CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor el nadó de 2 mesos apallissat pel pare a Barcelona

URGENT

Localitzen la jove de 18 anys desapareguda a Barcelona

Els 16 casos de desaparicions més enigmàtiques que mai s’han vist

Després d’esfumar-se, les històries d’aquestes persones han quedat plenes de misteris i incògnites
La desaparició de la petita Madeleine Mccann va causar un gran interès mediàtic | Cedida
 

Examinant el passat i fent una mica de recerca podem descobrir que s’han produït algunes de les desaparicions més estranyes i enigmàtiques de tots els temps, casos sorprenents que encara desperten la curiositat de molta gent i que segueixen envoltats de misteris sense resoldre.

 

Els 16 casos de desaparicions més enigmàtiques de tot el planeta

A continuació, et presentem les 16 històries de persones que es van esfumar gairebé sense deixar pistes que poguessin ajudar a entendre què havia passat.

16. Yéremi Vargas

En Yéremi Vargas era un nen de només 7 anys que va desaparèixer sense deixar cap mena de pista o rastre el 10 de març de 2007 al migdia, quan jugava en un descampat d’un barri de Las Palmas de Gran Canaria, molt a prop de casa de la seva àvia. Diversos testimonis van declarar que el mateix dia, poc després que el nen fos vist per últim cop, van veure un cotxe de color blanc que marxava ràpidament d’aquell lloc.

 

L’any 2016, 9 anys després d’aquest esvaniment, Antonio Ortega —conegut com «El Rubio» i únic acusat de la desaparició del menor— va confessar haver-lo assassinat, i es va poder comprovar que posseïa un vehicle de color blanc que semblava encaixar amb la descripció dels testimonis. Ara bé, per culpa de la manca d’indicis, el jutge va haver d’arxivar la causa.

 

Avui en dia Ortega està complint una condemna per un altre delicte, relacionat amb l’agressió sexual a un altre infant, i semblaria que és l’única peça que podria ajudar a completar el complicat trencaclosques del cas d’aquesta desaparició que no és l’única del país: de fet, a dia d’avui a Espanya hi ha més de 4.000 individus desapareguts que no s’han pogut localitzar.

Fa més de 10 anys que el jove Yéremi Vargas va desaparèixer sense rastre | Cedida

 

15. Jimmy Hoffa

El 1975, en Jimmy Hoffa liderava el sindicat de camioners dels Estats Units i tenia connexions i tractes foscos amb els mafiosos del país. El 30 de juliol del mateix any va ser vist per última vegada, en un pàrquing d’un restaurant de la ciutat de Detroit, on havia quedat per parlar de ‘feina’. No es va presentar ningú a la trobada i l’home va trucar a la seva esposa per dir-li que s’havia quedat sol esperant als assistents, i ja no se’n va saber res més.

 

La desaparició i l’homicidi d’en Jimmy Hoffa va ser molt mediàtica durant més de 3 dècades fins que, l’any 2003, un amic molt íntim del líder sindical anomenat Frank Sheeran i conegut amb el sobrenom de ‘L’irlandès’ va autoinculpar-se com a autor del crim i va confessar on l’havia assassinat.

14. Madeleine Mccann

Aquesta nena tan coneguda pels mitjans de comunicació de tot el món va esfumar-se el maig del 2007 quan dormia en un hotel de l’Algarve —una regió del sud de Portugal— on s’estava amb els seus progenitors, que estaven a tan sols 50 metres de l’estança sopant amb uns amics.

 

Des d’aquell moment, tant la premsa internacional com les autoritats de diferents països s’han involucrat en el cas, donant-li cobertura mediàtica i investigant-lo respectivament. S’han formulat diferents suposicions sobre què va poder passar en aquell moment i sobre qui va poder fer que la nena s’esfumés però sense arribar a trobar la resposta, fent-la entrar a la llista d’esvaniments més enigmàtics dels darrers temps.

13. El vol 19

Aquest cas farà que tots aquells que no creuen en l’existència del Triangle de les Bermudes ho tinguin força complicat per seguir-la desmentint.

