CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Mor un motorista en un accident a l'N-II a la Selva

El colpidor testimoni d'una de les víctimes dels atemptats de Barcelona, sis mesos després

Renauld va perdre la seva dona i el seu fill a l'atemptat
El conductor de la furgoneta de l'atemptat a Barcelona el passat 17 d'agost.  | Cedida

 

Dos membres dels Mossos d'Esquadra de la Unitat Aquàtica de Barcelona han recordat aquest divendres, 16 de febrer, com van viure els atemptats terroristes del passat 17 d'agost del 2017. 

 

«Vam tornar a sentir, una segona vegada, que l'operadora deia que els serveis d'emergències estaven desbordats», explica a TV3 David Rigat, caporal de la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra. I és que cal recordar que el tràgic episodi que va viure Barcelona el passat agost va acabar amb la vida de 15 persones i centenars van resultar ferides.  

 

Així doncs, i després de sentir les paraules de l'operadora, els agents van anar, per decisió pròpia, fins a La Rambla de Barcelona per donar assistència mèdica als ferits, ja que ells «porten unes farmacioles molt completes, que fa que siguin com una petita ambulància». 

 

 

 

 

 

 

El testimoni colpidor de Renaud

«Vam venir al carrer Sant Pau número 8, i quan vam entrar hi havia moltíssima gent que es van refugiar», descriu Rigal. Un habitatge on es van trobar dues persones ferides per l'atropellament, el Renaud —que presentaven «costelles fracturades, al fèmur, la tíbia, el peroné i amb insuficiència respiratòria»— i la Tània, dos turistes de francesos de París que viatjaven amb els fills.

 

Segons ha explicat el mateix Renaud a TV3, sis mesos després, ell i la seva família encara viuen en xoc. «Vaig poder veure la meva dona estirada, sense vida, a terra de La Rambla. Em vaig ensorrar. El cotxe del meu fill petit estava sota la furgoneta. Va ser horrible», explica Renaud. 

 

Unes colpidores paraules amb què aquest supervivent afirma que les seqüeles psicològiques encara són presents: «És veritat que hi pensem constantment per molts motius, fins al punt que encara no puc treballar». No obstant això, Renaud assegura que li «agradaria tornar a Barcelona», ja que «el que no vol és que aquest esdeveniment horrible li impedeixi continuar vivint».