Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Sanitat detecta paparres amb el virus de la febre hemorràgica a Espanya

La recerca s'ha basat en una anàlisi de 9.000 exemplars
Imatge d'una paparres. | Cedida

 

Un estudi coordinat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha detectat la presència de paparres infectades pel virus que causa la febre hemorràgica de Crimea-Congo a diverses zones de Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó. Malgrat la troballa, asseguren que el risc de contagi a humans a Espanya segueix sent baix. «No hi ha cap tipus d'alarma, no podem descartar que aparegui algun cas esporàdic de la malaltia però el risc és molt baix», ha assegurat la directora general de Salut Pública del Ministeri, Elena Andradas, després dels resultats presentats aquest dijous a les comunitats autònomes en la Comissió de Salut Pública, òrgan depenent del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS).

La recerca, realitzada en col·laboració amb les quatre comunitats afectades, l'Institut de Salut Carlos III i el Ministeri d'Agricultura, es va basar en una anàlisi de 9.000 paparres obtingudes d'animals silvestres i bestiar domèstic, arran dels dos primers casos autòctons d'aquesta malaltia infecciosa detectats a Espanya al setembre del 2016, dels quals un va morir.

 

En total s'ha identificat la presència del virus de Crimea-Congo en unes 300 paparres del gènere 'Hyalomma', la qual cosa equivaldria amb prou feines a un 3 per cent de totes les mostres analitzades, en 7 de les 11 comarques estudiades, totes elles properes a la zona d'Àvila on es va poder produir el primer contagi en humans l'any passat. A més, tots els paràsits infectats s'havien extret d'animals silvestres, sobretot cérvols, encara que també es van detectar en daines, senglars i muflons.

Les mostren es van extreure entre setembre del 2016 i gener d'aquest any i posteriorment van ser analitzades pel Centre Nacional de Microbiologia, pertanyent al Carlos III. De fet, aquesta anàlisi suggereix que entorn del 90 per cent de les paparres amb el virus van poder haver-se infectat a través de l'animal del qual van ser extretes, al que prèviament els hauria arribat a través d'una altra paparra, ha explicat Ricardo Molina, responsable del Laboratori d'Entomologia Mèdica del Centre Nacional de Microbiologia i un dels autors de l'estudi.

 

Quant a la procedència del virus, que es va detectar per primera vegada a Espanya el 2010 en unes paparres capturades a la província de Càceres, es creu que podria haver arribat a través d'aus migratòries procedents del nord d'Àfrica, on la malaltia és endèmica. El virus persisteix des de llavors en la península gràcies a la presència de diverses espècies de paparra del gènere 'Hyalomma', un dels principals vectors de la malaltia, l'hàbitat de la qual és més habitual a la zona centro i sud-oest del país.

 

Malgrat això, Sanitat assegura que és poc probable que es produeixi un altre cas autòcton en humans com el detectat l'any passat, encara que no pot descartar-se per complet. De fet, ha precisat la directora de Salut Pública, tampoc pot descartar-se que hi hagi hagut més casos abans perquè «moltes vegades el virus no provoca cap símptoma». Així i tot, cal destacar que les febres hemorrágicas virals (FHV) són un grup de malalties que poden arribar a ser mortals i que són causades per virus pertanyents a diferents famílies: arenavirus, filovirus, bunyavirus, togavirus i flavivirus.

Comentaris