La Laia tenia 13 anys quan va sortir de casa dels avis i va baixar l'escala per arribar fins al cotxe on l'esperava el seu pare. Però, pel camí l'esperava Juan Francisco López Ortiz, el veí del pis de baix. Quan la va veure, va ficar-la dins de casa seva i va acabar amb la seva vida de manera aberrant.
Tot va passar el 4 de juny de 2018 a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i va commocionar tota la societat espanyola. El monstre va ser condemnat a presó permanent revisable, però ha recorregut la sentència dues vegades. Ara, finalment, el Tribunal Suprem ha confirmat la pena de manera definitiva.
Això significa que Juan Francisco López Ortiz, de 43 anys, passarà com a mínim 25 anys a la presó. Caso Abierto recorda ara la tragèdia i recull les sensacions dels pares de la Laia quatre anys després. Encara que l'assassí és a la presó, senten que viuran la seva pròpia condemna de per vida.
Res pot mitigar el seu dolor
«Que cada hora sentis el terror que va sentir la meva Laia amb tu i el dolor del meu fill, ningú t'estimarà mai, et desitjo solitud eterna». Són les paraules de Sonia, la mare de Laia, quatre anys després de la tragèdia. Ara, acaba de conèixer la confirmació de la sentència per part del Tribunal Suprem.
«No hi ha condemna que pagui això», assegura a l'esmentat mitjà, «a la Laia no me la tornaran. No torna a viure, la Laia se'n va anar igual, va patir igual, ha perdut la vida, igual, és massa dolor», lamenta aquesta mare amb gran patiment. No hi ha sentència que pugui mitigar el dolor profund.
El Tribunal Suprem confirma la condemna a Juan Francisco López Ortiz per haver matat la nena de manera cruel i despietada. El monstre va ser sorprès quan intentava ficar el cos de la nena a una maleta. Després va al·legar que havia begut i pres drogues, i que l'havia confosa amb un lladre.
Així van passar els fets
El 4 de juny del 2018, com totes les tardes, la Laia va passar unes hores amb els seus avis al seu pis de Vilanova i la Geltrú. El seu pare, que l'esperava amb el cotxe al carrer, va trucar a l'àvia. «Mama, digues-li a la nena que baixi que ja vaig arribant», li va dir, i la Laia es va acomiadar amb un petó dels seus avis.
Els seus avis viuen al segon pis i la nena comença a baixar els graons per arribar fins al portal. La seva àvia va corrent a la finestra per veure-la sortir pel portal, però la petita no surt i el pare torna a trucar. «Ja ha baixat», és la frase que precedeix una angoixant recerca.
Misteriosament, la nena s'ha perdut al camí entre el segon pis i el portal, però ningú l'ha vist. Veïns, familiars i Policia Local busquen pels voltants, però aviat la cerca se centra a l'interior de l'edifici. Busquen porta per porta, fins que troben el veí del primer.
La macabra troballa
Juan Francisco López Ortiz va trigar a obrir la porta, s'havia dutxat i a l'interior feia olor de lleixiu. Aquest era el pis dels seus pares, i en aquells moments només es trobava ell, ja que el seu pare havia acompanyat la mare a l'hospital. La seva estranya actitud va aixecar sospites des del principi.
Va intentar impedir l'entrada dels oncles de la Laia, però finalment es van obrir pas i en accedir van trobar l'horror. El terra estava mullat i la galleda del pal de fregar amb l'aigua tenyida de vermell. A l'habitació, asseguda a terra amb els peus junts, hi havia la nena sense vida i amb el cap dins d'una maleta.
La sentència ho descriu com «un acte cruel de principi a fi, amb una maldat absoluta». Aclareix que l'assassí «sabia què feia, com ho feia i que estava patint la nena». La víctima va ser violada, escanyada i presentava multitud de cops i ganivetades fruit d'un acarnissament monstruós.
L'eterna condemna
Segons la sentència, Juan Francisco López Ortiz va obrir la porta quan la nena passava per davant i la va introduir per la força. La va agredir sexualment, la va colpejar, la va apunyalar i la va matar. Des de llavors, els seus pares lidien cada dia amb el dolor i l'horror d'haver perdut la seva filla així.
La Sonia viu cada dia amb una barreja de ràbia, dolor, tristesa i ansietat que li impedeixen seguir endavant amb la seva vida. «Ell compleix la màxima pena, però la nostra és pitjor», afirma. «La pitjor condemna se l'ha endut la Laia, i després el seu germà, que estigui tancat no repara el meu mal», afegeix.
La Laia va néixer a la Xina i va ser adoptada amb 14 mesos, era una nena alegre i vital que gaudia de la vida. Li agradava cantar i ballar, li encantava anar a anglès a l'acadèmia, i era molt afectuosa amb tothom. Tots els seus somnis van quedar truncats aquella tarda fatídica en mans d'un assassí despietat.