IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

🚨 Catalunya estrena el confinament per municipis amb 5.413 nous casos de coronavirus en un dia

El 2018, es compleixen 30 anys de la desaparició de Dolores i Isidro Pires a l'hospital de Manresa

La mare va apel·lar a la policia i a detectius privats davant la desaparició dels menors

Dolores i Isidro Orrit Pires, en una imatge d'arxiu
Dolores i Isidro Orrit Pires, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

El drama més absolut es va apoderar d’una família de Manresa el 4 de setembre de 1988. Aquella nit, Isidro i Dolores Orrit Pires, de 5 i 17 anys respectivament, van desaparèixer de la nit al dia i sense deixar rastre a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Els germans, de fet, van ser vistos per última vegada a les onze de la nit d’aquella mateixa nit i l’endemà, a les set del matí, els serveis del centre hospitalari —que posteriorment van ser denunciats—van quedar perplexos al veure que els dos havien desaparegut.

El cas, així mateix, va tenir un gran ressò uns fets que van sacsejar la comarca i que van causar un duríssim sotrac per a la família, ja que a dia d’avui encara no han tret l’aigua clara del perquè d’aquella estranya i dramàtica situació. 

La mare acudia cada nit a l’hospital

Els nens havien perdut al seu pare dos mesos abans i María, la mare dels menors, es va veure obligada a allargar la seva jornada laboral per a poder mantenir als 14 fills que tenia. Aquella nit, de fet, María va demanar a la seva filla gran, Dolores, que anés a passar la nit amb l’Isidro, ingressat per una infecció a la gola.

Van ser les darreres notícies, ja que llavors la Policia es va personar a casa de la mare per comunicar-li la notícia. A partir d’aleshores, tot van ser jocs i creuaments d’acusacions que mai van arribar a bon port. La mare, consternada, va incriminar a l’hospital mentre els treballadors del centre no donaven crèdit als fets.

Aquesta de fet, va denunciar els fets per activa i per passiva. Així mateix, davant la negativa de donar-se per vençuda, aquesta acudia pràcticament cada dia a l’hospital per demanar «justícia» pels seus dos fills.

L'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, on es van perdre els menors
L'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, on es van perdre els menors | EFE

 

30 anys de consternació i falses informacions

La denúncia de la mare va propiciar una investigació estèril. La Policia, de fet, va qualificar el cas «de risc», però els mesos passaven i ningú en treia una conclusió clara. Després que des de l’hospital manresà comuniquessin que no portaven un control de la gent que entrava i sortia «perquè no és una presó», la Policia va començar lentament a perdre el rastre dels menors.

Els agents encarregats del cas, finalment, van apel·lar als germans. Creien que podien haver estat un dels dotze germans restants, qui hagués segrestat als menors. Però ni rastre.

El darrer alè d’esperança va arribar procedent de València, on la família va acudir en atendre la trucada d'una dona que assegurava haver vist als menors a la capital del Túria, però van tornar amb les mans buides.


Comentaris

envia el comentari