 

Prop del misteriós indret de l’oceà Atlàntic, 5 pilots de bombarders duien a terme diversos entrenaments amb la seva tripulació, fins que va arribar un missatge alarmant a través de la ràdio: s’havia perdut el contacte amb les 14 persones que viatjaven a l’expedició del vol 19, que no va tornar mai.  Es va enviar un avió per intentar trobar els bombarders desapareguts misteriosament, però aquest comboi de rescat format per 13 persones tampoc no va tornar mai, afegint més interrogants al cas.

12. Els tres germans Beaumont

Els petits germans de la família Beaumont solien jugar prop de casa seva en una zona de la platja, sense que els pares els vigilessin, de 10 del matí a 2 de la tarda. Ara bé, el 26 de gener de 1966 van sortir de casa per anar-hi a jugar i no van tornar mai.

 

Aquell dia de finals de gener van marxar cap a la platja i ningú no en va saber res més. A les 7.30 de la tarda, quan ja hauria de fer més de 5 hores que fossin a casa, encara no havien tornat. Diversos testimonis van declarar que havien pogut veure els germans amb un home ros força alt.

 

Es va generar una onada de pànic general que va arribar a unes dimensions sorprenents, i fins i tot es van contractar vidents que poguessin oferir pistes sobre la desaparició dels menuts. Avui en dia segueixen sense aparèixer i la recompensa per qui pugui ajudar a trobar-los és d’un milió de dòlars.

11. D. B. Cooper

Un misteriós senyor que es feia anomenar Dan Cooper va pujar a un avió i va amenaçar els passatgers i la tripulació de fer-lo esclatar amb una bomba que duia a sobre. La condició per no fer-ho era rebre un paracaigudes i la suma de 200.000 dòlars.

 

Les persones a bord de l’avió van reunir el paracaigudes i la quantitat de diners demanada i li van entregar al misteriós home, que va saltar de la nau. Poc temps després de l’incident, va aparèixer l’únic indici que va quedar-ne: una part dels diners es va trobar prop de la riba d’un riu. Ara bé, no es va tornar a veure en Cooper ni es va esbrinar per què ho va fer o quina és la seva veritable identitat, que continua despertant tota mena d’interrogants al voltant d’aquest misteriós afer.

10. La tripulació del MV Joyita

El vaixell comercial conegut amb el nom de MV Joyita va sortir l’octubre de l’any 1955 d’un port de l’illa de Samoa, a l’est d’Oceania, amb direcció a l’illa de la Reunió, a l’oest de l’oceà Índic i prop de Madagascar. Transportava una càrrega de bidons de combustible i fustes, a més de 25 persones que hi viatjaven.

 

Quan passaven 4 dies de la data estimada en què el vaixell hauria d’haver arribat a port, es va enviar un comunicat que alertava que encara no se l’havia vist atracar a les illes. Un mes més tard, el van trobar mig enfonsat i sense rumb a uns 1.000 quilòmetres de distància de Samoa. No hi havia passatgers a bord ni tampoc el quadern de bitàcola, l’equip de navegació, els bots salvavides o el menjar.

 

A més, algú havia sintonitzat la ràdio —que funcionava a la perfecció— amb la freqüència d’ajuda, i l’estructura del vaixell tenia un forat enorme que feia pensar que hi havia hagut un xoc contra alguna cosa. Els motors havien deixat de funcionar i s’hi havien posat matalassos per sobre, sense que se sabés per què. La tripulació s’havia esfumat.

9. Mary Reeser

La Mary Reeser era una dona de 67 anys que tenia sobrepès i era vídua. Vivia sola en un pis d’un barri residencial de l’estat de Florida on a les nits solia fumar asseguda a la butaca de la sala d’estar. Una nit, però, després d’haver estat fumant tranquil·lament en aquest mateix lloc, ningú no la va tornar a veure.

 

L’endemà al matí una veïna va sentir que el pis de la vídua feia olor de cremat i va trucar a la porta, per comprovar si tot anava bé. Sense resposta, va acabar alertant els cossos de seguretat i, en entrar al pis, van poder veure que la dona havia mort cremada. Ara bé, el foc només havia afectat l’indret on la vídua estava asseguda, reduint-la a cendres amb l’excepció d’algunes part del cos com el fetge, el peu i diverses vèrtebres. La resta del pis no s’havia cremat i només estava malmès per l’escalfor.

 

Aquest afer és un dels pocs casos de combustió humana espontània que s’han documentat durant tota la història de la humanitat.

