CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El barraquisme extrem a Barcelona no para de créixer: insalubritat i inseguretat en els 70 assentaments de la ciutat

El solar on hi ha el campament més gran, a la zona de Glóries, espera ordre judicial per poder ser desallotjat | Segons els recomptes oficials hi ha 450 persones vivint en assentaments a Barcelona, una dada que és molt més superior

 

Les dades oficials situen en 450 les persones que viuen en barraques a la ciutat de Barcelona. Una dada que tothom sap que és molt més gran i que és complicat de comptar de manera exacta. La població que resideix al carrer, que malviu en xaboles als gairebé 70 assentaments que hi ha a la capital de Catalunya és molt fluctuant, i si bé les dades diuen que hi ha més campaments però menys persones, les dades no lliguen.

 

Des de fa un mes que l'assentament de barraques que hi ha a la zona de Glòries, sota la mirada imponent de la Torre Agbar, dels nous Encants i del mateix Teatre Nacional, s'ha multiplicat. Cada dia hi ha més persones instal·lades, tal com expliquen els veïns a CatalunyaDiari.cat. És un degoteig constant de persones que amb la vida a l'esquena arriben al campament en aquesta zona de la ciutat. Amb quatre fustes, restes de mobles i lones construeixen noves barraques. Mentre quedi espai, arribaran més persones. Algunes dormen en precàries tendes de campanya a l'espera de poder trobar el material per fer-se la barraca que s'haurà de convertir en la seva llar els pròxims mesos.

Fa uns set mesos un grup de cinc persones van aixecar en un terreny abandonat —són dos solars, un propietat de l'Ajuntament de Barcelona i l'altre privat, ja amb permís per construir-hi— les primeres barraques però les darreres setmanes, amb l'arribada del bon temps i amb la mobilitat que s'ha produït en altres punts de la ciutat, gairebé una vuitantena de persones s'han instal·lat en aquest assentament de les Glòries, ara, el més gran de Barcelona. Al districte de Sant Martí és la zona de la ciutat on n'hi ha més.

 

Barraquisme extrem

Des de l'exterior de l'assentament de Glòries es poden veure dues zones diferenciades. Si bé les instal·lacions són semblants, es veuen que hi ha dos tipus de grups. La zona més propera a la cantonada dels carrers Bolívia i Àlaba s'hi han instal·lat famílies gitanes d'origen romanès. Hi viuen menors d'edat, dones i homes. Les construccions tenen petits patis on, sota un tendal, hi passen les hores asseguts quan són al campament.

 

La zona on viuen famílies romaneses: menors, dones i homes. | Guillem RS

 

Els nens corren pel campament, saltant entre tota la ferralla i brossa que s'hi acumula. Accedint a l'anterior del solar es pot veure la precarietat de les construccions, la insalubritat de la zona i les males condicions amb les quals viuen aquí. Fortor i alguna rata mentre una nena menja amb cullera d'un plat sota el bat de sol. Al matí va a l'escola i reben regularment la visita dels tècnics dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona.

 

A l'altre costat del solar, a pocs metres, l'ambient és diferent. A la cantonada de Tànger i Pamplona hi viuen homes d'origen nord-africà, la majoria marroquins. L'ambient aquí no és familiar, els que són al campament o dormen o classifiquen el material que han recollit. Viure aquí els permet estar al costat de la ferralla que han recol·lectat pel carrer. Les condicions de salubritat són igual de dolentes tal com es pot veure des de fora. La presència de periodistes no agrada als habitants d'aquest campament, que no ens deixen passar de la tanca exterior entre crits.

 

De què viuen?

Les dues comunitats, la dels gitanos romanesos i la dels marroquins i africans, viuen del mateix: vendre ferralla que ha recollit d'empreses o directament dels contenidors de la ciutat. Alguns d'ells també venen material trobat a l'exterior del mercat dels Encants, però són pocs; la majoria recullen ferralla i la venen als magatzems que la recompren, n'hi ha molts a pocs metres d'aquest assentament. Alguns, fins i tot, per vendre-ho a preu per quilo més alt, ho agrupen en furgonetes atrotinades que estan aparcades a les portes del campament. Quan tenen el vehicle ple fins a dalt van al magatzem que pot pagar-los, per un carretó ple de ferralla, entre cinc i quinze euros.

