rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMS DIES:

🍎 Sorteig d'un lot amb els millors productes ecològics dels supermercats BonPreu!

Sigmund Freud i el jo, allò i superjò

Examinem les tres instàncies psíquiques que va formular el pare de la psicoanàlisi
T'expliquem la teoria més popular de Freud | Psicología y Mente

 

Una de les teories més populars del cèlebre Sigmund Freud és la que té relació amb el jo, l’allò i el superjò. Segons l’enfocament psicodinàmic de Freud, cadascuna de les tres estructures es tradueix en la representació d’una instància psíquica que ens condueix a anar darrere d’uns determinats interessos que xoquen entre ells, i tot això des del sistema nerviós.

 

Per tant, el jo, l’allò i el superjò constitueixen tres conceptes utilitzats per Freud amb l’objectiu de parlar de la lluita i el conflicte entre les forces antagòniques que pensa que s’encarreguen de regir la manera que tenim de comportar-nos i de pensar.

 

Per aquesta raó, la meta de la psicoanàlisi era ajudar a que aflorés la naturalesa real dels bloquejos i els conflictes que Freud pensava que fonamentaven les psicopatologies. A continuació, observarem més detalladament les idees rere la seva teoria.

La teoria freudiana i les tres instàncies psíquiques que engloba

A partir de la psicoanàlisi de Freud es va originar l’enfocament psicodinàmic, basat en la creença que cadascú viu determinats processos psíquics condicionats per un conflicte. El terme ‘dinàmic’ es derivà d’això, perquè vol expressar la successió recurrent d’esdeveniments que fan que una part vulgui imposar-se a l’altra part. El jo, l’allò i el superjò són conceptes que conformen l’apartat de teories freudianes en què es veu més clarament la seva concepció del xoc entre estructures psíquiques diferents.

 

Ens allunyarem, però, de conceptes tan abstractes i mirarem de respondre diverses preguntes, com ara: en què es basa aquest combat que Freud pensa que té lloc al cap de la gent d’una forma essencialment inconscient? Quins són els objectius i interessos que Freud considera que hi ha en joc?

 

Per poder intentar-hi respondre, primer cal que definim el jo, l’allò i el superjò, les tres entitats a través de les quals Freud mira d’explicar com s’articula la personalitat de la gent observant la seva lluita.

 

1. L’Allò

Per a Freud, l’Allò o Id és la primera estructura mental que apareix. La tenim des del moment del nostre naixement, al contrari d’allò que passa amb el superjò i també amb el jo, i per aquesta raó mana durant els dos primers anys de vida de les persones.

 

Com que l’Allò s’articula en base al principi del plaer immediat, el seu combat està dirigit a aconseguir que la conducta de l’individu estigui regida per les pulsions primàries, sense tenir en compte les conseqüències que es poden derivar d’això a mig o a llarg termini. En conseqüència, sovint es considera que l’Allò constitueix la part més ‘instintiva’ o ‘animal’ de les persones.

 

2. El Jo

Es tracta d’una instància psíquica que apareix a partir del moment en què la persona té dos anys d’edat. Es guia pel principi de la realitat, al contrari de l’Allò, cosa que implica que el Jo s’enfoca més cap a l’exterior i fa que tinguem en compte les conseqüències de les nostres accions i els problemes que poden comportar els comportaments excessivament desinhibits.

 

Per aquest motiu, du a terme un combat amb l’Allò per calmar les seves pulsions a través dels mecanismes de defensa.

El pare de la psicoanàlisi va fer moltes aportacions a la disciplina | Psicología y Mente

 

3. El Superjò

A partir dels 3 anys d’edat pot aparèixer el Superjò, producte de la socialització —que fonamentalment s’aprèn per mitjà dels pares— i també de la interiorització de les regles socials.

 

Aquesta instància psíquica s’ocupa de complir les normes morals i, per aquest motiu, exerceix pressió per tal de dur a terme esforços i sacrificis que ajudin a fer que la pròpia personalitat s’acosti a la idea del bé i de la perfecció, tant com es pugui.

 

El Superjò, de fet, s’enfronta a al Jo i a l’Allò, perquè el Jo actua mogut per finalitats egoistes que s’enfoquen en el pragmatisme d’adaptació al seu entorn i en la supervivència —encara que provi de reprimir les pulsions—, i l'Allò rebutja categòricament sotmetre’s a la moral.

 

Les tres forces en equilibri

Sigmund Freud considerava que tothom té aquestes diferents parts de la ment i que, d’alguna manera, són essencials per als processos mentals. Tanmateix, també pensava que el combat entre les tres instàncies —Jo, Allò i Superjò— algunes vegades pot comportar descompensacions que originin patiment, així com l’aparició de determinades psicopatologies. Per això, Freud opinava que, a través de la psicoanàlisi, s’ha de mirar de reequilibrar la correlació que hi ha entre les diferents forces.

 

A títol d’exemple, si el Superjò s’imposa, es pot dur a terme una repressió tan important de les emocions i els pensaments que tinguem crisis nervioses de manera recurrent, una cosa que Freud relacionava, per exemple, amb els casos de dones que patien histèria i que estaven totalment condicionades per una moral molt rígida i restrictiva.

 

En canvi, en les situacions on predomina l’Allò, es pot arribar a la sociopatia, una situació d’impulsivitat perillosa tant per a l’individu que la pateix com per a les altres persones, perquè la prioritat que s’estableix és la de satisfer necessitats de manera urgent.

 

L’obra de Freud plasma en gran mesura el concepte de l’equilibri entre les diferents forces, perquè l’home no pensava que hi haguessin solucions definitives al combat entre totes tres instàncies de la ment: els individus que gaudeixen d’una millor salut mental no són els que no experimenten un combat entre el Jo, l’Allò i el Superjò —quelcom que, per a Freud, és impossible—, sinó que són les persones que pateixen menys infortunis per culpa d’aquest enfrontament.

 

Ara bé, hem de tenir en ment que la impossibilitat de refutar aquestes teories freudianes fa que els tres conceptes esdevinguin constructes teòrics actualment de poca utilitat per a la psicologia científica, en gran part a causa de l’efecte sobre la filosofia de la ciència que va provocar l’obra de Karl Popper i les crítiques que va dirigir a la psicoanàlisi.

 

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

🥑 Un completíssim lot de productes ECO BonPreu pot ser teu fent clic aquí. Participa ara!

Comentaris