta consideració perquè poden contribuir a originar malalties que provoquen incapacitat o la mort.

     

    No és senzill gestionar l'accés a la sanitat | Cedida

     

    Problemes econòmics i polítics

    La salut pública experimenta dificultats significatives en l’àmbit econòmic i polític, a banda de les que acabem de veure. Es vinculen, sobretot, amb el model que està en vigor per prestar els serveis.

     

    En general, cal destacar que constitueix un model combinat o de transició entre l’estat neoliberal i l’estat del benestar. En comptes de proporcionar els serveis socials, l’Estat s’encarrega de regular-ne la prestació i els proveïdors privats, en canvi, són els que treballen per a proveir-los.

     

    El neoliberalisme ha originat problemes a l’hora de gestionar els serveis i els recursos econòmics al planeta. Per aquesta raó, avui en dia veiem que l’organització dels recursos humans i l’accés a la sanitat no són fàcils.

     

    Sovint sol creure’s que els serveis privats proporcionen millors prestacions. Tot i que a vegades això és cert, cal remarcar que precisament té relació amb les polítiques i els recursos dirigits a la provisió de serveis públics, o amb la seva manca.

     

    Tampoc no s’ha d’oblidar que el sector públic ha desencadenat alguns problemes perquè a vegades s’ha concebut com un sistema «gratuït» que pot originar una sobreresponsabilització dels poders polítics de la salut dels individus i, de retruc, fer que les persones visquin de manera menys saludable.

     

     

    Quines solucions existeixen?

    Com que el sistema públic de salut és incapaç de gestionar-ho tot pel seu propi compte, a nivell internacional actualment es recomana la promoció de polítiques intersectorials que puguin assegurar un benestar mental, físic i social als ciutadans i, a banda, un accés equitatiu als serveis que requereixen.

     

    En aquest sentit, es pot afirmar que la salut pública està passant per una fase de transició. Se situa entre models diversos, polítics i mèdics, que amb una existència paral·lela afecten considerablement la gestió de la salut, tant col·lectiva com individual. Es tracta d’un àmbit d’actuació transcendental que s’està examinant per tal de poder-hi trobar millores.

     

    Aquestes modificacions s’han de dur a terme de manera reflexionada i estudiant les característiques concretes de cada indret. Per tant, les polítiques de salut d’Espanya possiblement no seran igual que les de Llatinoamèrica, perquè tant els recursos com les necessitats de tots dos llocs divergeixen de manera significativa.

     

    A títol d’exemple, podem esmentar que hi ha determinats països en què el dret contempla una tipologia especial per als delictes contra la salut, que constitueixen els fets que comprometen l’estabilitat de la salut dels ciutadans d’un lloc. Aquests «delictes contra la salut» contemplen accions que van des del comerç fraudulent de fàrmacs i aliments fins al cultiu, elaboració i tràfic de drogues.

     

    La salut pública passa per una fase de transició | Infocamp

     

    Com es pot ampliar la informació sobre el tema?

    Com que es tracta d’un àmbit d’actuació i d’estudi molt extens, hi ha informació detallada sobre el tema en indrets molt diversos. Per exemple, s’editen revistes acadèmiques sobre la salut pública a països com Espanya, Mèxic, Colòmbia o Brasil —entre altres— en una gran varietat d’idiomes.

     

    A banda, diverses escoles de salut pública al món ofereixen programes d’estudi especialitzats, i depenent del lloc on visquis podries mirar d’acostar-te a la secretaria o ministeri competent en aquest àmbit per sol·licitar més informació.

     

    Referències bibliogràfiques:

    • Álvarez Castaño, L. (2009). Los determinantes sociales de la salud: más allá de los factores de riesgo. Revista Gerencia y Políticas de Salud, (8)17: 69-79.
    • Franco, A. (2006). Tendencias y teorías en salud pública. Revista de la Facultad Nacional de Salud Pública Universidad de Antioquia, (24)2: 119-130.
    • Frenk, J. (2016). La salud de la población. Fons de Cultura Econòmica: Ciutat de Mèxic.
    • Frenk, J. (1988). La salud pública: campo del conocimiento y ámbito para la acción. Salud Pública México, (30)1: 246-254
    • Rojas, F. (2004). El componente social de la salud pública en el siglo XXI. Revista Cubana Salud Pública, (30)3. Recuperat el 14 de febrer de 2018 de http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0864-34662004000300008&script=sci_arttext&tlng=pt
    • Organització Mundial de la Salut (2018). Temes salut. Recuperat el 15 de febrer de 2018 de http://www.who.int/topics/es/

    🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

    Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

    Comentaris