Un rúfol divendres per acomiadar l'Empordà. Cel de transició entre el bon temps de Sant Climent Sescebes i el fred extrem d'Adazi, a 25 quilòmetres de Riga, a Letònia. De la base militar Álvarez de Castro, a tocar de Figueres, a la base d'aquesta ciutat letona és el camí que faran els homes -i alguna dona- de la segona companyia del batalló 'Badajoz' aquest gener per sumar-se a la missió enhanced Forward Presence (eFP) de l'OTAN als països bàltics. Abans hauran de passar per Saragossa durant les setmanes vinents però aquest divendres era l'últim dia que estaven a l'Empordà.
Aquest dilluns ja marxen a la fase de concentració d'abans de la missió i passaran els menys de dos mesos que resten abans de desplegar-se a Letònia a la base militar de Saragossa. Allà rebran les darreres indicacions abans de volar cap a Riga i passar-hi sis mesos com el quart relleu espanyol en aquesta operació de caràcter defensiu liderada per l'OTAN. Aquest divendres, 16 de novembre, el regiment els ha acomiadat amb un acte sobri però solemne a l'esplanada de la base militar empordanesa. Homenatge als caiguts, desfilada i els ànims del coronel del Regiment d'Infanteria Arapiles 62 abans de partir.
Letònia, una missió esperada
El tinent coronel Beneitez ha estat l'encarregat de preparar la seva gent, de manera coordinada amb el capità de la segona companyia, per aquesta missió. Els dos ja han estat a Letònia i coneixen el terreny d'un reconeixement que hi han fet fa pocs dies. Ara, però, hi marxen durant sis mesos. «Sense permisos, amb 150 soldats disponibles per treballar nit i dia per tornar encara millor del que som ara; per entrenar i per conèixer altres exèrcits», explica el tinent coronel a CatalunyaDiari.cat, amb qui hem passat el darrer dia operatiu a Catalunya.
Tots els soldats destaquen que aquesta missió, per la situació social del territori on es desplegaran, pels vehicles que tindran a la base i pels altres exèrcits amb qui faran batalló, és una de les més esperades per les unitats d'infanteria. «Ahir encara em trucaven per saber si faltava algun lloc per apuntar-se i venir amb nosaltres a Letònia», explica Beneitez.
Arapiles 62, de caçadors de muntanya a infanteria
Fa pocs anys que el regiment Arapiles 62, amb batallons a Sant Climent Sescebes i al Bruc de Barcelona, no hagués pogut ser la part important d'aquesta missió com serà ara. El regiment i els batallons eren especialistes en muntanya i va ser l'any 2017 que en una reorganització de l'Exèrcit de Terra es va decidir adaptar el regiment a una unitat d'infanteria —mecanitzada a Sant Climent i motoritzada a Barcelona— sota el control de la brigada Aragó.
És aquesta brigada qui organitza la missió a Letònia i de la qual els soldats de Sant Climent Sescebes hi tenen un important paper. Un terç dels homes i dones que s'enviaran en aquest relleu són d'aquesta base militar; tots sota les ordres del tinent coronel Beneitez.
Juntament amb la segona companyia del batalló de Sant Climent, que significa una part molt important del destacament, també es desplegaran a Letònia soldats de la Brigada Logística (BRILOG) de Saragossa, efectius de suport mèdic i també personal de comandament de la brigada Aragó. El tinent coronel se sumarà a la plana major del batalló internacional que es formarà a la base militar d'Adazi i que estarà sota el comandament d'un tinent coronel de l'exèrcit del Canadà i Beneitez com el seu segon. Juntament amb els militars espanyols a Letònia es desplegaran també soldats dels exèrcits del Canadà, d'Itàlia, de Polònia, d'Albània, d'Eslovènia i d'Eslovàquia -els tres darrers, amb molt poca participació.
Ningú parla de Rússia
La missió de la qual els militars de Sant Climent Sescebes participaran des de gener de 2019 s'emmarca en una operació internacional amb forces militars de l'Aliança Atlàntica per millorar la protecció de les fronteres d'Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. Es va decidir a la Cimera de Varsòvia de 2016. Aquell dia es va decidir que s'incrementaria la presència militar en aquests quatre països per protegir-los davant d'eventuals atacs de països tercers. L'Estat espanyol es va sumar a la missió aportant unitats d'infanteria, de logística i de comandament des de 2017. Els soldats de la segona companyia del batalló Badajoz de Sant Climent serà el quart relleu espanyol en aquesta missió.
