Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Segons els científics, heretem la intel·ligència de les mares

Et desvelem els predictors de la capacitat intel•lectual més importants
Ha estat demostrat que heretem la intel·ligència de les mares | GTRES

 

La intel·ligència és un tema que suscita molt d’interès i molts debats. Avui, en concret, parlarem d’una qüestió dins d’aquest àmbit que resulta molt interessant.

 

La mare ens llega la seva intel·ligència?

Els individus que han estat afortunats i gaudeixen d’una intel·ligència superior a la de la mitjana de la gent haurien de posar-se a donar-li les gràcies a algú ben concret: les mares. Segons els resultats que es desprenen d’una sèrie d’estudis, semblaria que les mares són les encarregades de traspassar el volum més important de càrrega genètica vinculada amb la cognició.

 

Aquest fet acabaria amb una gran quantitat de prejudicis de gènere que estan arrelats amb força en la majoria de les societats modernes i que fa centenars d’anys que estigmatitzen les dones. Segons les afirmacions que es desprenen d’aquestes dades, la capacitat intel·lectual del pare no tindria gaire influència en la intel·ligència dels seus descendents.

 

La importància dels gens condicionats

Els fonaments científics d’aquesta qüestió es troben precisament en el fet que existeixen «gens condicionats». Segons afirmen els biòlegs especialistes en la matèria, aquests gens tenen un comportament diferenciat depenent de si provenen d’un organisme femení o masculí.

 

Tot indicaria que aquests components genètics tindrien una mena d’etiqueta bioquímica amb dades que indiquen d’on provenen, i que també podrien fer-nos saber si aquests gens seran —o no— actius dins de les cèl·lules dels progenitors. Més concretament, s’ha pogut observar que alguns gens condicionats s’activen únicament si s’han originat en el cos de la mare i que, si s’hereten a través del pare, no s’activen. Ara bé, també cal destacar que alguns altres gens tenen el funcionament contrari: únicament se’n produeix l’activació en el cas que provinguin de la figura paterna.

 

El cromosoma X: un factor clau per al desenvolupament de la intel·ligència

Ja sabíem que el potencial cognitiu passa de pares a fills, però fins fa relativament poc no s’havia descobert que en aquest traspàs hi té un paper més influent tan sols un dels dos progenitors. Les investigacions diverses que han corroborat que els fills heretarien en major mesura la capacitat intel·lectual de la banda materna ho demostren assenyalant que els gens vinculats amb la intel·ligència de l’individu es troben al cromosoma X.

 

Cal remarcar, de fet, que les informacions en què es basen aquestes afirmacions són ben antigues: el 1984, una investigació duta a terme a la Universitat de Cambridge ja havia descobert aquesta tendència. Els encarregats d’aquest estudi van examinar diversos components genètics i bioquímics presents al cervell, i van descobrir que els gens materns contribueixen amb un grau més elevat d’informació al desenvolupament d’estructures relacionades amb els pensaments i les activitats de la ment.

 

Els gens vinculats amb la intel·ligència de l’individu es troben al cromosoma X | GTRES

 

Els científics van fer l’estudi utilitzant embrions de ratolins que havien modificat prèviament amb l’objectiu de recrear únicament els gens materns o els paterns, fins que van arribar a la increïble descoberta. Posteriorment, els investigadors van col·locar aquests embrions modificats a la matriu d’un ratolí femella amb l’objectiu que es continuessin desenvolupant, però aquests embrions van acabar morint.

 

Amb aquest mètode, els científics van arribar a la conclusió que hi ha gens condicionats que només s’activen si s’hereten a través de la mare, i que són essencials perquè l’embrió es desenvolupi i sobrevisqui. Ara bé, també van dur a terme còpies genètiques dels pares en altres embrions i els resultats van ser uns altres: es va veure que els gens paterns eren indispensables per al desenvolupament dels teixits de la placenta, i aquests embrions també van morir.

 

La teoria era evident: si aquests gens específics eren tan crucials per a la supervivència i el bon desenvolupament dels embrions, podíem deduir que tenien una responsabilitat enorme pel que fa al funcionament orgànic tant dels animals com de les persones. I, de la mateixa manera, era lícit pensar que podrien tenir un vincle molt sòlid amb algunes funcions del cervell. Després d’una gran varietat d’investigacions en què s’aïllaven diverses variables, es va confirmar aquesta hipòtesi.

Ratolins que, curiosament, tenien el cap molt gros

Els ratolins amb més gens provinents de les mares tenien un encèfal amb unes proporcions estranyament grans, tot i tenir la resta del cos ben petita. En canvi, els ratolins amb una majoria de gens paterns havien desenvolupat un cap ben petit i un cos de proporcions molt importants.

 

Quan els investigadors van anar identificant els gens materns i els que venien del pare, van anar trobant també diferents cèl·lules que únicament disposaven de gens de la mare o del pare en zones del cervell diverses que s’encarreguen de processos cognitius i funcions ben diferenciats, com ara la memòria o la capacitat intel·lectual.

 

Els investigadors no van detectar cèl·lules paternes dins del còrtex cerebral, on es troben les estructures que fan possible les funcions cognitives més complexes, com el llenguatge, la intel·ligència o la capacitat decisòria, entre altres habilitats.