8. Frank Morris i els germans Anglin

Frank Morris i els germans Clarence i John Anglin eren interns de la presó californiana d’Alcatraz, un centre penitenciari que s’havia guanyat la fama de ser un dels més segurs del planeta, d’on ningú es podia escapar. Ara bé, el mes de juny de 1962, aquests presos d’Alcatraz van aconseguir escapar-ne: van aconseguir superar els obstacles de la fortalesa inexpugnable per acabar sortint dels seus sòlids i gegantins murs de pedra fins que van ser lliures.

 

El relat oficial dels fets que s’havia donat per bo fins fa poc era que tots tres havien acabat morint ofegats a les gèlides aigües de l’oceà Pacífic que banyen l’illa on se situa la famosa presó, mentre intentaven arribar a terra ferma a través de diversos salvavides i balses elaborats amb la roba de les seves jaquetes. Ara bé, no fa gaire s’ha descobert una carta de la qual es desconeixia l’existència fins ara que explica com els tres reclusos haurien sobreviscut a la fugida. Si vols saber-ne més, pots consultar aquesta nota de premsa.

Presó d'Alcatraz | Cedida

 

7. Un grup de hippys

Stonehenge, el monument format per pedres més misteriós del món i el més emblemàtic d’Anglaterra, va veure com va tenir lloc una terrible desaparició el 1971. En aquell any, un grup de diversos hippys va muntar un campament al bell mig del cercle de pedres que forma l’Stonehenge.

 

Hi ha diverses versions d’aquest cas, però la que ha adquirit més transcendència és la que explica que hi va haver una tempesta elèctrica en aquell moment i que van caure diversos llamps per la zona. Dos testimonis van explicar haver vist un gran llamp que colpejava el monument i, pocs instants després, van sentir els crits de pànic dels hippys acampats a Stonehenge.

 

En arribar al monument, aquests testimonis van quedar bocabadats en veure que els campistes s’havien esfumat: no hi havia ni rastre dels hippys ni tampoc del seu campament. L’únic que havia quedat era una foguera i els piquets amb què estaven clavades les tendes de campanya, res més: la resta del campament i els campistes havien desaparegut com per art de màgia.

6. El Mary Celeste

El Mary Celeste era un veler bergantí que navegava per l’oceà Atlàntic carregat de provisions i sense cap mena de desperfecte que es pogués observar a simple vista. El clima era idoni per a la navegació i no semblava que hagués de trobar cap obstacle durant el seu recorregut. Ara bé, el van trobar anant a la deriva al bell mig de l’oceà i amb els efectes personals intactes de tothom que hi anava a bord.

 

El cas, que ha despertat tota mena de fantasies i incògnites, encara no s’ha resolt. S’han emès moltíssimes suposicions diferents de què va poder passar amb la tripulació que anava a bord d’aquest enigmàtic vaixell, des d’atacs de pirates fins a abduccions per part d’alienígenes, passant per una desaparició al Triangle de les Bermudes. Sigui com sigui, aquesta història segueix envoltada de misteris i per això mereix un lloc en aquesta classificació.

 

5. Tom i Eileen Lonergan

L’Eileen i en Tom Lonergan formaven una parella feliç i van anar de vacances a Austràlia per visitar, entre altres indrets, la fascinant Gran Barrera de Corall. Un dels dies de la seva estança al país d’Oceania van fer una sortida en grup per visitar-la i observar-la mentre feien busseig sota l’aigua. Després del busseig, hi havia un bot que els havia de tornar a terra ferma amb els altres membres del grup, però va marxar sense ells i es van quedar a la deriva.

 

Van haver de passar dos dies fins que algú es va adonar de l’absència de la parella, en observar una motxilla que havia quedat abandonada al vaixell amb els efectes personals dels Lonergan. Ara bé, després de fer una recerca exhaustiva per l’indret només es van poder trobar restes dels equips de busseig i una pissarra que sol fer-se servir per enviar-se missatges submarins amb un text colpidor:

 

«Dilluns, 26 de gener del 1998, 8 del matí. Missatge dirigit a qui pugui auxiliar-nos: el MV Outer Edge ens ha abandonat a l’escull d’Agincourt el 25 de gener del 1998 a les 15.00. Ajuda, que algú ens vingui a socórrer abans que morim!»

