IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

La Fiscalia va demanar investigar el «CNI català» per intents d'interceptar correus, censurar web i espiar a empresaris

Segons la Fiscalia, el CESICAT funcionava «en la pràctica com un CNI català que duia a terme activitats irregulars»

CATALUNYA.-1-O- Fiscalía pidió investigar el 'CNI catalán' por intentos de interceptar correos, censurar web y espiar a empresarios
Imatge de l'Audiència Nacional.  | Catalunyadiari.cat

La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar ja el març de 2016 investigar el CESICAT, al que denomina com a «CNI català», pels indicis reunits sobre la base dels informes de la Guàrdia Civil que aquest òrgan creat per la Generalitat de Catalunya volia interceptar correus, censurar pàgines web i elaborar informes sobre empresaris i ciutadans. En la seva estratègia de crear estructures d'Estat pròpies, la Fiscalia va assenyalar en un informe inclòs en el sumari que instrueix el Jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) funcionava «en la pràctica com un CNI català que duia a terme activitats irregulars».

En concret, assenyala que el CESICAT es va crear per a «l'execució d'activitats de censura mitjançant l'eliminació de pàgines web, el control de les comunicacions mitjançant la intercepció de correus electrònics i aplicacions de control en telèfons mòbils utilitzant el programa Cerberus o l'accés a força de dades alienes». «La creació i el desenvolupament de bases de dades personals no subjectes a regulació ni al control de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, l'encàrrec d'informes sobre empresaris i alts càrrecs de la Generalitat i fins i tot la creació de bases de dades de ciutadans per a diverses finalitats, per exemple la realització de la consulta alternativa del 9-N», són unes altres de les funcions que la Generalitat va atribuir al CESICAT.



Els indicis van ser reunits en un decret signat per l'exfiscal cap de l'Audiència Nacional Javier Zaragoza amb data de 17 de març de 2016 a partir del qual es van obrir les primeres diligències d'investigació a sobre els preparatius de l'1-O. El CESICAT va ser creat pensant que seria un òrgan clau, segons el fiscal, en el «procés unilateral d'independència» que ha conclòs aquest divendres amb l'aprovació pel Parlament de la secessió. El Govern ha avortat immediatament aquesta declaració amb l'entrada en vigor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el cessament del Govern en ple i la convocatòria d'eleccions autonòmiques el pròxim, 21 de desembre. La Guàrdia Civil va reunir proves, assumides per la Fiscalia, que el CESICAT va néixer en 2009 per controlar la seguretat de les telecomunicacions catalanes, encara que les seves veritables funcions es van concretar en 2012.

És llavors quan es converteix en «una espècie d'Agència de Seguretat Nacional a manera d'un CNI català» i es constitueix en «una de les estructures bàsiques per al funcionament de Catalunya com a Estat independent». A aquest efecte, la Generalitat va començar a destinar «recursos humans, materials i econòmics» sabent que el CESICAT, que en 2016 passa a formar part de la Conselleria de Presidència de la Generalitat, assumia funcions que legalment no li estaven assignades per ser competència de l'Estat. El 20 de setembre, el jutge titular del 13 de Barcelona va ordenar la detenció de 14 alts càrrecs relacionats amb la logística de l'1-O. Entre els arrestats figurava Joan Manel Gómez, vinculat al CESICAT des de 2010. La investigació ho situava com a peça clau en el desenvolupament del vot electrònic i la coordinació del pla d'acció de la Generalitat per implementar el vot electrònic dels catalans residents a l'estranger, entre altres funcions.


Comentaris

envia el comentari