Els Mossos han detingut tres membres d'una fundació per embutxacar-se diners que s'havien recaptat per ajudar nens amb càncer. Segons ha pogut saber l'ACN, es tracta de la Fundació CIBI, amb seu social a l'Hospitalet de Llobregat. L'inici de la investigació es remunta al 2017, moment en què altres fundacions dedicades al càncer infantil alerten d'un funcionament «anòmal».
En declaracions a l'ACN, Xavier Pereta, cap d'Investigació de la Unitat de Sant Martí, explica que en quatre anys la fundació ha ingressat donacions per valor d'un milió d'euros, dels quals només han destinat 4.000 euros a obra social. La fundació els recaptava a través de microdonacions que les persones feien en les més de 12.000 guardioles repartides en establiments per tot l'Estat.
La investigació policial l'han fet conjuntament agents de la comissaria de Sant Martí de Barcelona i de la Divisió d'Investigació Criminal adscrits a la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics. Tots ells tutelats pel Jutjat d'Instrucció 20 de Barcelona amb la col·laboració del Protectorado de Fundaciones, del Ministerio de Cultura y Deportes.
Un clan familiar
Els tres detinguts són membres de la direcció executiva de la fundació: la presidenta, la secretària i un dels vocals. Segons assenyala Pereta, es tracta d'un clan familiar —la filla i els pares— d'origen veneçolà i es busca un altre dels fills que està fora del país i no ha pogut ser localitzat.
Les detencions van tenir lloc dilluns passat, quan els Mossos van fer les entrades i perquisicions als seus domicilis i a la seu social de l'entitat. Després de passar a disposició judicial, la magistrada ha decretat llibertat amb fiança per a tots tres detinguts i la prohibició de sortir de l'Estat.
En paral·lel, la magistrada i la fiscalia han decretat mesures cautelars sobre el patrimoni de la fundació i els principals investigats. Així, ha bloquejat els comptes corrents i ha suspès les seves activitats fins que es puguin valorar tots els indicis aportats pels investigadors.
La investigació segueix oberta
Ara com ara, la investigació continua oberta, ja que els agents estan analitzant material requisat, com ara ordinadors. Un dels elements que Pereta destaca és que a la seu, on es comptaven els diners, no hi havia càmeres. «No hi havia cap sistema legal per fer-ho bé», assegura. Per això, no descarten que els diners recaptats i que s'haurien apropiat superin els que ara tenen comptabilitzats, que són els ingressats en comptes bancaris.
Segons han determinat els investigadors, des del 2017 fins al 2020 la CIBI hauria recaptat més d'un milió d'euros en donacions i aportacions, dels quals només van destinar 4.000 euros a obra social, és a dir, el 0,47%.
Modus operandi
Xavier Pereta afirma que inicialment la família havia creat una empresa que recollia les microdonacions que la gent feia en guardioles d'altres fundacions a les empreses a canvi d'una contraprestació. Més endavant, però, van veure que ells mateixos podien crear el sistema i van crear una fundació pròpia. Segons Pereta, van agafar el mateix model de guardiola d'una altra fundació i se les van fer seves, canviant únicament el nom.
Els donants, però, no percebien el canvi i es pensaven que es tractava de la mateixa fundació. CIBI tenia contractats fins a 25 treballadors per maximitzar els beneficis, ja que aquests empleats recollien ràpidament les guardioles. En aquest sentit, Pereta assegura que més enllà del delicte d'estafa també hi havia diverses irregularitats administratives.