Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L’atleta català i subcampió olímpic d’atletisme, Jordi Llopart

Tristesa al món de l'esport: Un conegut atleta català, en coma irreversible

La família s'ha encarregat d'anunciar que encara continua viu

L’atleta català i subcampió olímpic d’atletisme, Jordi Llopart
L’atleta català i subcampió olímpic d’atletisme, Jordi Llopart, es troba en coma irreversible | Europa Press

Diversos mitjans han compartit en les últimes hores la trista notícia de la defunció de l’atleta català Jordi Llopart, atleta professional que va convertir-se en subcampió olímpic a Moscou 1980. Ara, però, la seva família ha volgut deixar constància en declaracions a ‘El Periódico’ que Llopart es troba en coma, però no mort.

Així han informat els seus familiars, qui asseguren que Jordi Llopart es troba en estat de coma irreversible després de sofrir un infart. D’aquesta manera, desmenteixen la notícia que va començar-se aquest dimecres i que, entre d’altres, ja s’havia fet ressò la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA), qui anunciava la passada nit la seva defunció.

Llopart continua viu, «encara que possiblement per poc temps»

La família de Llopart, en declaracions a 'El Periódico', va negar la seva defunció malgrat la gravetat de l'infart. Els seus éssers estimats van confirmar que «encara continua viu, encara que possiblement per poc temps». 

La RFEA va informar en la nit del dimarts de la defunció del català i va enviar un emotiu missatge per al qual va ser el primer medallista olímpic en atletisme en la història d'Espanya. «Fa 40 anys, plorem d'alegria. Per primera vegada, gràcies a tu, pugem a un podi olímpic. Avui plorem de tristesa. a. c. s., Jordi Llopart. Sempre seràs llegenda de l'atletisme espanyol», va indicar la RFEA.

Llopart morirà en les pròximes hores després de donar els seus òrgans

Després d'anunciar-se la defunció de l'exatleta, de 68 anys, la família d'aquest explica que se senten «profundament» apesarada «pels esdeveniments» que està sofrint i comunica que Jordi Llopart, encara que «en coma profund, està viu, ingressat a l'hospital, pendent del servei de trasplantaments».

El portal especialitzat 'soycorredor.es' explica que «la situació actual de Llopart és de coma irreversible i que serà intervingut per a extreure els seus òrgans». «Hem rebut una comunicació per part de la família i Llopart es troba avui dia en un coma irreversible. Serà intervingut per a extreure els seus òrgans i morirà demà», agrega la web.

Llopart va ser el primer espanyol a aconseguir una medalla olímpica en atletisme, gràcies a la seva plata en els 50 quilòmetres marxa. A més va participar en altres dos Jocs més, Los Angeles 1984 i Seül 1988. Entre els seus assoliments està el títol europeu i vuit campionats d'Espanya.

Jordi Llopart, una carrera professional impecable

Jordi Llopart, pioner de la marxa espanyola juntament amb Josep Marín, va néixer el 5 de maig de 1952 al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Va competir en tres edicions dels Jocs Olímpics: Moscou '80, Los Angeles '84 i Seül '88. En la cita de Moscou 1980 va aconseguir la plata en els 50 km marxa. Era la primera vegada que un atleta espanyol pujava al podi en una cita olímpica. A Los Angeles '84 va ser setè, i a Seül '88, tretzè.

També va participar en tres Mundials, sempre en els 50 km. marxa. Va ser en els d'Hèlsinki'83, Roma'87 i Tòquio'91, i va intervenir en quatre Campionats d'Europa, entre 1978 i 1990, i va aconseguir l'or el 2 de setembre de 1978 a Praga -primera medalla d'or d'un atleta espanyol-, el sisè lloc a Atenes '82 i el novè en els de Stuttgart '86. A més, va disputar tretze Copes del Món (1973-91)

Es va retirar de la competició després de la quarta posició en el Campionat d'Espanya de marxa, el març de 1992 a Badalona, amb el que es va quedar fora de l'equip olímpic per a Barcelona '92. Va començar llavors la seva etapa com a entrenador, en la qual va tenir com a pupils a Daniel Plaza -campió olímpic a Barcelona '92-, Basilio Labrador, Jesús Angel García Bragado -campió del món 1993 i subcampió en 1997 i 2001-, Teresa Linares, la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej i diversos marxadors japonesos.

La seva influència en la marxa atlètica ha traspassat fronteres. Fa una dècada va ser contractat per la Federació Mexicana d'Atletisme amb l'objectiu de millorar el rendiment dels seus marxadors. També va ser secretari tècnic de la secció d'atletisme del FC Barcelona.