CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

MÉTEOALERTA

Diumenge molt plujós a força comarques

Dos catalans sobreviuen al terratrèmol d’Indonèsia

La Nora i el Marc, veïns de Sant Quirze i de Sabadell, han relatat la seva angoixant experiència
Imatge de diversos excursionistes que van ser sorpresos pel terratrèmol | Twitter

 

 

El passat diumenge al matí es va produir un terratrèmol de 6,4 graus de magnitud a Indonèsia, cobrant-se la vida d’almenys 16 persones i deixant-ne més de 355 ferides. Però no només això, sinó que gairebé 700 excursionistes es van quedar atrapats en terrenys del mont Rinjani, situat a la turística illa de Lombok.

 

Diversos d’aquests turistes eren de nacionalitat espanyola, i ara s’ha descobert que n’hi havia un parell de catalans. Ells són la Nora Girbau i el Marc Fradera, veïns de Sant Quirze i Sabadell, respectivament, i que han pogut explicar el seu testimoni sobre com va ser viure una experiència tan angoixant i aterridora.

 

El sisme els va enxampar quan començaven a caminar cresta avall

En un escrit que han enviat des d’Indonèsia els joves expliquen que, per realitzar una excursió fins al volcà que estaven visitant quan va succeir el sisme, s’ha de dur a terme una caminada d’unes 8,30 hores de pujada, a banda de les 4 hores requerides per baixar. A més, el tipus de sòl el converteix en un dels cims més complicats de realitzar, fet que encara augmenta més l’interès dels ‘trekkers’ per dur-ho a terme.

 

En definitiva, que els dos joves s’acabaven de llevar, i ja es disposaven a baixar a causa del gran nombre de persones que hi havia per la zona. Però, mentre descendien, «sembla que perdo l’equilibri i la noció de l’espai», i abans que tinguessin temps d’esbrinar quina havia estat la causa de la seva desorientació, escolten com els autòctons d’allí comencen a cridar i veuen que s’ajupen ràpidament a terra.

 

No va fer falta que esperessin massa temps per acabar de lligar caps, ja que de seguida el terreny va començar a grinyolar i grunyir «des de les entranyes i de manera aterridora». Les rèpliques del sisme encara van dificultar molt més el descens. I, malgrat que tothom intenta conservar la calma, la desesperació i la por no tarden en fer-se camí i sortir a l’exterior. I, amb elles, les llàgrimes dels dos joves.

 

Alguns companys seus no van sobreviure al terratrèmol

Però, afortunadament, no es van rendir, i gràcies a la col·laboració i l’ajuda rebuda per part de tots els que estaven allí presents, van poder finalitzar la baixada amb èxit. Una sort que, malauradament, alguns dels seus companys no van tenir. La Nora i el Marc els hi dediquen unes paraules d’allò més sentides, i procedeixen a continuar amb la seva aventura.

 

La reflexió acaba clamant que «avui hem après a valorar les capacitats humanes com probablement mai les havíem apreciat. Sota condicions extremes, som capaços de donar sense rebre. D’ajudar sense proposar-nos-ho. De córrer i córrer per tu i per als altres sense notar cansament. De fer favors a desconeguts sense poder ni voler buscar excuses. I per això, i molt més, tornem a casa amb molts deures pendents».