rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Segons la Morfopsicologia, la forma de la cara pot indicar la personalitat

Els teus trets facials poden dir moltes coses sobre la teva manera de ser
La teva cara pot donar moltes pistes sobre el teu caràcter | El Confidencial

 

La Morfopsicologia és una disciplina que estudia la personalitat i el caràcter de les persones, a banda de les seves accions i habilitats i de la seva manera d’encarar-se amb la vida, tot examinant els trets més generals i els més específics de la seva cara. Cal destacar, però, que no té l’aval dels científics.

 

Hipòtesis que relacionen la forma de la cara amb la manera de ser

Les teories de la morfologia divideixen la cara dels éssers humans —en una òptica morfològica— en tres zones diferents, que podrien oferir-nos interessants indicis relacionats amb el tipus d’intel·ligència predominant en cadascú: instintiva, sentimental o cerebral, segons el grau en què cadascuna d’aquestes àrees de la cara destaqui per sobre o per sota de la resta.

     

    Varietats d’intel·ligència vinculades a la forma de la cara

    • Instintiva: en aquest tipus d’intel·ligència predomina la zona del mentó, la boca i el maxil·lar inferior, i fa referència a les persones que solen actuar de manera més impulsiva i guiada per l’instint. A grans trets, la prevalença d’aquesta zona de la cara sol vincular-se amb un caràcter més temperamental i agressiu.

     

    • Sentimental: la part de la cara que més sobresurt és la zona del mig, és a dir, les galtes, els pòmuls i el nas. Aquesta regió facial està relacionada amb el nivell d’emotivitat de les persones, i normalment és més pronunciada en aquelles que són empàtiques, emotives i que estan més predisposades a l’afecte i a tenir cura dels altres.

     

    • Cerebral: les persones amb més intel·ligència d’aquesta mena solen tenir més prominent la part superior de la cara i del cap, que sol ser un indicador dels pensaments de l’individu: es tracta de la zona que engloba els ulls, les celles, les temples, el front i el crani. A grans trets, si aquesta part de la cara i el cap destaca per sobre de la resta la persona podrà processar millor la informació i dur a terme amb més eficiència les activitats en què s’ha de calcular i reflexionar.
    El rostre es pot dividir en tres zones ben diferenciades | Cedida

    • Dilatació: aquesta morfologia és característica de les cares rodones i bombades que poden fer-nos pensar en un raïm que s’ha collit fa poc. A l’altre extrem, les cares poc dilatades semblen una pansa, amb una pell que acostuma a estar més enganxada als ossos de la cara.

     

    • Les persones amb la cara dilatada, segons afirma la Morfopsicologia, sovint busquen establir contacte físic amb la resta de persones i tenen tendència a ser més amables, cordials, servicials, atentes, dòcils, comunicatives i extravertides.

     

    • A l’altra cara de la moneda, les persones retretes no són gaire obertes, i sovint se les veu com a esquerpes. Busquen sentir-se protegides i segures, sovint van amb molt de compte amb tot i els agrada estar soles. A banda, solen adaptar-se millor a l’entorn i a diferents estils de vida.

     

     

    Altres elements de la cara que es relacionen amb la personalitat

    El to del rostre té a veure amb el nivell de musculació i amb la fermesa de les seves faccions. Se’l vincula amb el grau de vitalitat de cada persona i sol ser un bon indicador de la manera d’encarar la vida de cadascú, d’una manera més passiva o més activa.

     

    El marc de la cara, en Morfopsicologia, es considera que és la manera com tenim els ossos del rostre. Aquesta característica ens dona detalls sobre la potència física de cadascú, que estaria relacionada amb el nivell d’amplitud dels ossos: aquesta construcció òssia seria proporcional a l’energia i les ganes de fer coses de l’individu.

     

    Els receptors de la fesomia estan formats pels ulls, la boca i el nas, i estan estretament lligats amb el marc que, com ja hem comentat, pot aportar informació sobre la vitalitat de les persones. Per la seva banda, la mida dels receptors ens dona pistes sobre en quin s’utilitza un grau superior —o inferior— d’energia.

    Els receptors engloben parts de la cara com els ulls | Cedida

     

    El modelatge: els contorns de la fisonomia poden mostrar-nos com n’és, de sociable, aquell individu, així com la seva bona o mala disposició a adaptar-se. A continuació, en veurem les principals classificacions.

