El Parlament aprova per unanimitat la renda garantida de ciutadania

La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85% de la quantia total i s'implementarà gradualment fins el 2020
El Parlament durant l'aprovació de la renda garantida de ciutadania | ACN

 

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la proposició de llei de la renda garantida de ciutadania, sorgida gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular que va recollir més de 120.000 signatures. La proposició crea aquesta prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per la seva inclusió social o laboral. La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85% de la quantia, uns 564 euros, i s'anirà implantant de manera gradual fins a l'1 d'abril del 2020, quan s'arribarà al 100% de la prestació, els definitius 664 euros. Diosdado Toledano, impulsor de la ILP, ha destacat que avui era un «dia històric que recordarà el poble de Catalunya» i ha lamentat que s'hagi trigat tant de temps en assolir-la.

 

La proposició aprovada contempla que cada import es podrà ampliar segons els membres de la unitat familiar fins a assolir el màxim de 1.200 euros per a unitats familiars de cinc membres. Podran sol·licitar l'ajut les persones majors de 23 anys amb un mínim de dos anys de residència al país, que hagin esgotat totes les prestacions i que no tinguin la quantitat d'ingressos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per atendre les necessitats bàsiques d'una vida digna d'acord el llindar d'ingressos fixat per l'indicador de renda suficient de Catalunya, fixat en 569,12 euros mensuals. També hi tindran accés les famílies monoparentals amb fills a càrrec que tinguin contractes a temps parcial amb ingressos inferiors a l'IRSC, que podran rebre la prestació fins a assolir els ingressos corresponents a aquest topall. Aquest era un dels principals esculls per tal que Govern i impulsors arribessin a un acord fins que finalment es va decidir incloure aquest col·lectiu, que agrupa fins a 7.000 famílies monoparentals.

 

D'altra banda l'ajut serà compatible amb prestacions de la Llei de dependència i amb beques de transport i menjadors escolars. Després d'anys de reclamacions la mesa del Parlament va obrir la tramitació de la ILP el març del 2013 i després que s'haguessin recollit 121.191 signatures, quan en són necessàries 50.000 per poder tramitar una ILP. Després d'una llarga negociació, els promotors de la ILP i el Govern van assolir un preacord el 10 de maig i l'acord final es va signar cinc dies després.

Dos membres de la comissió impulsora de la ILP, Diosdado Toledano i Sixte Garganté, han participat aquest dimecres al debat de totalitat de la proposició de llei al Parlament. El primer ha destacat que va ser la societat qui va «recuperar de l'oblit» aquesta prestació recollida a l'Estatut i ha demanat una reflexió sobre «com seria la societat si aquesta llei s'hagués aprovat l'any següent d'aprovar l'Estatut». A més ha avisat el Govern de què haurà «d'arremangar-se» per donar-hi compliment. Per la seva banda, Garganté ha celebrat que des del punt de vista de la quantia econòmica, «beneficiarà moltíssimes persones i famílies». 

 

Des de l'oposició han celebrat l'aprovació de la renda i han coincidit en destacar la important tasca feta per la societat civil per aconseguir tirar endavant la ILP. Tot i aquesta felicitació, han apuntat alguns dubtes sobre la seva aplicació. Així, des de Ciutadans, Noemí LaCalle ha dit que no s'ha de caure en l'«autocomplaença» i ha assegurat que la formació estarà alerta perquè es compleixi tot el que s'ha aprovat. El diputat del PSC, Raul Moreno, ha criticat l'«obscurantisme» sobre la memòria econòmica de la llei i ha apuntat també els dubtes per la manca de coneixement de la renda en aquells serveis que l'han de tramitar. La diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha dit que la renda és «imprescindible però no suficient». Per la seva banda, Marisa Xandri, del Partit Popular, ha assenyalat que estaran alerta al desenvolupament del reglament per aquelles qüestions «que no queden prou definides» a la llei. Per últim, el diputat de Junts pel Sí, Chakir El Homrani, ha reconegut que «tot és millorable» però ha demanat que es valori la importància que significa l'aprovació de la renda per als col·lectius més vulnerables.