Una parella de Manresa viu en un infern per culpa d'uns veïns ocupes

Des de fa dos anys, al bloc de pisos on viuen hi ha ocupes, que han trencat panys, les instal·lacions comunes i llencen la brutícia pels passadissos i el celobert
Imatge de les escombraries dels ocupes | RAC1

 

La parella fa menys de tres anys que viuen de lloguer en un pis al centre de Manresa. I en fa dos que van començar les molèsties. De fet, no són l’única família que viu a l’edifici i el dia a dia s'ha convertit en un infern: els ocupes han trencat els panys, les instal·lacions comunes i llencen tot tipus de brossa pels passadissos i el celobert. El Gerardo, ha explicat algunes d’aquestes molèsties a RAC1, «Música al màxim volum, olor de drogues, brossa que deixen als passadissos i al replà de l’escala durant dies, de manera que es podreix el menjar. També han trencat el pany de la porta principal de la finca i la immobiliària no l’arregla. En qualsevol hora pot entrar gent, delinqüents, qualsevol persona estranya».

La policia local de Manresa és conscient del problema i ha rebut moltes queixes al respecte. També els Mossos, que tenen dues denúncies comptabilitzades: una del maig de l’any passat i una altra d’aquest mateix abril. «Si tenen una patrulla disponible, l’envien. De vegades triguen molt, de vegades no arriben mai. I quan arriba una patrulla, sigui dels Mossos o de la policia local, el conflicte ha acabat o bé el calmen. No s’emporten ningú detingut perquè, com que es tracta d’una ocupació, és molt complicat», ha dit Gerardo. Per la seva banda, la Sònia té esclerosi múltiple, amb un 76% de discapacitat i, segons el metge, l'ansietat produïda per aquesta situació li pot empitjorar la malaltia.

 

L'Ajuntament de Manresa és conscient que el pis està envoltat per un grup d’ocupes i que es tracta de persones problemàtiques. Però reconeix que no tenen marge de maniobra per fer-los fora. De fet, l’única alternativa que el consistori dona al Gerardo i la Sònia és que es canviïn de casa. El Gerardo assegura que no és viable, perquè ara ja tenen el pis adaptat a les necessitats de la Sònia i, a més, tenen l’ambulatori pràcticament al costat. «És molt difícil canviar-nos de pis, perquè no reuneixen les comoditats que té aquest. Són coses com el recorregut que es pot fer amb el caminador entre el dormitori i el bany. Ella va amb cadira de rodes i necessita espai», ha explicat.