     

    • Modelatge abonyegat

    Sol tractar-se de persones que tenen reaccions complicades de predir i que experimenten dificultats a l’hora d’adaptar-se al seu entorn. Sovint viuen amb molta passió tot allò que fan i que senten —tant per bé com per mal— i es deixen portar per les emocions i els sentiments.

     

    • Modelatge ondulat

    Aquest tret sovint fa referència a una manera de ser extravertida i treballadora que combina la cordialitat i la predisposició a l’hora de fer feina, de perseverar i d’esforçar-se.

     

    • Modelatge pla

    Quan el contorn de la cara presenta una forma plana, pot relacionar-se amb una manera de ser que denota vulnerabilitat i emotivitat. Aquestes persones sovint són molt sensibles i tenen problemes per establir relacions amb els altres. A vegades tenen trets vinculats amb la rebel·lia i el nerviosisme.

     

    • Modelatge rodó

    Aquesta característica de la cara denota una forma de ser tolerant i accessible, present en persones molt receptives i que no tenen problemes a l’hora de relacionar-se amb els demés.

     

     

    Àrees en què la Morfopsicologia pot ser d’utilitat

    Aquesta disciplina pot ser molt profitosa per obtenir informacions determinades  sobre la personalitat, sobretot en els casos dels professionals de les àrees de recursos humans o similars, així com de les persones que treballen de cara al públic.

     

    • Àmbit empresarial i de negocis

    Pot ajudar a deduir diversos elements distintius del caràcter de les persones —clients o col·laboradors del negoci— que ens donin claus sobre les estratègies de comunicació que poden funcionar millor. També és una bona aliada a l’hora de contractar nous empleats que s’ajustin a allò que necessita l’organització en concret i, a banda, es pot aprofitar per configurar els equips de treballadors de manera més equilibrada i harmoniosa.

     

    • Àrea de la Psicologia

    Contribueix a fer més entenedors alguns aspectes preliminars de la manera de ser dels pacients dels psicòlegs, cosa que els pot ser molt beneficiosa per tal d’agilitzar el procés de teràpia amb una prediagnosi més acurada.  

     

    • Sector de la docència i l’educació

    Els docents poden servir-se dels coneixements que els aportarà saber quins són els vincles entre la fisonomia i la personalitat per tal d’esprémer al màxim les habilitats dels alumnes, fixant-se en les virtuts i els defectes associats a cada tipus d’expressió facial. Això també els ajudarà a escollir les tàctiques més adequades per motivar-los, adaptant la seva manera d’ensenyar a cada cas segons les pistes que obtinguin dels trets de la cara i el caràcter que se’n desprèn.  

    La Morfopsicologia pot ser molt útil en àmbits com la docència | Agències

     

    • Esfera social

    La Morfopsicologia també pot tenir molts avantatges per als educadors i treballadors socials, així com per als periodistes, els entrenadors esportius o altres professionals que realitzen feines en què resulta extremadament útil anticipar-se als comportaments i a la manera de reaccionar dels altres.

    Aspectes criticables d’aquesta disciplina

    Les pseudociències com la Morfopsicologia solen basar-se en unes normes i uns principis que depenen de la intuïció, de l’observació o, en les millors situacions, d’estudis de científics que estableixen correlacions entre dues variables diferents —aquí parlaríem dels trets facials i dels aspectes del caràcter.

     

    Com que declarar que existeix un vincle indiscutible entre la forma de la cara i el caràcter seria una animalada, molts dels partidaris de la Morfopsicologia creuen fermament en les correlacions que estableix: com que s’extreuen de diverses anàlisis científiques, veuen que no s’han de menystenir. Sigui com sigui, podem afirmar que aquestes hipòtesis tenen una validesa reduïda i que solen basar les seves declaracions en axiomes i no pas en dades obtingudes a través de l’estudi científic.

     

    La veracitat d’aquesta pseudociència, però, es fonamenta en concepcions que són característiques del determinisme genètic de la personalitat, una hipòtesi que rebutgen gran quantitat d’investigacions que han aconseguit corroborar com l’educació de la persona i l’entorn on viu influeixen de manera molt significativa en les seves maneres d’actuar, així com en les coses que li agraden i en el seu caràcter —cosa que es demostra en articles com el que publica l’Adrián Triglia sota el nom de ‘Som esclaus dels nostres gens?’.

     

     

    🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

    Comentaris