Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Fotomuntatge de l'alumna que ha mort a Ceuta.

Adeu a Magdalena, la nena de 17 anys que va lluitar fins al final: «ets un exemple»

Els seus companys de l'escola San Agustín de Ceuta s'han acomiadat d'ella amb llàgrimes als ulls

La mort és sempre un tràngol molt dur, però si, a més, s'emporta una vida de només 17 anys, encara és més dolorós. L'escola San Agustín de Ceuta viu unes hores molt dures després de perdre una de les seves alumnes més estimades. Magdalena ha mort prematurament, víctima d'una malaltia.

Magda, com la coneixien tots els seus amics, va donar tot un exemple de lluita i vitalitat davant l'adversitat. El mateix centre va anunciar la mort de la noia amb un emotiu missatge. «Se n'ha anat tranquil·la, l'alegria i la força personificada, lluitadora fins a l'últim segon, no t'oblidarem mai».

La mort de Magda ha deixat commocionada tota la població del municipi, ja que era filla d'una família molt coneguda. El seu pare Enrique és el president del Col·legi de Metges de Ceuta. Durant les últimes hores, s'ha celebrat un acte d'homenatge molt emocionant a l'escola on Magda va deixar la seva empremta.

Adeu a l'alumna que va ser tot un exemple

Dijous de la setmana passada es va conèixer la mort de Magdalena, l'alumna de 17 anys que lluitava contra una greu malaltia. Han estat dies molt durs per a la comunitat educativa del centre on estudiava. Ahir, els seus companys li van donar l'últim adeu en un homenatge a les instal·lacions de l'escola.

Foto de Magdalena.
Magdalena ha mort amb només 17 anys. | CatalunyaDiari
 

Aquest dimecres ha tingut lloc l'homenatge en forma d'eucaristia al pati central de la seva escola. Familiars i amics, personal i alumnes del centre escolar han assistit a l'emotiu acte de record. Magdalena va passar una gran part de la seva vida en aquesta escola i va ser una part molt important del centre.

L'acte va estar presidit pel president de la ciutat autònoma de Ceuta, Juan Vivas, que ha mostrat el seu suport a la comunitat educativa del centre en aquests moments tan durs. Ho ha fet acompanyat d'alguns consellers, en representació de la ciutat.

Un acte ple d'emoció

Magdalena ha deixat un record inesborrable a la comunitat educativa San Agustín i així es va demostrar a l'acte d'homenatge. La cerimònia va estar presidida pel director de l'escola, el Pare David. Va ser ell mateix qui va oficiar la missa de record, al costat de cinc sacerdots més.

El Colegio San Agustín homenajea el “ejemplo” de Magdalena Roviralta

L'acte va estar marcat per l'emoció i la tristesa, però també per l'esperança del missatge cristià que la jove ja és al cel. El pati es va omplir de centenars d'alumnes. Els més afectats eren els companys de Magda, que estava estudiant segon de batxillerat.

Els pares de la noia també hi van ser presents a l'acte i van rebre el suport dels pares i mares d'altres alumnes. Les seves millors amigues i les seves cosines van recordar-la com una alumna «molt estimada» que va ser «un exemple de vida».

Les paraules dels seus companys

El Pare David va posar l'èmfasi en la forma com la noia de només 17 anys «va carregar amb la creu de la seva malaltia». Ho va fer sense perdre mai el seu somriure ni la felicitat, un fet que la converteix en «un exemple» de lluita. «A vegades ens queixem per vici, ho tenim tot i ens sembla poc», va advertir.

Per això, el sacerdot va convidar tots els presents a «valorar les coses i les persones amb qui compartim el nostre dia per estimar-nos i ajudar-nos cada cop més». Aquest és el preciós llegat de Magda. Aixecar-se per seguir caminant és el motiu d'inspiració per superar la ràbia i la tristesa per la mort de Magdalena.

«Que ens contagiï des del cel», van demanar els alumnes abans de resar una oració per l'ànima de la seva companya. Ho van fer amb la seguretat que ella «il·luminarà i protegirà des del cel tots els qui la van conèixer». Esperen que els doni «les forces necessàries per recuperar les ganes de viure».

L'acte de record va acabar amb l'alliberament de desenes de globus vermells i blancs, un símbol de passió i puresa. Va ser el final d'un acte de celebració i alegria, com ella hauria volgut. La celebració del record d'una persona que han perdut, però que sempre estarà amb ells.