4. Percy Fawcett

Percy Fawcett era un coronel explorador que va quedar fascinat pels misteriosos i interessants relats d’aventures que parlaven d’una ciutat daurada anomenada ‘Z’ en temps antics i que suposadament existia en algun racó profund i perdut de la selva amazònica. Aquestes històries el van captivar des del primer moment i va dur a terme diverses expedicions infructuoses per intentar localitzar la llegendària ciutat.

 

L’any 1925, el coronel va donar els últims senyals de vida que es coneixen: a través d’un missatger indígena va enviar una carta que indicava que es trobava en un paratge llunyà de la selva, amb un bon amic i el seu fill primogènit. No es van tornar a tenir notícies de l’home i, finalment, dos anys després de la carta se’ls va considerar morts, després d’haver dut a terme diverses expedicions per buscar-los i rescatar-los sense èxit.

 

D’aquesta manera, en Percy Fawcett va anar a parar al llistat d’esvaniments més enigmàtics dels darrers temps, al voltant del qual s’han construït tota mena d’hipòtesis i suposicions.

3. Un poblat inuit

El caçador de pells Joe Labelle troba l’any 1930 un poblat inuit resguardat per tres arbres immensos, molt a prop del llac Anjikuni, al Canadà. Ara bé, no hi ha cap rastre de vida humana: només la roba i les pertinences dels pobladors de l’indret encara eren a les cabanes, així com diversos aliments i mantes. Al cementiri, hi havia diverses tombes que aparentment algú havia buidat, i semblava que un grup de gossos de trineu havia mort per falta d’aliments.

 

Alguns testimonis van afirmar que aquella nit havien vist una llum blava enlluernadora provinent del cel i un peculiar cilindre amb forma de bala que anava en direcció al poblat. Aquest cas de desaparició en circumstàncies molt poc clares resulta d’allò més inquietant i enigmàtic, cosa que li fa guanyar la tercera posició de la classificació. Com va poder-se volatilitzar de sobte tot un poblat sencer?

 

 

2. Amelia Earhart i Fred Noonan

El nom d’Amelia Earhart és ben conegut a la història de l’aviació: era una pilot amb grans aspiracions que tenia l’objectiu de fer la volta al món amb la seva avioneta. El seu company sentimental, en Fred Noonan, la va voler acompanyar. El 2 de juliol de 1937, després d’haver-se enlairat de Papua Nova Guinea amb la intenció de dirigir-se a les illes Nukumanu, es va perdre la comunicació per ràdio amb la parella. L’Amelia i en Fred van desaparèixer en algun indret remot de l’oceà Pacífic.

 

Fa un any va sortir a la llum una fotografia feta en un moll de les illes Marshall —situades a Micronèsia— que podria ser una pista per resoldre el cas: hi apareix una dona asseguda d’esquena al costat d’un senyor, que podria ser Earhart en companyia de Noonan. Si això fos així, probablement seria certa la suposició que els japonesos els haurien capturat. Fins que no es descobreixi res més, però, la seva història queda en segon lloc d’aquesta llista.

Amelia Earhart | Cedida

 

1. El vol MH370

Possiblement la desaparició més estranya que ha tingut lloc durant els darrers anys és la relacionada amb el vol MH370 de Malaysia Airlines. Encara ningú no ha descobert què va passar amb aquell avió i amb aquells passatgers en un cas de desaparició misteriosa que va commocionar el món sencer.

 

Els fets van passar el dia 8 de març del 2014, quan el vol MH370 travessava l’espai aeri de Vietnam en direcció a Pequín. Tot anava bé fins que els radars van deixar de seguir-ne el rastre: el transponedor de l’avió havia parat d’emetre senyals. Això no obstant, els radars militars van detectar-lo mentre virava amb direcció al sud-est i després canviava de rumb cap a l’oest, poc abans de desaparèixer definitivament de les pantalles.

 

Diverses veus apunten cap a la hipòtesi que l’aparell hauria pogut estavellar-se i enfonsar-se en algun indret de l’oceà Índic, perquè s’han trobat alguns trossos d’avió del tipus Boeing 777 a la costa de l’illa de la Reunió i de Moçambic. D’altres assenyalen possibilitats diferents: que l’haguessin segrestat per tal de cometre atemptats en un futur, que algú l’hagués fet caure o, fins i tot, que el capità hagués decidit posar fi a la seva vida sense importar-li si també moria la resta de passatgers.