La Policia Nacional ha detingut 45 persones per una complexa xarxa de frau online que ha estafat prop de 900.000 euros. Els investigadors han identificat 2.400 víctimes de la que es considera la xarxa més activa d'aquesta modalitat delictiva i no es descarta que la xifra pugui augmentar per la complexitat de l'estafa. Un dels arrests s'ha fet a Barcelona, 30 més a la província de Madrid, 12 a Alacant, un a Sevilla i un altre a Albacete, entre els quals hi ha els màxims responsables del grup.
Utilitzaven fins a 100 identitats diferents per cometre les estafes, amb 286 comptes bancaris. Els detinguts creaven pàgines similars a d'altres de reconeguda solvència però amb una petita variació. S'ha acabat demanant el bloqueig de 39 pàgines web fraudulentes. El client comprava productes pensant que accedia al web original i després li trucaven fent-se passar per empleats del seu banc i aconseguir així la seva clau d'accés a la banca online.
Un gran nombre de denúncies en relació a la venda fraudulenta
La investigació va començar quan els policies van detectar un important volum de denúncies relacionades amb la venda fraudulenta de productes tecnològics a través d'internet. A través de webs que semblaven fiables, l'usuari adquiria articles, que no rebia, mitjançant una transferència bancària.
Amb les dades del client, els delinqüents trucaven simulant ser empleats del seu banc. D'aquesta manera podien fer operacions com ara contractar crèdits de concessió immediata per transferir els fons a tercers comptes que controlava el grup criminal.
La majoria de les pàgines web oferien productes que són demandats en qualsevol moment de l'any, com telèfons o videojocs, però també aprofitaven altres oportunitats de venda, com ara el partit de futbol de la final de la Champions League amb la creació d'una pàgina de revenda d'entrades. També a l'estiu col·locaven pàgines d'aire condicionat o a l'hivern de venda de llenya, a més de planejar per als pròxims mesos un de lloguer d'habitatges turístics.
Usurpaven identitats o les compraven a persones en situació precària
Els comptes on traspassaven els diners estafats els obrien col·laboradors o 'mules', que amb les seves identitats o d'altres robades, feien extraccions d'efectiu en caixers automàtics o enviaments a través d'aplicacions online. De fet, en els registres policials es van intervenir 72.400 euros en efectiu que estaven amagats al domicili del principal investigat, documentació bancària a nom de tercers i material informàtic.
Oferien entre 50 i 100 euros a persones en situació precària perquè obrissin comptes corrents i els cedissin als responsables de les organitzacions. També usurpaven identitats de persones que enganyaven a través de plataformes de compravenda d'articles entre particulars. Contactaven amb persones que tenien anuncis de venda de productes i els demanaven una fotografia del seu DNI per verificar la seva identitat i formalitzar la suposada venda.
El grup tenia una àmplia xarxa de comptes corrents, diverses línies telefòniques i molts dominis, que registraven a nom de terceres persones, usurpant les seves identitats. També contractaven els serveis de dissenyadors de pàgines web per crear i posar en marxa diverses botigues online que imitaven pàgines web d'empreses fiables. A més, es mofaven públicament dels estafats contactant amb ells per telèfon o a través de fòrums d'internet on es denunciaven aquestes estafes. D'allà extreien informació sobre les denúncies interposades i altres mesures que adoptava el col·lectiu afectat.