Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Un bomber del 17-A: «La por passa a un segon pla. Primer són les persones»

Sergi Martínez, caporal dels Bombers de Barcelona, recorda els moments després de l’atemptat a la Rambla
El caporal Sergi Martínez durant l'entrevista a ACN | CatalunyaDiari.cat

 

El caporal dels Bombers de Barcelona Sergi Martínez ha concedit una entrevista a ACN recordant com es va viure l’atemptat del 17 d’agost, un dia amb imatges «que no oblidaré mai». Caporal del parc de Bombers de Montjuïc, el més proper a la Rambla, va veure alguns companys sortir quan passaven pocs minuts de les cinc de la tarda alertats d'un atropellament molt greu.

 

Amb prou feines havien passat cinc minuts i ell també es va haver d’activar quan van demanar reforços. De camí ja van saber que es tractava d’un atemptat terrorista. En arribar, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana no els deixaven passar més enllà del Mosaic de Joan Miró perquè era «una zona de risc».

 

«Totes les víctimes estaven més amunt de la furgoneta. Havíem de creuar aquella línia, encara que pogués ser perillós. Finalment vam decidir passar. Els ferits estaven allà i necessitaven ajuda», recorda Martínez. «La por passa a un segon pla. Primer són les persones», afegeix.

 

«Faltaven mans per tot arreu»

Mentre els bombers del parc de Montjuïc arribaven per la part baixa de la Rambla, els del parc de l’Eixample ho feien per la part de dalt. «Els protocols d'actuació estableixen que s'ha de crear un punt mèdic i un centre de control. S'havien activat a la part de dalt de la Rambla, però no a la de baix». «En aquella zona ens faltaven molts efectius sanitaris. Encara estava tot per fer. Faltaven mans per tot arreu», recorda.

 

D’aquesta forma, van haver de començar a improvisar i «treballar com si estiguéssim fent dos serveis diferents». Mentre no arribaven més ambulàncies, van fer un punt mèdic al costat d’una parada de flors: «Vam desmuntar unes taules i unes estanteries de la floristeria per asseure i estirar els ferits».

 

«Els treballadors dels locals ens portaven aigües. Tothom volia ajudar. Però també necessitàvem evacuar gent del lloc», recorda. De fet, «en algunes ocasions em van comunicar que hi havia persones ferides en locals i que necessitaven ajuda. La pròpia gent evacuava els ferits».

 

S’havien de catalogar els ferits per colors

Tot i que mai havien actuat en una situació d’aquestes característiques, pocs mesos abans havien rebut una formació de com actuar en grans emergències i accidents amb múltiples víctimes. El primer que havien de fer era un triatge de les víctimes i catalogar-les per colors. «Si una persona pot caminar, li 'poses' el color verd. Groc i vermell en funció de la gravetat. Negre si està morta», explica.

 

«Ens van explicar que quan una persona és 'negra', te n'has d'oblidar i continuar treballant per auxiliar els altres ferits. Això ens va provocar una gran contradicció. Quan estàs acostumat a socórrer el màxim de persones possibles, com podíem no atendre'n una? Fins i tot alguns companys van dir que no ho farien, que no abandonarien mai cap persona», assegura Martínez.

 

«'No podreu, no donareu l'abast, haureu de fer el triatge per nassos', ens van respondre els professors. Nosaltres continuàvem sense veure-ho correcte», segueix explicant. Però l’atemptat a Barcelona va acabar amb aquell escepticisme: «Aleshores vaig adonar-me que era cert. És molt dur, però en situacions tan greus, has d'actuar així».

 

Imatge d'un dels camions dels Bombers de Barcelona. | Twitter (@BCN_Bombers)

 

Tornar hores després a recollir el material

Tots els ferits de la Rambla van ser evacuats en poc més d’una hora i mitja, però en el cas de Martínez encara tardaria molt en tornar a casa. Aquella nit li tocava fer guàrdia i va rebre la trucada de la Policia Científica dels Mossos d'Esquadra demanant els focus portàtils dels Bombers per il·luminar el lloc dels fets.

 

Així, els Bombers van haver de tornar al mateix punt on poques hores abans s’havia viscut la tragèdia. Aleshores, els comandaments van recórrer el camí Rambla amunt per recollir tot el material que havia quedat dispers durant l’actuació: «Hi havia les víctimes a terra tapades. Tot a les fosques, en silenci. No ho oblidaré mai».

 

Uns dies següents molt complicats

Aquella nit la va acabar de passar al parc amb alguns companys, tot i que no van poder descansar gaire: «Estàvem a l'habitació, però ningú podia dormir». Ja a les vuit del matí, el caporal dels Bombers de Barcelona se’n va anar cap a casa i es va poder tornar a trobar amb la família: «Em vaig enfonsar i vaig donar sortida a tot el meu plor amb la meva dona. Tinc dos fills petits, Volia arribar a casa i estar amb ells».

 

I és que les famílies dels Bombers vivien amb preocupació que estiguessin treballant allà. «Quan vam evacuar tota la Rambla, vaig enviar-li un missatge per dir-li que estava bé. Els comandaments portem un mòbil i vaig ordenar als companys que se l'anessin passant per contactar amb les famílies», revela.

 

Els dies posteriors a l’atemptat van ser molt durs. El cap d'infermeria de Barcelona els va reunir per explicar-los com probablement se sentirien les setmanes següents i els va donar alguns consells per superar la situació. Psicològicament van quedar tocats i el mateix Martínez explica que ell no va poder tornar a trepitjar la Rambla durant uns dies. Fins que va arribar el dia de la manifestació de suport a les víctimes: «El que va passar aquell dia va ser impressionant».

 

«Els cossos policials i d'emergències anàvem a la capçalera i la gent ens va donar flors, que vam decidir dipositar damunt al Mosaic de Joan Miró. Anàvem tots els bombers en fila quan, espontàniament, ens van fer un passadís i ens van aplaudir. Aquella ovació baixant la Rambla va ser el més bonic que ens podia passar. Em va quedar la satisfacció que havíem fet la feina el millor que havíem sabut», expressa el caporal del parc de Bombers de Montjuïc.