Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El sentiment independentista no aconsegueix arribar també a la Catalunya Nord

A Perpinyà, els líders polítics catalans aspiren, com a molt, a una autonomia dins de l'Estat francès
El sentiment independentista té una presència molt minoritària a la Catalunya Nord | Laia Solanellas

 

L'independentisme, més enllà dels seus defensors i detractors, podem dir que és una realitat que ha arribat a tots els punts de Catalunya. Des de les Terres de l'Ebre, amb una gran presència de partits independentistes a les alcaldies, com ERC o PDECat, fins a la Vall d'Aran, on els seus habitants no es mostren disposats a trencar les relacions amb l'Estat. Ara bé, hi ha una regió històricament considerada catalana, on sembla que l'independentisme no ha aconseguit instal·lar-se, ni tampoc sembla que ho faci en el futur. Estem parlant de la Catalunya Nord, la comarca històrica del Rosselló, on els seus habitants, tot i sentir-se més propers a París, situat a uns 850 quilòmetres, aquests dies tenen el seu cor uns 200 quilòmetres al sud, a Barcelona. Nick Gimenez, un gitano de Perpinyà, assegura des de la plaça de Puig a 'El País' que «entén els catalans» perquè «ho paguen tot». Ara bé, no li veu gaire futur a l'independentisme català: «La independència, Espanya no la concedirà». 

Una opinió una mica més apocalíptica la té Olivier Amiel, polític conservador, membre del partit dels Republicans i adjunt de l'alcalde de Perpinyà. «Això d'avui és catastròfic. Pot degenerar», assegura, en referència a les detencions que va fer la Guàrdia Civil la setmana passada. A la Catalunya Nord el sentiment independentista és molt minoritari, i en tot cas el que es reclama és la independència de la «Catalunya Sud», i una eventual reunificació de les dues parts no figura a gairebé cap agenda política. Brice Lafontaine, membre del consell municipal del partit catalanista Unitat Catalana, i impulsor d'En Marche, el partit del president Emmanuel Macron, assegura que la independència «no és la seva lluita per a la Catalunya Nord». Considera que, primer de tot, s'hauria de reconstruir el sentiment nacional català, i que, ara per ara, el que es busca és una forma d'autogovern similar a l'autonomia catalana. «Un autogovern com el de Còrsega, previst a la Constitució francesa», explica. 

 

I és que a Perpinyà el catalanisme és més cultural que polític; la llengua s'ha anat perdent, i avui dia tan sols portant una bandera o assistint a una festa tradicional és signe de catalanitat. «L'única condició per ser català aquí és dir 'Je suis catalan', en francès», assegura Joan-Lluís Lluís, un escriptor perpinyanès de parla catalana, que destaca que és el resultat del fort afrancesament aplicat pel país després d'annexionar-se la zona fa 300 anys. Per a Louis Aliot, fill d'un 'pied-noir' d'origen valencià i diputat pels Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional francesa, el problema català s'hauria d'haver solucionat negociant fa vint anys enrere. Aliot és una de les figures més destacades del Front Nacional de Marine Le Pen, i també la seva parella, i assegura que, en cas de sortida de l'euro, observaria «amb atenció» la gestió que hi hauria per part de Catalunya. «A Perpinyà, el que no vull és que l'agitació catalana, espanyola, es propagui a territori francès», conclou Aliot. 

+ SERVEIS GRATIS DE CATALUNYA DIARI:  T'enviem també totalment gratis al teu mòbil (màxim 3 missatges al dia i et pots donar de baixa quan vulguis):

FES CLIC AQUÍ SI VOLS GRATIS: Notícies del cor,TV i famosos

Prova-ho, t'encantarà!  A més a més, és totalment gratis i et pots donar de baixa quan vulguis!

Si vols ser el primer en llegir les teves notícies prefereides de Catalunya Diari, ja et pots descarregar gratis la nostra APP per Android Fes clic aquí!

Comentaris