Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
La Unitat de Vigilància intensiva (UCI) per a malalts de coronavirus de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona

L'error mèdic que va deixar a Adrián, un nen espanyol de 9 anys, en cadira de rodes

Un jutge ha ratificat la sentència per la qual la companyia d'assegurances haurà d'abonar 600.000 euros d'indemnització

La Unitat de Vigilància intensiva (UCI) per a malalts de coronavirus de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona
L'error mèdic que va deixar a Adrián, un nen espanyol de 9 anys, en cadira de rodes | Europa Press

La sentència d'un jutge ha tornat a portar a l'actualitat el terrible cas d'Adrián, un nen de 9 anys que va quedar prostrat en una cadira de rodes per un error mèdic. Els fets van ocórrer al desembre de l'any 2012, quan Adrián tenia solament 16 mesos d'edat, quan va acudir a la Clínica Q Diagnostica de Valladolid per a fer-se una ressonància. Aquell dia, en paraules de la seva mare per a 'El Español', Adrián «va entrar caminant i va sortir en coma», i la seva vida va fer un tomb per sempre, la seva i la dels seus pares.

Per a la ressonància, el metge li va inocular uns anestèsics que li van causar una paràlisi cerebral i una discapacitat del 90%. Vuit anys després, el jutge de l'Audiència Provincial de Madrid ha ratificat la sentència emesa pel Jutjat de Primària Instància núm. 91, que condemna a la companyia d'assegurances del metge a indemnitzar a la família amb 600.000 euros.

Tant el Jutjat de Primera Instància com l'Audiència Provincial consideren que els metges van cometre una negligència amb el menor, que avui dia a penes pot moure's ni parlar i segueix en una cadira de rodes. Adrián és al·lèrgic a la lecitina d'ou, un component que formava part del Propofol, el fàrmac anestèsic que el metge li va administrar al menor abans de sotmetre'l a la prova.

Ana María, la mare d'Adrián, explica que «quan va sortir del coma jo el vaig agafar i ni tan sols subjectava el cap. Com un bebè nounat. Ni es mantenia assegut». Arran d'aquest incident, les seves vides van canviar per sempre, raó per la qual Ana María ha estat lluitant en els tribunals perquè els causants d'aquest error el paguin degudament.

La família va comptar amb el suport d'altres metges

«Jo em vaig obstinar a denunciar primer per la via penal per a aconseguir inhabilitar al metge. Vam estar dos anys per aquesta via. Just van reformar el codi penal i van despenalitzar algunes imprudències mèdiques», explica la mare, que afegeix que el cas va acabar sent arxivat. Fins a 2015, quan la família va emprendre la via civil, per la qual finalment han guanyat.

«Ha estat un procés molt llarg, però sempre ha estat dinàmic. Nosaltres vam contractar uns perits perquè fessin els seus informes mèdics sobre la situació d'Adrián. Jo portava a Adrián a diferents consultes de metges especialistes perquè em donessin idees o perquè veiessin si podien fer alguna cosa més per ell», explica la mare del nen.

A més, assenyala que la solidaritat de la comunitat mèdica el va sorprendre, perquè diversos metges s'han anat sumant a la seva causa al llarg d'aquests anys, defensant que l'ocorregut amb Adrián va ser una imprudència.

Sens dubte, comptar amb el suport d'altres metges la va ajudar per a agafar forces i seguir endavant en la seva intenció de reclamar justícia. «Tampoc et diré que ha estat bonic, perquè és un camí que no m'hauria agradat seguir mai, però sí que m'ha fet veure coses. Que hi ha gent que s'uneix a tu encara que li porti temps i fins i tot estar en contra dels seus companys», afegeix.

La sentència judicial confirma que el metge li va provocar a Adrián una «paràlisi cerebral infantil tipus tetraparèsia mixta; microcefàlia adquirida; antecedent de parada cardiorespiratòria; atròfia cerebral i alteracions de la deglució», i condemna a la seva companyia d'assegurances a indemnitzar a la família amb 600.000 euros.

Ana María explica per a 'El Español' que «Adrián ara va en una cadira de rodes. Subjecta el cap d'aquella manera. No es manté assegut tampoc. Per descomptat, no camina. Nosaltres li estimulem molt perquè agafi coses, però li costa molt. Et podria dir que ara mateix és com un bebè de quatre mesos».

[predef]catalunya-diari-625[/predef]