CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Les pluges aniran a més a mesura que avanci el cap de setmana

Set agents dels Mossos, al banc dels acusats per la detenció violenta de quatre dels esvalotadors de Can Vies

La Fiscalia en demana l'absolució i l'acusació particular penes de fins a 15 anys | Els agents no recorden qui va detenir als joves ni qui els va reduir
Els set agents dels Mossos, al banc dels acusats abans de l'inici del judici. | Guillem RS

 

Set integrants de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra, una de les unitats antiavalots de la policia catalana, s'asseuen des d'aquest dilluns, 30 d'abril, al banc dels acusats imputats per una de les intervencions durant els dies posteriors al desallotjament de Can Vies, a Sants, l'any 2014. Un sergent, un caporal i cinc agents que van participar en una dispersió al carrer del Rosés, convertits en una batalla campal durant les nits d'aquella setmana de maig, estan acusats de tres presumptes delictes contra la integritat moral i tres més per lesions.

 

Quatre persones van resultar ferides per, tal com defensa l'acusació particular, les agressions dels agents durant les seves detencions. Van rebre cops al cap i un d'ells també va rebre un fort impacte al nas.

 

Si bé l'acusació particular, que representa els quatre detinguts ferits, demana fins a quinze anys de presó pels agents i els dos comandaments, el fiscal creu que l'actuació va ser correcte i que s'haurien d'absoldre. El judici oral ha començat amb les declaracions dels agents d'aquesta unitat antiavalots que van participar en la dispersió del carrer del Rosés la nit del 28 de maig de 2014.

 

El cas, en la detenció «violenta» dels joves

El sergent que liderava les dues furgonetes que van intervenir en aquell carrer, com també el caporal que estava de subordinat d'ell i el conductor de la furgoneta que anava al capdavant, han explicat quins moviments van fer amb el vehicle i com van arribar al lloc dels fets. Durant tot el recorregut van ser objecte de llançaments de pedres i els manifestants van creuar contenidors en flames al mig del carrer.

 

Quan van trobar-se amb un grup de persones, van baixar de les furgonetes per dispersar-los, tal com els hi havien ordenat, i va ser llavors quan van detenir a les quatre persones. Tenien ordres del comissari que estava al capdavant del dispositiu de practicar el màxim de detencions possibles per aturar uns aldarulls que feia més de cinc dies que havien revolucionat Barcelona.

 

Els agents neguen els cops i els insults

Aquí és on l'acusació particular, liderada per Anaïs Franquesa i Eduardo Cáliz, ha centrat part de les seves preguntes i on es creu que els agents van colpejar i agredir els detinguts. En l'escrit d'acusació es posa en relleu que els agents que figuren com els que van practicar les detencions van colpejar als quatre joves i els van insultar, però durant les seves declaracions cap dels agents ha acceptat ser un dels que van controlar les persones abans de la seva detenció.

 

Agents dels Mossos durant una intervenció al barri de Sants, l'any 2014. | CatalunyaDiari.cat / Agències

 

Els agents han explicat no recordar qui va ser l'encarregat de reduir els detinguts i posar-los a la paret per poder-los escorcollar. Tots només recorden la situació quan ja estava calmada i els detinguts estaven a contra la paret o ja dintre de les furgonetes per ser traslladats a comissaria.

 

El que sí que han assegurat és que cap dels agents, tampoc els dos comandaments, va veure com s'agredia amb la defensa policial o l'escut a cap dels quatre detinguts. Només les van fer servir instants abans per dissoldre el grup que estava generant aldarulls. També, durant la declaració, han explicat que no recorden cap insult contra els detinguts, ni durant la detenció o durant el trasllat.

 

Contradiccions amb qui va detenir als joves

L'acusació particular ha posat en relleu que en l'atestat policial que es va fer després de les quatre detencions constava que les havien practicat els agents imputats però durant la declaració no han pogut recordar quins hi van participar de manera efectiva. Els agents i els dos comandaments han explicat que no són capaços de recordar quins agents van fer les reduccions i les detencions i apunten a la possibilitat que el gruix de l'actuació l'haguessin fet agents d'una segona furgoneta, també de l'ARRO, que acompanyava la seva furgoneta. Cap dels agents d'aquesta segona furgoneta estan imputats en aquesta causa.

 

L'acusació particular defensa que els agents van retenir a terra als esvalotadors i va ser llavors quan van ser ferits. Van ser assistits mèdicament a la comissaria de l'Eixample, a plaça d'Espanya, i no in situ, com es fa habitualment. El sergent ha explicat durant la seva declaració que la zona era hostil i era impossible accedir amb vehicles per retirar els detinguts o amb ambulàncies per poder-los atendre. A la comissaria van ser atesos per una unitat del Servei d'Emergències Mèdiques.

 

Un dels agents, ferits per un cop de pedra

L'acusació particular ha preguntat a tots els agents imputats si recorden haver insultat o haver sentit algun insult durant la intervenció contra els detinguts. «Fills de puta» o «anem a per vosaltres, no us escapareu», són alguns dels insults que per Franquesa i Cáliz els agents de l'ARRO van fer contra els detinguts.

