ÚLTIMA HORA

Reunió sorpresa entre Torra i Puigdemont

Un jove català es vol implantar un baròmetre per convertir-se en el primer cíborg del món

Manel Muñoz assegura que el seu pla és desenvolupar «un nou sentit»

 

Va set anys, es va crear a Barcelona la Fundació Cíborg, una plataforma per reivindicar el dret a implantar-se tecnologia al cos sense una raó mèdica que ho justifiqui. Segons informa 'El Confidencial', els seus promotors han ajudat, en els darrers anys, a diverses persones a «expandir els seus sentits i habilitats», mitjançant la cibernètica, i els han convertit, literalment, en els primers cíborgs del món. Un dels més interessats a fer aquest pas és Manel Muñoz, un jove de 20 anys que viu a Barcelona i estudia fotografia, que té pensat implantar-se un baròmetre a la seva orella per poder predir el temps que farà. «És una cosa a la qual no estem acostumats, però que no és tanta ciència-ficció com sembla», assegura el jove. La seva idea és desenvolupar un «nu sentit», i va sorgir al novembre amb un projecte fotogràfic que barrejava tecnologia i naturalesa.

«Va ser com 'caram!', estic molt al·lucinat amb això de l'home màquina i realment la culminació és que jo em converteixi en l'home màquina», explica el jove. Tot i que encara falta acabar el disseny del dispositiu, i trobar un metge que estigui disposat a realitzar-li l'implant, Manel assegura que el seu funcionament serà el d'un baròmetre qualsevol. A més, explica que fa falta veure l'adaptació del seu cos, ja que no es tracta de mirar uns números a la pantalla, sinó que vol que «generi una sensació», que el jove sigui capaç d'«associar amb un nivell de pressió». «Imaginem que l'aparell consisteix de dues vàlvules que es poden apropar o allunyar, fent-me sentir més o menys pressió al mig. Segons la seva força, ho hauré de relacionar amb un valor o un altre», explica. 

 

De fet, el paper del cervell en el moviment cíborg resulta crucial per diferenciar els seus dispositius dels coneguts com a 'wearables', és a dir, els aparells electrònics que s'utilitzen com una peça qualsevol: rellotges intel·ligents, polseres que controlen la nostra salut, etc. persones com Manel defensen que el mecanisme implantat entri a formar part com un òrgan més del cos, i que es generi en tot moment una sensació que la persona pugui implantar. Sobre la data exacta del seu implant, Manel encara no ho sap, perquè és encara molt aviat. Ara bé, més enllà del procés, una altra de les coses difícils és trobar algú disposat a dissenyar l'aparell i participar en la cirurgia corresponent, i és que, per exemple, «l'ètica» pot ser una barrera difícil de superar.