Aitor, el fill de Carmen, va donar-se un cop molt fort després de llevar-se al seu domicili a Navalcarnero (Madrid). Just després va començar a ofegar-se. La seva mare, en veure que el jove, de 23 anys, no podia respirar, va trucar el 112. El metge que va atendre la trucada va demanar-li que el fill atengués al telèfon, amb el fi de poder parlar amb ell per esbrinar què li passava. «Senyora, el seu fill està perfectament. Ell dirà el que vulgui», va etzibar el sanitari. Pocs dies després, Aitor va morir ingressat a l'hospital
Els sanitaris van tardar 23 minuts a arribar a l'habitatge, fet que l'acusació incrimina com a responsable principal i directe de la mort del jove. Segons relata 'El Español', el noi va entrar en mort cerebral a causa d'una trombosi al pulmó, que li va causar l'ofegament durant l'emissió de la trucada. Ara, els pares, que consideren que es tracta d'una negligència, reclamen 175.000 euros d'indemnització a la Comunitat de Madrid. La Comunitat, però, es nega a assumir responsabilitats i considera inoportú identificar el metge que va contestar a la família.
Dos anys lluitant als jutjats
Fa quasi dos anys que els seus pares van emprendre una batalla judicial. En un principi, l'advocat defensor no va rebre en cap moment les gravacions de la trucada, sinó que el centre es va limitar a oferir les transcripcions. El lletrat, Carlos Sardinero, després d'haver escoltat reiteradament els àudios assegura que «són molt impactants, tant que els pares no han pogut escoltar-los de nou».
La transcripció de la trucada
- Mare: Miri, és que s'ha aixecat el noi i s'ha marejat al llevar-se. Jo estava a la cuina i l'he sentit caure's
- Mèdic: Sí
- Mare: I llavors una suor enorme... Ara s'ha quedat més aviat fred, però amb una suor enorme.
- Metge: Ell està en tractament d'alguna cosa?
- Mare: No, no.
- Metge: Ha tingut una síncope llavors.
- Mare: I està com, com... Diu que no pot respirar.
- Metge: Val. Passi-me'l al telèfon, si us plau.
- Mare: A qui: al noi?
- Metge: Clar.
- Mare: No puc, no puc.
- Metge: És que ha de parlar amb el metge. No té un mòbil, i el truco jo?
- Mare: Si ell no pot, si ell està en la...!
- Metge: Senyora, si fos a l'hospital ara mateix un metge allí, haurà de parlar amb ell o no?
- Mare: Bé, però vostè...
- Metge: És igual que sigui per telèfon o el que sigui, ha de parlar amb el metge.
- Mare: Ell diu que no pot respirar i que...
- Metge: Bé, ja, però jo necessito avaluar-ho. Senyora, perquè ell pot necessitar una UVI, pot necessitar un ingrés hospitalari o pot necessitar un metge...
- Mare: Mira, que diu el metge que has de parlar amb ell, que a veure el que et passa...
- Metge: Digui'm, què et passa, explica'm una miqueta.
- Aitor: M'ofego...
- Metge: Jo no sento que t'ofeguis. Has estat nerviós o alguna cosa?
- Aitor: No
- Mèdic: Llavors, estàs en tractament d'alguna cosa?
- Aitor: No puc.. M'ofego...
- Metge: A veure, passa'm a la teva mare.
- Aitor: No puc...
- Metge: Passa'm a la teva mare.
- Mare: Miri vostè com està.
- Metge: No, respira perfectament. Està a tractament psiquiàtric d'alguna cosa?
- Mare: No, no, de res
- Mèdic: De res? Ha pres alguna...?
- Mare: No, miri, si ahir ni va sortir ni res, va estar aquí a casa tot el dia...
- Metge: Bé, anirà un metge a veure'l i tindrà el que sigui, no ho sé, però no pot ser que hagi pres alguna cosa?
- Mare: No, no...
- Metge: Algun medicament o alguna cosa?
- Mare: No.
- Metge: Perquè respira perfectament, eh? Que respira perfectament...
- Mare: Però ell diu que no pot respirar.
- Metge: Ell diu el que vulgui, però respira perfectament perquè parla perfectament, d'acord?
- Mare: Perquè miri vostè jo no sé el que...
- Metge: Bé, anirà un metge a veure'l, però ell sí que respira...
- Mare: Jo no sé...
- Metge: Sí, respira. Vinga. Fins ara. Sembla més aviat que està tocat d'alguna cosa. No sé. Anirem a veure-ho. Vinga, fins ara.