 

Un dels tres magistrats de la sala ha preguntat també als agents si van insultar als detinguts i també ha volgut saber si els detinguts van insultar als antiavalots. Un dels imputats ha explicat que van rebre els «habituals» insults dels antisistema com «fills de puta», «mossos mercenaris», entre d'altres.

 

Durant aquesta intervenció un agent va rebre l'impacte d'una pedra al braç quan van sortir de la furgoneta per intervenir. Aquest agent, imputat en aquesta causa, va quedar-se, segons ha explicat ell mateix, al lateral d'una furgoneta per seguretat i esperant poder ser traslladat al centre mèdic. Finalment va ser atès també a la comissaria de plaça d'Espanya.

 

Un dels detinguts pateix la síndrome de Tourette

Un dels quatre detinguts pels Mossos d'Esquadra en aquest carrer de Sants pateix síndrome de Tourette —un trastorn neurològic que exterioritza tics motors i en la parla— i segons l'acusació particular els agents van insultar-lo.

 

Els antiavalots han negat aquest extrem i han reconegut que un dels detinguts presentava un quadre molt nerviós, que s'autolesionava, i que el sergent de la unitat va intentar calmar-lo. Els agents asseguren que no van saber que patia una malaltia fins que van arribar a la comissaria i que creien que havia consumit algun tipus de tòxic. Tots han negat haver insultat al jove i haver ser advertits que patia aquest trastorn neurològic durant el trasllat a la comissaria.

 

La peça clau del cas: un vídeo on es veu l'agressió

Si els agents no accepten haver participat en les reduccions i les detencions, serà complicat poder identificar qui va agredir als detinguts. L'acusació particular ha aportat a la causa un vídeo on es veu un agent com colpeja a un dels detinguts quan és a terra però ara per ara no s'ha pogut identificar a l'agent ni tampoc cap d'ells ha acceptat ser-ho. Tots els agents sí que han acceptat reconèixer que el vídeo és de la zona dels fets i del dia dels aldarulls.

 

Impossible identificar els agents

Eduardo Cáliz, en declaracions davant dels mitjans de comunicació, ha explicat que creu que els agents han centrat la seva estratègia de defensa en no voler identificar els antiavalots que van participar en la reducció dels detinguts per evitar la condemna. Per Càliz aquesta actitud «és un corporativisme mal entès» i es demostra com falla el mecanisme que hauria de permetre identificar els agents que no van actuar correctament al carrer del Rosés.

Els agents de l'ARRO, com també els de la Brigada Mòbil, l'altra unitat d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra, intervenen en situacions d'enfrontament com aquest amb cascs, proteccions, bastó policial i escuts, un fet que fa complicada la seva identificació personal.

 

El NOP és un «número difícil»

Des del març de 2013 els agents de les unitats d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra, ARRO i BRIMO, porten a l'esquena un número d'identificació conegut com a número operatiu policial (NOP) que permet la identificació dels agents però que no està relacionat amb la seva targeta d'identificació professional (TIP). És un codi alfanumèric que s'atorga a cada agent, varia en cada operatiu per no associar aquest número a tota la carrera policial de l'agent.

 

Agents de la BRIMO de Mossos amb el NOP a l'esquena de l'uniformitat. | CatalunyaDiari.cat

 

Per poder identificar el policia del vídeo es podria fer servir aquest número però per la qualitat de les imatges és impossible. Cáliz ha defensat que aquest mecanisme no funciona, ja que és molt complicat de poder identificar els agents per la complicació del codi i pel tipus de la tipografia de la lletra del velcro que porten a l'esquena els agents.

 

Durant la declaració els mateixos agents han acceptat que el número NOP és un codi «difícil de recordar» quan han estat preguntats per si podien identificar als agents que tenien al costat durant un moment concret de la seva intervenció. En la mateixa línia també es van manifestar agents de l'ARRO imputats en una altra causa, també relacionada amb Can Vies, quan se'ls va demanar si podien identificar als agents que estaven intervenint en una situació concreta pel NOP.

 

Un cas que apunta a l'absolució

Amb la Fiscalia demanant l'absolució i sense poder identificar als agents que van agredir als joves, aquesta causa sembla que està avocada a l'absolució. Tot i que falta la pràctica d'altres proves, com la testifical de les víctimes, i que el fiscal podria arribar a canviar la seva qualificació, no sembla que pugui arribar a tenir massa recorregut, malgrat les importants penes que demana l'acusació particular. Al judici li manquen encara dues sessions més que es faran els pròxims 2 i 3 de maig a l'Audiència Provincial de Barcelona.

 

Fa pocs dies cinc mossos més van seure també al banc dels acusats imputats també per un delicte de lesions i contra la integritat moral per unes càrregues durant els aldarulls de Can Vies. Un inspector i diversos agents de l'ARRO van entrar en un portal per intentar detenir un grup que feia llançaments de pedres contra la policia. A l'interior del portal, segons l'acusació particular, també portada per Franquesa i Cáliz, van agredir a tres persones. Aquesta causa està vista per sentència.