CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Diumenge amb núvols i alguns ruixats febles que marxaran ràpidament a la tarda

La cosina de l'àvia de Gabriel Cruz explica com va ser l'últim dia del menor

Aquell dia el menor no va anar a l'escola perquè era festiu
Imatge d'arxiu de Gabriel Cruz. | Antena 3

 

El passat 27 de febrer, dia que va desaparèixer Gabriel Cruz, el menor de 8 anys no tenia escola, ja que hi havia pont del Dia d'Andalusia, i li tocava estar amb el seu pare, Ángel, que sempre que podia el portava a casa de la seva àvia, on el petit Gabiel no parava de jugar. A més, aquell matí, Gabriel va esmorzar amb Rosa, una cosina germana de l'àvia del nen, i amb Ana Julia Quezada, la parella del seu pare. 

 

El gronxador que més li agradava a Gabriel era el que es trobava a casa de la Rosa i el seu home Antonio, on s'hi passava hores jugant. «Menjo de pressa els macarrons i seguim jugant», va dir Gabriel a Rosa aquell mateix 27 de febrer, però ja no va tornar.

 

Cal destacar, però, que l'última vegada que Rosa va estar amb el petit va ser el dia que Ana Julia se'l va emportar a la finca de Rodalquilar, on li va donar un cop amb el mànec d'una destral i va acabar asfixiant-lo. La dona relata que mentre ella netejava, els nens estaven muntant un trencaclosques. El matí era tranquil, ja que «en aquest poble es viu d'una altra forma: tots ens coneixem, compartim el que ens passa i ens ajudem els uns als altres».

Imatge d'arxiu de Patricia Ramírez i  Ángel Cruz durant la Capella Ardent de Gabriel.   | CatalunyaDiari.cat

 

Gabriel anava a jugar amb els seus cosins a casa la Rosa 

La casa d'Antonio i Rosa és el punt de trobada del poble, ja que cada dia reben el pa de tots els veïns i durant el dia s'acosten allí per recollir-lo. Aquest tràgic dia 27, al voltant de les dotze del migdia, Rosa li va dir a Gabriel: «Agafa Gabriel, porta-li a la teva àvia la seva barra, corre», mentre el petit li contestava: «No, home, Rosita. Jo he vingut a jugar amb els cosins. Després l'hi porto». 

 

No obstant això, Rosa va acabar convencent al nen, dient-li que els seus néts l'acompanyarien i que després de dinar, podia tornar a jugar amb ells. Així doncs, Gabriel ho va acceptar i els tres petits van sortir de casa i van anar a veure a Puri Carmen, qui estava acompanyada d'Ana Julia. 

 

Llavors, Gabriel es va quedar allí i els cosins van tornar a casa de la seva àvia Rosa. Tots tenien la intenció de tornar-se a veure, com era habitual, després de dinar. Malauradament, aquella vegada Gabriel ja no va tornar a aparèixer.

 

«El noi era molt responsable, un caramel. No podem creure tot el que ha passat», explica amb ràbia Antonio. «Estava molt ben educat. Nosaltres tenim claríssim que si se li deia que no passés d'un punt, ell no ho feia. Per això ens va estranyar tant la seva desaparició», afegeix Rosa.

Imatge d'arxiu d'Ana Julia Quezada. | RTVE

 

Gabriel no va tornar a jugar amb els seus cosins

Quan Gabriel va arribar a casa l'àvia, l'assassina confessa es va emportar a Puri i al petit de compres per la localitat de Campohermoso, situada a quinze minuts amb cotxe i on van passar la resta del matí. Es van entretenir més del compte i van acabar dinant a les tres de la tarda. 

 

En acabar, l'àvia li va dir al petit que no anés encara a casa de la Rosa, ja que era molt aviat i segurament encara estarien descansant. Però al cap de pocs minuts, es va aixecar i li va dir: «Àvia, me'n vaig ja, que m'estan esperant». 

 

Així doncs, el petit va sortir disposat a recórrer els escassos 100 metres que separen ambdues cases, però mai va arribar a la seva destinació. Rosa recorda que «nosaltres estàvem aquí esperant-lo per berenar. No venia. Vam creure que estaria entretingut amb la família».

 

A la tarda, algunes veïnes li van preguntar sobre el parador del nen, però van pensar que estaria a casa d'algun altre veí. Van passar les hores, però no apareixia. La desesperació va començar a recórrer els carrers de la localitat. 

 

Rosa explica plena de dolor que «no podem creure que no el tornem a veure corrent per la nostra casa, rient-se de tot. Per als meus néts, els jocs ja no tornaran a ser iguals». De fet, des d'aquest dia tot ha canviat per complet a la localitat de Las Hortichuelas. I és que el dolor per la pèrdua del petit contínua