 

Frugonetes atrotinades esperen la ferralla per anar-la a vendre a magatzems del voltant. | Guillem RS

En Toffy, un jove marroquí que rajant suor empeny un carretó amb trossos de ferro, explica a CatalunyaDiari.cat com es viu i de què viuen. Sap d'un lloc on li donaran 60 cèntims per quilo de l'alumini que carrega i que ha trobat en un magatzem abandonat cinc carrers més amunt. Serà una bona venda, explica, i en dona fe la manera com carrega el material. No en cap més, està mal lligat i cau pels costats, i pot avançar a poc a poc, per no perdre la càrrega. Els diners que aconsegueixi, que poden arribar avui als 25 euros, és un botí per sobre de la mitjana.

 

Durant la conversa dos compatriotes més passen pel costat del Toffy i el saluden, també van carregats, però no tant com ell. Ni ell ni els seus companys es deixen fotografiar.

 

Data de caducitat prevista: desallotjament judicial

L'Ajuntament de Barcelona, segons expliquen fonts del consistori, és coneixedor de la problemàtica d'aquest gran assentament a la zona de les Glòries. La segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha explicat que fa temps que els serveis socials intenten ajudar a les persones que s'han instal·lat en aquest campament però que molts han rebutjat l'ajuda.

 

En les darreres setmanes la mateixa Ortiz accepta que ha empitjorat el nivell de salubritat i de seguretat i que ja s'ha demanat poder desallotjar judicialment l'espai, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Caldrà veure quan arriba l'ordre, que s'espera que sigui en poques setmanes, i quin dispositiu activa la Guàrdia Urbana de la ciutat i els Mossos d'Esquadra per desallotjar el campament. Els habitants, que saben que aquest dia pot arribar, asseguren que buscaran un altre lloc o que quan marxi la policia tornaran a entrar; ja ha passat en altres assentaments del mateix districte de Poblenou.

 

A una banda del campament, grups de joves marroquins viuen en xaboles i viuen de vendre ferralla. | Guillem RS

 

Les persones no desapareixen

Però les persones, malgrat els desallotjaments, no desapareixen. Ortiz ja ha avançat que s'haurà de treballar per reubicar les persones que es treguin d'aquest assentament de Glòries quan hi hagi el permís judicial. La problemàtica, es quedin aquestes persones al mateix lloc o es reubiquin en altres assentaments, seguirà. Alguns d'ells no volen acceptar habitacions d'emergència o ser allotjats en albergs municipals, ja que des d'allà no poden controlar el material que tenen i que han de vendre per viure; la seva vida.

 

Els veïns de la zona, tal com han explicat a CatalunyaDiari.cat, asseguren que aquesta situació no agrada, degrada una zona que rep turistes —el bus turístic hi fa parada; alguns per visitar els Encants, altres el Teatre Nacional o veure aquesta zona amb la torre Agbar— i genera problemes de salubritat i de seguretat. Els propietaris d'una petita botiga de queviures del carrer de Bolívia asseguren que les dones que viuen en aquest campament els hi furten menjar o begudes i que les baralles i crits són constants pels carrers propers a l'assentament, quan va marxant el sol, sigui per repartir-se el material o per qualsevol altra cosa.

 

Desallotjament del campament d'Arc de Triomf

La policia catalana va desallotjar aquest dimecres, 30 de maig, l'acampada de persones sense llar a un solar prop d'Arc de Triomf de Barcelona, propietat de TMB, per requeriment del Jutjat d'Instrucció 23 de la ciutat. Les persones sense llar van iniciar l'assentament a l'avinguda Vilanova a finals d'abril i alguns d'ells procedien de l'acampada de la plaça Catalunya, que també va ser desallotjada aquell mateix mes per la Guàrdia Urbana.

 

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han detallat que el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona ha atès a quinze persones per oferir-los un allotjament provisional després del desallotjament, tot i que la majoria no l'han acceptat i han dit que buscarien un altre assentament.

 

Les construccions precàries es fan amb trossos de mobles, fustes i sostres de plàstic. | Guillem RS