Demanen 11 anys de presó al mosso implicat en la trama de corrupció policial i narcotràfic 'Macedònia'

Finalment només acusen un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú, que hauria col·laborat amb la banda a canvi de diners

Mossos d'Esquadra
El sotscap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú s'enfronta a onze anys de presó per narcotràfic   | Mossos d'Esquadra

La fiscalia demana fins a 11 anys de presó pels principals membres de l'organització de narcotraficants relacionats amb diversos policies, en la peça principal del conegut com a 'cas Macedònia'.

Tot i que inicialment es van investigar diversos alts càrrecs policials, finalment només s'asseurà al banc dels acusats un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, sotscap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú, que s'enfronta a onze anys de presó per narcotràfic, organització criminal, suborn, revelació de secrets i omissió del deure de perseguir delictes.

El fiscal també li demana vuit anys d'inhabilitació i prop de 640.000 euros de multa, ja que hauria cobrat de l'organització per ajudar-la en els seus negocis il·legals. Al líder de la banda, exconfident policial, el fiscal li demana també onze anys de presó.

Traficants, les seves parelles i un mosso, al banc dels acusats

Després de deu anys d'instrucció i múltiples causes paral·leles, algunes encara obertes, la investigació principal de la principal trama de corrupció policial dels últims anys a Catalunya arribarà a judici en els propers mesos a l'Audiència de Barcelona. S'asseuran al banc dels acusats traficants de drogues, algunes de les seves parelles i un mosso d'Esquadra.

En total, 17 persones, després que el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona arxivés la causa fa poques setmanes per a cinc mossos, ja que la fiscalia no els acusa i l'acusació popular de 'Manos Limpias' es va retirar perquè el sindicat d'ultradreta està en liquidació. Se'ls acusa d'organització criminal, tràfic de drogues, suborn i tinença il·lícita d'armes, a més del d'omissió i revelació de secrets a la policia.

  

  

En un escrit de conclusions provisionals de 120 pàgines, el fiscal relata com des de la primera dècada del segle XXI, i sobretot a partir del 2009, el grup controlava el tràfic de cocaïna, haixix i marihuana a les comarques del Baix Llobregat, Garraf i Penedès, i va aconseguir la connivència de diversos policies de cossos de seguretat diferents, bona part no identificats.

Organització perfectament jerarquitzada

L'organització estava molt jerarquitzada i amb les funcions molt delimitades. A més, cada escalafó de l'estructura es comunicava només amb l'immediatament inferior i superior, però no amb la resta. El líder de la banda, Manuel Gutiérrez Carbajo, tenia control absolut de l'activitat de l'entramat, però mai tenia contacte directe amb la droga. 

  

  

Els seus subordinats directes, segons el fiscal, no només li retien comptes i li donaven la part dels beneficis corresponents, sinó que estaven «absolutament sotmesos als seus requeriments i exigències capricioses, incapaços de negar-li directament res». Així, li feien tot tipus de tasques domèstiques com comprar-li bitllets d'avió, portar-li la compra o encàrrecs a domicili i fer-li de xofer. Això creava recels entre els subordinats, que es van plantejar continuar en el món del narcotràfic però deixant la banda de Gutiérrez Carbajo o fins i tot denunciar-lo a la policia, «cosa que mai van fer per por a les seves represàlies».

Es va investigar si el major Trapero hi estava implicat

Inicialment es va investigar si alts comandaments dels Mossos d'Esquadra, com Josep Lluís Trapero, de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil havien actuat amb «connivència o protecció» de l'activitat il·lícita de Gutiérrez Carbajo, però el fiscal diu que «no s'ha acreditat». No obstant, aquest confident utilitzava aquestes relacions per mantenir el domini dins l'organització criminal, ja que feia creure a la resta d'acusats que podria usar aquestes relacions per protegir-los. Alhora, els subordinats temien que si no obeïen el seu cap, aquest els delatés a la policia.

  

  

El fiscal calcula que Gutiérrez Carbajo va obtenir, entre el 2003 i el 2010, un total de 2,4 milions d'euros procedents de la venda de droga, diners que va intentar blanquejar adquirint joies, immobles i altres operacions en efectiu, cosa que està sent investigada en una altra causa per blanqueig de capitals.


Comentaris

envia el comentari