Una dona reclama quasi tres milions d'euros per haver quedat paraplègica després d'una operació

La víctima va patir un accident de trànsit però el cirurgià de l'Hospital de Figueres li hauria perforat la medul·la i admès que li havia passat dues vegades més
La dona vol que se la compensi pels danys causats | ACN

 

Una veïna de Figueres reclama gairebé 3 milions d'euros a una asseguradora per haver quedat paraplègica després de ser intervinguda a l'Hospital de Figueres el juliol de l'any passat. La dona va patir un accident de trànsit que li va partir una vèrtebra, però encara podia caminar. En l'operació, el cirurgià li hauria travessat la medul·la amb dos cargols, cosa que l'ha deixat en una cadira de rodes per la resta de la seva vida. Es dóna la circumstància que el cirurgià hauria admès que li havia passat el mateix dos cops més. Una d'aquestes possibles víctimes també està negociant una indemnització. La Felicidad C.A., 'Feli' pels amics, de 34 anys i d'origen bolivià, fa una dècada que viu a l'Alt Empordà. El vespre del 17 de juliol de l'any passat va tenir un accident de trànsit força greu mentre anava com a copilot al cotxe d'uns amics camí d'Ordis. Però el que es podia haver resolt amb una operació quirúrgica relativament habitual, la col·locació de dos cargols per arreglar la fractura d'una vèrtebra, es va convertir en una perforació de la medul·la espinal que no li permetrà caminar mai més i l'obliga a dependre la resta de la seva vida d'una altra persona per fer activitats bàsiques en el seu dia a dia.

 

La conductora del cotxe es va saltar un Stop a la N-260 i una furgoneta el va envestir. La copilot, la Felicidad C.A., va ser traslladada a l'Hospital de Figueres, on li van dir que tenia una vèrtebra lumbar fracturada i li van programar una operació quirúrgica per al cap d'una setmana. «En aquell moment, jo caminava perfectament; vaig demanar de ser intervinguda a la Vall d'Hebron perquè així m'ho havien recomanat, però el doctor que m'atenia a Figueres em va dir que si me n'anava, havia de ser en taxi i sota la meva responsabilitat», relata en declaracions a l'ACN. Finalment, va acceptar sotmetre's a la intervenció a l'Hospital de Figueres. Tant bon punt va sortir de quiròfan, va intuir que alguna cosa havia anat malament. «No notava les cames, no tenia cap mena de mobilitat i això era estrany. En cap moment, el doctor va aparèixer per l'habitació i els infermers tractaven de suplir la falta d'informació», explica.

ATENCIÓ: Nou servei del Catalunya Diari. Ara t'enviem les notícies de la teva província o ciutat, totalment gratis al mòbil. Fes clic aquí i prova-ho! T'encantarà!

 

De fet, en la demanda civil presentada pel seu advocat, a la qual ha tingut accés l'ACN, s'afirma que quan el cirurgià va sortir del quiròfan hauria dit als amics que esperaven la Felicidad: «Ho sento, ho sento, ho sento molt... això només m'ha passat dues vegades més». El 29 de juliol va ser traslladada a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on els metges que la van operar li van confirmar els mals presagis. No podria tornar a caminar mai més perquè a Figueres li havien perforat el canal intramedul·lar, és a dir que el cirurgià va cargolar massa a fons dos cargols, va sobrepassar les vèrtebres i va partir la medul·la. «No ho acceptava de cap de les maneres; en aquell moment, vaig voler morir perquè jo sempre he estat una dona molt activa», reconeix mig plorant. 

 

Va estar ingressada a la unitat de lesionats medul·lars de la Vall d'Hebron fins el 30 de novembre, i després va seguir en tractament a la mateixa unitat fins al 23 de desembre d'aquell any. Quan va tornar a Figueres es va canviar de casa perquè el pis on havia viscut fins aleshores era difícilment adaptable a les noves necessitats de mobilitat. Ara resideix només amb la seva filla d'onze anys en una planta baixa i té durant diverses hores dues cuidadores al seu càrrec per ajudar-la en les feines bàsiques com la higiene, vestir-se, fer el menjar o anar al lavabo. Quan surt al carrer ho ha de fer acompanyada d'algú altre perquè té dolors a l'esquena i als braços i no pot empènyer per si sola la cadira de rodes.

 

Pateix depressió, té incontinència fecal i urinària, per la qual cosa sempre porta un catèter, i diàriament ha d'anar a rehabilitació i prendre's medicació tres cops al dia. Pel carrer ha d'anar amb cadira de rodes autopropulsable i a casa ha de dur pròtesis a les cames i dos bastons per poder caminar. Té incapacitat absoluta laboral a causa de les dificultats de mobilitat, a més dels episodis recurrents de depressió, ansietat, sentiments d'inferioritat, inseguretat i baixa autoestima, així com d'irritabilitat, frustració i dificultat per acceptar la discapacitat. La resta de la seva vida necessitarà unes deu hores setmanals de tractament de fisioteràpia muscular i òssia per evitar complicacions posteriors, a més de nombroses ajudes tècniques i medicació. «La vida m'ha canviat per complet. Sóc una càrrega i l'únic que vull és que a ningú altre li passi el que m'ha passat a mi. No vull diners, perquè no em tornaran qui era jo abans. Vull que aquest home no segueixi exercint com a metge», diu en to rotund. De fet, la Felicidad fins abans de l'accident cuidava persones grans, i ara és ella la que ha de ser cuidada.