Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els secrets dels 4 tipus de comunicació familiar

Descobreix quins són i quines característiques tenen

 

Els actes de comunicació que s’estableixen dins de les famílies són alguns dels elements claus pel que fa a la interacció entre els humans. Només després de néixer ja es creen maneres particulars de comunicar-se entre els fills i els pares que tindran un important impacte en el creixement del nounat i en la manera d’interactuar amb la resta de persones del planeta.

 

Per quest motiu, les comunicacions saludables i fàcils al nucli familiar són especialment essencials. Aquest és l’entorn on els nens i nois passen més temps, durant les etapes de la infància i de l’adolescència. A banda d’això, la inculcació d’uns valors, els models de conducta i les conviccions són elements vehiculats a través de les persones que viuen a la mateixa llar.

 

La transcendència de la manera com ens comuniquem amb els membres de la família

El 2006, en Chris Segrin va dur a terme un estudi del qual es va desprendre que una bona comunicació amb els membres de la família fa millorar la qualitat dels lligams en aquest àmbit. Si, a banda, aquestes relacions són pròsperes, contribueixen al manteniment d’una salut mental idònia.

 

En canvi, les dificultats a l’hora de comunicar-se amb membres de la mateixa família poden originar moments aclaparadors que poden ajudar a desencadenar sentiments d’angoixa, tristesa i solitud, a banda de tenir tendència a originar problemes relacionals i de poder desembocar en un abús de substàncies psicoactives.

 

La comunicació familiar és un pilar que mostra l’estat d’aquella família i es composa de diversos elements que tenen una clara influència en aquest sentit. Per tal d’assolir una bona comunicació, són claus diverses variables interactives i intersubjectives.

Elements essencials de les variables interactives i intersubjectives

La interactivitat es relaciona amb la manera com els diferents membres d’un nucli familiar estableixen codis i els donen una interpretació. Aquest aspecte té molta influència en la manera d’actuar de cadascun dels membres d’aquest nucli a nivell interpersonal.

 

Per un altre cantó, la intersubjectivitat es basa en la similitud dels significats establerts entre els diferents individus que formen una família i les repercussions que es vinculen a diverses maneres d’actuar. Així, es mira d’aconseguir que la persona comprengui allò que l’altre vol transmetre-li i també a l’inrevés.

 

Ens hem fixat en les investigacions que McLeod i Chaffee van dur a terme el 1970 relacionades amb la coorientació i en la reformulació establerta el 1994 per Fitzpatrick i Ritchie com a fonaments d’aquest article per explicar-vos, tot seguit, les diferents dimensions de comunicació familiar que hi ha i la manera en què afecten el funcionament d’aquest nucli.

Hi ha moltes maneres de comunicar-se dins de cada família i cadascuna pot tenir un efecte diferent | CatalunyaDiari.cat

 

Una orientació cap a la conversa i una orientació cap a la conformitat

Es tracta de dues dimensions essencials per als autors que acabem de citar en el camp relacionat amb la investigació sobre les comunicacions dins de la família. Pressuposen l’existència de dues característiques primordials que estableixen una gran diferència en el mètode de comunicació familiar en cada cas.

L’orientació dirigida a la conversa

En les famílies amb aquesta propensió, s’encoratja cada persona a actuar de manera proactiva i a prendre part en les interaccions que es realitzen, tant espontàniament o relacionades amb tota mena de qüestions.

 

Aquesta variable és contínua: això vol dir que alguns sistemes estan més inclinats cap a la conversa que alguns altres. En aquest cas, els trets que van evolucionant i la classe de paper familiar que es crea presenten diferències i originen respostes i conductes molt variades.

Orientació cap a la conversa alta

En els nuclis familiars orientats cap a la conversa allò que es planeja, allò que es decideix i allò que es fa en general es parla entre tots els implicats de la mateixa família. Interactuen de manera molt freqüent i posen en comú allò que pensen i allò que senten.

 

Els grups familiars en què és habitual aquest model d’intercanvi posseeixen una comunicació natural, espontània i sense fronteres. Aquest aspecte els ajuda a reforçar la confiança i el confort que senten i es converteix en un essencial vehicle per transmetre aprenentatges i valors.

Orientació cap a la conversa baixa

Els membres de les famílies que tenen una orientació més aviat baixa cap a la conversa hi troben una manca força significativa de comunicació. En general, els temes solen ser sempre els mateixos i no es produeixen gaire intercanvis de sentiments ni d’idees.

 

No solen mostrar les seves opinions amb els altres, ni s’escolten o tenen en consideració els sentiments de l’altre a l’hora d’escollir sobre temes molt importants. Els nuclis familiars que es comuniquen d’aquesta manera no confereixen a la comunicació la rellevància que hauria de tenir en aspectes fonamentals com la socialització dels integrants de la família.