 

Nous estudis i descobertes

A mesura que han anat passant els anys, els científics han dut a terme revisions d’aquest fenomen genètic tan singular. Fins i tot en Robert Lehrke, un dels experts més reconeguts en l’esfera de la intel·ligència, va declarar que una part molt significativa de la capacitat intel·lectual dels nadons s’origina al cromosoma X. A banda, va poder confirmar que les dones dupliquen les seves possibilitats de rebre aquestes característiques relacionades amb la intel·ligència, perquè tenen repetit aquest cromosoma.

 

Una part important de la capacitat intel·lectual dels nadons s’origina al cromosoma X | GTRES

 

Poc temps enrere, una altra investigació de la coneguda universitat alemanya d’Ulm va establir que el material genètic que actua en el dany cerebral es relaciona de manera molt íntima amb el cromosoma X. A més, els investigadors van indicar que això queda demostrat pel fet que les discapacitats intel·lectuals i mentals són més habituals en els homes —en concret, un 30% més recurrents.

 

Capacitat de predir el quocient intel·lectual

Aquestes investigacions que hem esmentat són, sense cap mena de dubte, fascinants, i ofereixen pistes molt concretes sobre el vincle entre els gens materns i les capacitats intel·lectuals. Ara bé, un dels exàmens més significatius és l’anàlisi longitudinal duta a terme a la prestigiosa Medical Research Council Social and Public Health Sciences Unit dels Estats Units.

 

Durant un lapse de temps prolongat, cada any es van anar entrevistant els mateixos 12.000 joves d’entre 13 i 22 anys. Examinant diverses variables sobre aquestes persones, com ara el color de la seva pell o el seu nivell econòmic, cultural i social, es va veure que l’indicador que ajudava més a l’hora de predir la capacitat intel·lectual de cada individu era el quocient intel·lectual matern.

Altres factors determinants

No només la genètica transmet informació sobre aquest element, sinó que s’han dut a terme altres estudis que indiquen que la mare té un paper clau en el procés de desenvolupament cognitiu i intel·lectual dels fills, a través dels estímuls quotidians. Diverses investigacions afirmen que l’afecció, que és un lligam de confiança primitiva amb la progenitora, està altament vinculat amb la futura intel·ligència de l’infant.

 

L’afecció i la seva rellevància en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals

Entre altres investigacions, les que es van dur a terme a la Universitat de Carolina del Nord van demostrar que els infants que aconsegueixen desenvolupar una afecció ferma cap a la figura materna poden participar en un joc simbòlic més complicat. A banda, tenen més constància i toleren millor les frustracions.

 

La relació i estima entre el fill i la mare està altament vinculada a la intel·ligència de l’infant. | GTRES

 

Tot sembla indicar que l’afecció segura és un bon fonament perquè els menuts puguin desenvolupar-se i créixer amb confiança en les capacitats que tenen, plantant cara als reptes amb esforç i solucionant les dificultats quotidianes. També cal remarcar que les mares que ajuden a establir aquest lligam segur són les que més estimulen els seus infants i d’una manera més indicada, per tal que siguin capaços de tirar endavant amb el seu desenvolupament cognitiu.

 

El percentatge d’intel·ligència heretat

És cert que les capacitats intel·lectuals s’hereten? I, si és així, en quina proporció? Tot sembla indicar que els gens determinen entre un 45 i un 55% de la capacitat intel·lectual de les persones. Això també ens fa descobrir que una part important d’aquesta intel·ligència —que rondaria el 50%— es desenvolupa correctament en el cas que hi hagi els condicionants socials, familiars i personals adequats.

 

Cal recordar i recalcar que les capacitats intel·lectuals consisteixen, ni més ni menys, en les habilitats de què disposem les persones humanes per enfrontar-nos als problemes i resoldre’ls adequadament. No és que existeixi una àrea cerebral concreta destinada a solucionar les dificultats, sinó que absolutament tots els components del cervell tenen un funcionament global per tal de trobar solucions a les tasques per les quals calgui un esforç cognitiu.

 

A banda —i per complicar una mica més les coses—, no només fem servir el pensament racional amb aquest objectiu, sinó que també hi impliquem la intuïció, les emocions i el pensament heurístic, àmbits que es vinculen amb més força amb els gens paterns.

 

Un 50% de la intel·ligència dels fills es heretada dels pares   | Cedida

 

Potenciar les capacitats intel·lectuals dels infants

No és necessari centrar una gran atenció en el quocient intel·lectual dels nostres fills. Les capacitats intel·lectuals són una construcció absolutament complicada, que es van fomentant si s’estimula adequadament el cervell de l’infant, amb desafiaments i labors que, de mica en mica, el vagin fent avançar a través de les diferents fases del desenvolupament intel·lectual.

 

El nostre paper de progenitors implica que haguem de poder entendre que som capaços de fer grans aportacions a la maduració dels nostres infants i al desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals més complexes. I aquesta ajuda s’ha d’oferir a través de l’atenció que conferim a les necessitats lúdiques i emocionals que tenen els més menuts de la família.