Fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per la defensa dels directius del projecte Castor, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, així com de la mateixa empresa exconcessionària Escal UGS, per evitar ser jutjats pels terratrèmols que va causar el projecte Castor fa sis anys. En l'escrit de resposta, al qual ha tingut accés l'ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'exconcessionària durant les injeccions de gas al magatzem submarí durant la primera meitat de setembre de 2013 va estar lluny de poder ser considerada «ràpida, eficaç i transparent» a l'hora de contrarestar la crisi sísmica, amb més d'un miler de terratrèmols.
En la mateixa línia apuntada el titular del jutjat número 4 de Vinaròs en la interlocutòria que iniciava el procediment abreujat per jutjar del Potro —president—, Martínez Dalmau —conseller delegat— i la mateixa mercantil Escal UGS, la fiscal de medi ambient de Castelló, Dolores Ofrecio, manté que l'actuació dels investigats va posar en perill la integritat i el paisatge vital de la població de les Terres del Sénia. El de major magnitud, de 4,3 graus a l'escala de Richter, es va sentir a tota la zona costanera entre València i Barcelona. Ara, tot això està a punt de fer-los seure a la banqueta dels acusats per un suposat delicte contra el medi ambient.
«El delicte ambiental és d'un perill hipotètic o potencial a mig camí entre l'abstracte i el concret, però en el present cas només la intranquil·litat i el desassossec que van generar a les poblacions properes a la plataforma ha permet acreditar un risc concret», argumenta la fiscal, tot apel·lant al dret de la ciutadania a viure en un medi ambient «protegit». Fins i tot, apunta que l'actual situació de les instal·lacions, malgrat l'acord del govern espanyol per desmantellar-les, encara planteja un «risc incert, un futur no previsible»: d'una banda, perquè no s'ha executat encara l'actuació i, de l'altra, perquè no «s'ha considerat treure el gas ja emmagatzemat, generant una situació irreversible».
Novament, Fiscalia rebutja «rotundament» els arguments de la defensa d'Escal UGS, segons la qual l'empresa i els seus directius haurien actuat de forma «ràpida, eficaç i transparent» davant la crisi sísmica. En aquest sentit, recorda que en el moment que els responsables del projecte Castor van ser requerits per l'administració el 13 de setembre, quan ja coneixien que provocaven terratrèmols, no van considerar necessari prendre «cap altra mesura» més enllà de veure «l'evolució dels esdeveniments». «Als correus no es fa referència als sismes com a motiu per rebaixar el cabal i en les dades diàries els sismes no apareixen enlloc», certifica.
També descarta que la mesura de reduir el cabal d'injeccions de gas en el moment que es va prendre «no es pot considerar eficaç». «Allò que era alarmant era la freqüència de moviments, no la seva intensitat», resumeix l'escrit, tot certificant que, en qualsevol cas, aquesta reducció va ser «tardana» i «contrària a tota norma de cautela i prudència, apel·lant només al sentit comú». Així, mostra la seva contrarietat davant el fet que amb la injecció paralitzada durant tot el dia 11 de setembre, es registressin fins a dinou sismes, per tornar just a l'endemà als cabals màxims previstos de vuit milions de metres cúbics diaris —com ja s'havia fet els dies 5 i 6 i a partir dels quals es va desencadenar l'onada sísmica—.
Situació «anormal»
De fet, malgrat la reducció el dia 13, moment en el qual es va registrar un màxim de 50 esdeveniments durant una sola única jornada, Escal UGS va continuar incrementant progressivament els cabals fins el dia 16. «La situació era anormal, suficient perquè s'activés el pla de risc sísmic i requeria mesures excepcionals, la freqüència dels sismes ja alertava de que els moviments eren deguts a les falles fet pel qual se'ls devia exigir la màxima cautela», sentencia.
Tot i assegurar que l'empresa filial del grup ACS de Florentino Pérez va encarregar els «oportuns estudis» per dur a terme l'activitat, li retreu que no va tenir el compte «el grau d'incertesa associat a aquests estudis». «No estem davant d'una ciència exacta», precisa, tot citant l'informe que la mateixa empresa va emetre per als compradors del bons del BEI i, segons el qual, «els riscos pendents més rellevants del projecte estan relacionats amb les incerteses del subsòl, més concretament la integritat dels pous abandonats d'Amposta, la integritat del segell per a les noves pressions i el comportament de l'aqüífer».
En aquest context, l'escrit del ministeri públic fa una relació de tota la normativa de seguretat referent al sector dels hidrocarburs i la gestió de substàncies perilloses, en aquest cas el gas natural, que obligava expressament l'exconcessionària a prevenir accidents i minimitzar els possibles impactes, segons va quedar plasmat en les autoritzacions administratives i en la mateixa Avaluació d'Impacte Ambiental.
Per últim, Fiscalia impugna també el recurs presentat l'acusació particular que exerceix l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor (Aplaca), pel fet d'haver-la omès en la mateixa interlocutòria judicial i sosté que, en el cas que es confirmi, podrà formular també les seves conclusions provisionals. De fet, retreu la «inactivitat» d'aquesta plataforma i li retreu que les seves peticions s'hagin centrat en la petició de fiances i sol·licitud de pòlisses de responsabilitat civil, «que han estat resoltes», sense que «es coneguin les filiacions dels perjudicats ni s'hagi aportat cap prova dels danys morals que diuen reclamar».