L’orientació dirigida cap a la conformitat

Aquesta variable s’estudia mitjançant l’examen del grau d’homogeneïtat que presenten les idees, els valors i les creences de cada persona que conforma el nucli familiar: es valora el nivell de similitud entre els pensaments dels membres de la família.

Orientació cap a la conformitat alta

Quan una unitat familiar posseeix una orientació a la conformitat elevada, valora en gran mesura que les idees i els comportaments dins del mateix sistema s’assemblin. Es mira d’eludir els problemes i la confrontació, i es promou l’obediència dels més menuts de la família cap als més grans.

 

En aquest grup, a la zona més alta hi hauria el model familiar més conservador, que persegueix la coherència, l’acatament i la magnanimitat entre els seus membres. Els progenitors sovint són els encarregats de decidir sobre les coses transcendentals, sense que aquestes eleccions es consensuïn amb els demés.

Orientació cap a la conformitat baixa

Aquesta mena de nucli familiar està força allunyat del que entraria dins els cànons de conservador. Els adults confereixen molta rellevància a la diversitat de parers, comportaments i maneres de pensar de cadascun dels integrants de la família, amb la qual cosa promouen la seva independència i individualitat. Es prioritzen les relacions d’igualtat, i no les jeràrquiques.

 

Les famílies amb poca orientació a la conformitat valoren i cuiden molt els lligams d’amistat que es creen lluny del nucli familiar. A banda, fomenten el creixement individual —fins i tot quan pot tenir conseqüències negatives per al sistema familiar.

Els 4 tipus familiars basats en la manera de comunicar-se

Quan les dues tendències d’orientació de les famílies que acabem d’esmentar convergeixen i interactuen, se’n desprenen diferents classes de famílies que es distingeixen pels seus trets particulars a l’hora de comunicar-se.

 

Cada manera de comunicar-se de les famílies es relaciona amb un model de conducta concret que marcarà de manera pronunciada les relacions, els comportaments i la forma de socialitzar-se de cada persona.

Les famílies es poden dividir en diferents classes | Cedida
 

1. Les famílies consensuals

Aquesta classe de sistemes familiars es caracteritza per la seva forta tendència a parlar i a conformar-se. Tot i que les converses entre els seus membres són molt freqüents, es produeixen amb l’objectiu d’acatar les regles i de conservar la jerarquia del nucli.

 

Els progenitors són els encarregats de prendre les decisions, tot i que traslladen als demés les raons que els han fet adoptar aquestes regles perquè siguin capaços de comprendre d’on provenen les seves idees i els valors que els mouen.

2. Les famílies pluralístiques

Podríem dir que són les famílies amb més democràcia: estan molt orientades cap a la conversa i molt poc cap a la conformitat. S’hi produeix una comunicació franca, sense reserves, i cada integrant pot parlar dels seus punts de vista i d’allò que sent de forma oberta i lliure, sense que els altres el jutgin.

3. Les famílies protectores

De tots aquests models familiars, és el que té una tendència més autoritària. Tenen una orientació a la conversa baixa i, en canvi, la seva orientació a la conformitat és remarcablement alta. L’obediència adquireix un paper protagonista dins de les relacions familiars, cosa que fa que els menuts de la casa hagin de fer allò que els diuen sense poder plantejar interrogants sobre els motius d’aquestes ordres i decisions.

4. Les famílies «laissez-faire»

En aquests nuclis familiars els intercanvis comunicatius entre els seus integrants sembla que no tenen gaire rellevància, perquè es produeixen de manera molt poc habitual. Els parers de cada persona, a banda, ni es posen en qüestió ni es discuteixen, cosa que comporta que tothom pugui opinar allò que li sembli millor.

 

La «llibertat» que es desprèn d’aquesta classe de família fa que els més menuts se sentin desatesos, perquè creuen que els seus progenitors no valoren els seus comportaments i que aquestes actituds no tenen repercussions de cap mena —ni bones ni dolentes.

Elements que contribueixen a les bones relacions familiars

Encara que molts factors promouen l’heterogeneïtat dins dels sistemes familiars i, per consegüent, de les seves maneres de comunicar-se i del seu propi estil de vida, hi ha alguns criteris que fomenten la comunicació dins del nucli familiar.

 

Dins d’aquests elements, sobresurten el fet d’establir un contacte recurrent, mostrar una cohesió, fer debats tant de qüestions actuals com personals, ser amables i agradables, respectar els demés i demostrar disciplina i estima.

 

Referències bibliogràfiques:

  • Chaffee, S. H. i McLeod, J. M. (1970).  Coorientation and the structure of family communication. International Communication Association, Minneapolis (Minnesota).
  • Fitzpatrick, M. A. i Ritchie, L. D. (1994). Communication schemata within the family. Multiple perspectives on family interaction. Human Communication Research, 20(3): 275-301.
  • Segrin, C. (2006). Family interactions and well-being: integrative perspectives. The  Journal of Family Communication, 6(1): 3-21.