rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ARA MATEIX

Importants retards a Rodalies a Barcelona per una incidència tècnica

Cru testimoni de la mare de Laia, assassinada amb 13 anys a Vilanova: «Gairebé em torno boja»

La família catalana no ha pogut superar la mort de la petita i només troba consol en viure el dia a dia amb el seu fill Guillem

 Vilanova i la Geltrú consternada amb la mort de la petita Laia el passat juny de 2018  | CatalunyaDiari.cat

 

Una trucada d'un fatídic dilluns va destrossar la vida a Sonia i Jordi. Són els pares de la nena que va assassinar el fill d'un veí de casa dels seus avis a Vilanova i la Geltrú, un 4 de juny de 2018. La Laia tenia només 13 anys i no poden entendre el nivell de crueltat de Juan Francisco López, que acabaria amb la jove vida de la seva petita. Tots dos han obert les portes al diari 'El Confidencial' per expressar el seu cru testimoni, ple de dolor.

 

No han pogut assumir la mort de la seva filla. «No entenc per què no s'ha parat el món», es qüestiona ella desconsolada. Les seves paraules fan posar la pell de gallina. Li costa fins i tot entendre que la seva parella vagi a treballar o vulgui sortir a sopar. Però té un gran consol que els ajuda a seguir endavant. «Si Guillem no existís, em tiraria pel balcó», confessa la mare. 

 

 

El relat del fatídic dia, que no es treuen del cap

«Em va trucar en Jordi dient-me que havia anat a buscar la Laia a casa els avis i que no apareixia», recorda Sonia. El pare sempre parava amb el cotxe sota de l'habitatge, davant d'un pas de zebra, i picava perquè baixés la nena. Però aquell dia, va haver d'aparcar una mica més lluny. «No vaig vigilar la porta», relata el pare. Els avis asseguraven que la petita havia baixat, però no la van veure sortir des del balcó ni cap veí va creuar-se-la. Havia desaparegut per sempre.

 

Els avis viuen en una segona planta i Laia va baixar l'escala. Per tant, només podia estar a casa dels dos primers de l'edifici. En un d'ells hi viu el veí que els va dir que no se l'havia creuat. En l'altra vivia Antonio, un home que tenia la dona morint-se en un hospital de Barcelona i, per tant, no podia tenir-hi res a veure. «Ningú sabia en aquell moment que el fill havia tornat de Xina i s'havia instal·lat al domicili», lamenta Jordi, penedit de no haver trucat a la porta aquell dia.

 

 

Li costa entendre que Jordi vulgui sortir a sopar o veure el Barça

Imatge de l'assassí de la petita Laia amb els Mossos d'Esquadra | CatalunyaDiari.cat

 

La incertesa i l'angoixa del no saber va convertir-se en tristesa trencadora mentre posaven la denúncia a la comissaria dels Mossos. La Laia havia aparegut i els van portar al lloc dels fets. A la Sonia no la van deixar acostar-s'hi, però va veure com la seva parella cridava desesperadament i colpejava la porta d'entrada. «Dieu-me si està viva, si us plau!», reprodueix. Les seves paraules denoten com de present tenen encara aquell horrible moment, que difícilment els abandonarà mai.

 

Ningú va respondre a la pregunta del pare però, només amb el silenci, van saber que la seva filla era morta. «Durant molts mesos no vaig ser conscient de res», explica la mare, que segueix de baixa i medicant-se. Confessa que el seu dia a dia és molt dur i que intenta controlar la ràbia. Però fins i tot li costa entendre que Jordi treballi, que li proposi sortir a sopar algun dia o vulgui veure el Barça. Però hi ha una llum que la manté desperta: el seu fill Guillem.

 

 

Sonia: «Si Guillem no existís, em tiraria pel balcó»

Guillem té ara 15 anys. «És l'amor per ell pel que segueixo vivint», explica Sonia. Es medica per ell: «Ho faig perquè el meu fill podia tenir una mare boja o una mare amb enteniment. Va perdre una germana i jo no tenia dret a robar-li també la seva mare», afegeix».  Cada dia que passa és per a ella «un dia més que passa amb Guillem i un dia menys per reunir-se amb Laia». Ho explica mentre permet al diari 'El Confidencial' veure fotos de la petita: «Que es vegin els ulls preciosos que té».

 

«Si Guillem no existís, em tiraria pel balcó, però sé que he de seguir i seguir». Dures paraules d'una mare enfonsada que viu en patiment continu. Ella i Jordi només esperen que arribi el judici i puguin mirar a la cara a Juan Francisco López Ortiz, «el monstre» que els hi va prendre la seva filla. «Si ha deixat a la meva filla al cementiri, ja sóc capaç de tot», conclou Sonia amb contundència. El 14 de febrer Laia hauria celebrat els seus 14 anys. Ara els pares, que mai tindran «justícia moral», confien en la via penal. 

 

 

Comentaris