Però tot i que les conclusions de la Cimera de Varsòvia de 2016 parlava obertament de Rússia com una possible amenaça per aquests quatre països, el tinent coronel evita parlar del país de Putin. En cap moment, quan explica què farà l'exèrcit espanyol a Letònia, parla dels russos. Sembla una paraula prohibida. Des de l'inici d'aquesta missió de Presència Avançada Reforçada (eFP, de l'anglès «enhanced Forward Presence») no hi ha hagut cap escalada de tensió entre els quatre països i el Kremlin, però sí que s'han viscut incidents aïllats, cap de tall violent o militar.
Mostres de força de l'OTAN i de Rússia
L'OTAN exhibeix força fronteres endins en aquests quatre països que fan frontera amb el país de Putin i Rússia fa el mateix. El mes de setembre d'aquest 2018 l'exèrcit rus va fer les maniobres més grans fetes mai en la seva història, desplegant més de 300.000 soldats. Però ara per ara segueix la calma tensa en aquests països. No hi ha confrontació social, tot i algunes accions russiofóbiques per part dels governs de Letònia, Estònia i Lituània.
La presència dels militars de l'OTAN en aquesta zona, tal com explica el tinent coronel, permet «assegurar una dissuasió creïble i eficaç davant de qualsevol amenaça al nostre aliat bàltic, estant en disposició d'actuar en la defensa de Letònia si cal, i mostrant el ferm compromís amb l'Aliança dels països que el componen».
La força més potent a Letònia
Per donar resposta a qualsevol atac, l'exèrcit espanyol enviarà la segona companyia del batalló Badajoz del regiment Arapiles 62, que és una unitat mecanitzada, però que s'ha ampliat com subgrup tàctic amb unitats cuirassades, convertint-se en la companyia més potent dels diversos exèrcits que es despleguen a Letònia.
L'Exèrcit de Terra espanyol aporta dos vehicles punters i de primer nivell com els carros de combat Leopardo, que són els que s'entrenen a la base militar de Sant Climent, i els vehicles de combat d'infanteria (VCI) Pizarro, que són els que s'han sumat al batalló que lidera el capità de la segona companyia del regiment de Sant Climent. Els dos vehicles són considerats uns dels millors en guerra del món. El tinent coronel es mostra orgullós que pugui ser el seu batalló qui aporti aquests vehicles de prestigi militar en una operació internacional de l'OTAN.
Però mentrestant, i tothom espera que sigui durant els sis mesos, si no hi ha atacs de països tercers, sigui Rússia o qui gosi ocupar Letònia, els soldats espanyols aprofitaran per seguir amb maniobres d'entrenament durant els sis mesos que estaran desplegats a Letònia.
Els soldats podran entrenar en fred extrem
El tinent coronel Beneitez explica que la missió a Letònia és molt interessant a escala operativa i d'ensinistrament militar. En primer lloc per ser en un lloc on actualment no hi ha cap conflicte obert i que per tant els hi permet seguir-se preparant durant tots els mesos que estaran desplegats allà. Pel terreny, assegura, i per la col·laboració amb altres forces estrangeres i aliades i també, apunta, per les condicions meteorològiques que viuran els soldats de Sant Climent a Letònia: fred extrem.
Poder treballar, explica, amb aquestes condicions extremes els permetrà millorar la seva preparació. Alguns dels integrants d'aquest batalló ja formaven part de la unitat quan era de caçadors de muntanya, una formació que els hi serà del tot útil, explica el tinent coronel, a la neu i al gel letó.
Un relleu que parla català
No només per haver-se preparat a Sant Climent el relleu que des del gener de 2019 es desplaçarà a Letònia parla català. Molts dels soldats que formen part d'aquesta segona companyia són catalans. Com el segon comandament més important que viatjarà a Riga, el capità de la segona companyia del batalló, que és de Roses. Hi viu amb la seva dona i les seves filles. Va estar en altres punts de l'estat i ara s'ha instal·lat de nou prop de casa seva.
Altres dels soldats que formen part de la companyia que està a punt de marxar de missió són de Barcelona, de l'Hospitalet, de Figueres o de Tarragona. «És una missió amb molt de component català i aragonès», assegura el tinent coronel. «Molta gent es pensa que aquí a Sant Climent només hi ha gent vinguda d'altres punts d'Espanya, però molts dels soldats són veïns seus», recorda.