El Tribunal Suprem ha dictaminat que el pare o la mare que conviu amb els seus fills en un habitatge familiar en règim de guanys no podrà introduir-hi la seva nova parella, si no vol perdre el dret d'ús de l'immoble. Es tracta d'una resolució de la Sala Primera de l'Alt Tribunal, que ha desestimat el recurs de cassació de la Fiscalia contra una sentència anterior de l'Audiència Provincial de Valladolid.
En aquell cas, el tribunal va denegar el dret d'ús d'un habitatge després de l'entrada d'una tercera persona, perquè va considerar que això implicava la pèrdua de la seva antiga naturalesa familiar. A la pràctica, segons el tribunal, una nova persona volia dir que en aquella casa hi havia una unitat familiar diferent.
Una tercera persona implica la pèrdua de la naturalesa familiar
Tot va començar després del divorci d'una parella de Valladolid, arran del qual la dona es va quedar amb els dos fills i va continuar vivint a l'habitatge familiar. Després d'un temps, també va entrar a viure-hi la nova parella de la dona, cosa que va portar l'exmarit a presentar una denúncia. Finalment, el Tribunal Suprem li ha donat la raó a l'home, perquè considera que la dona pot residir a l'habitatge sempre que es «conservi» el seu «caràcter familiar».
Ara bé, en el cas explicat amb anterioritat els magistrats han considerat que precisament aquest caràcter «ha desaparegut». «No perquè la mare i els fills hagin deixat de viure en ella, sinó per l'entrada d'un tercer, deixant de servir a les finalitats del matrimoni», assenyala el Suprem. A més, també indica que «la introducció d'una tercera persona» implica la pèrdua de la seva «naturalesa» inicial, a canvi de servir per a l'ús d'una «família diferent».
El Suprem obliga els clients a pagar l'impost de les hipoteques
Fa unes setmanes, el Tribunal Suprem va decidit que havien de ser els clients els que assumeixin el pagament de l'impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD), més conegut com l'impost de les hipoteques. D'aquesta forma, el tribunal rectificava una sentència dictaminada dies abans, que obligava les entitats bancàries a fer-ho, i que va tenir reaccions de tota mena. La cosa no va quedar allà, i és que el president Pedro Sánchez va reaccionar ràpidament, i va aprovar en el Consell de Ministres una modificació de la llei, perquè finalment siguin els bancs els que ho paguin.