Quant de temps es pot mantenir l'esperança? Dotze dies i onze hores la van mantenir els espanyols, que van voler creure que Julen, el nen de 2 anys que va caure en un pou de gairebé 110 metres de profunditat en Totalán (Màlaga), seria rescatat amb vida.
No es van escatimar mitjans per aconseguir-ho, però Julen no va poder sobreviure a una caiguda de la qual vam estar pendents des de les 14.00 hores del 13 de gener fins a les 01.25 hores del 26 d'aquest mateix mes quan Nicolás Rando, un agent del Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil va treure el cos del nen.
Segons ell mateix, va ser el moment més dur en la seva trajectòria de 24 anys rescatant a gent, també a nens de l'edat de Julen. A Nico, com l'anomenen en el seu entorn, no se li oblida la immensa pena que va sentir quan va recollir al nen amb les seves mans, però tampoc vol oblidar l'exemple que van donar les entitats de diferents àmbits en un treball comú, sense fissures ni protagonismes. Tal com ha explicat Nico a 'EFE', «es va fer tot el que es podia fer. Fins i tot més».
El propietari de la finca serà jutjat el 21 de gener acusat d'homicidi imprudent
El pròxim 21 de gener, quan haurà transcorregut un any del succés, s'asseurà a la banqueta, acusat d'homicidi imprudent, David Serrano, el propietari de la finca on estava el pou i on la família de Julen passava el dia. Serrano, per a qui el fiscal demana 3 anys de presó, és l'únic imputat en una causa que els pares del nen, José Roselló i Victoria Garea, confien que es tanqui després del judici per a poder així passar pàgina i fer el seu dol, allunyats de l'exposició mediàtica.
Julen, els seus progenitors, l'amo de la finca, la seva parella (cosina del pare del petit) i la seva filla menor volien passar el diumenge al camp, a la parcel·la de Serrano, i fer un arròs. Encara preparaven el foc quan es van adonar de l'absència del petit. A tan sols 17 metres, hi havia un pou de prospecció per a buscar aigua i de tot just 25 centímetres de diàmetre.
El fiscal manté que només Serrano coneixia l'existència del pou i que «sabent tot això i la falta de protecció suficient i adequada, no va adoptar per posar cap mesura per a evitar qualsevol possible resultat lesiu, posant en perill la vida dels dos menors». Allí va caure Julen mentre jugava i fins allí es va desplaçar totes les dotacions d'emergències.
El rescat va tenir moltes dificultats
Amb la màxima expectació, fins i tot fora d'Espanya, es van seguir minut a minut els laboriosos treballs, que es van topar amb moltíssimes dificultats. Una d'elles, potser la que va fer que l'esperança es trontollés, va ser el tap de terra dura que els equips de rescat es van trobar a 73 metres de profunditat.
Això va obligar a pensar en altres mètodes i els tècnics van optar després de diversos intents per obrir un túnel vertical de 60 metres. Mentrestant, la troballa d'un pèl de Julen mantenia viva l'esperança dels pares del menor.
Noves dificultats van alentir la perforació del túnel, però finalment es va aconseguir arribar fins als 60 metres i encamisar-lo perquè poguessin entrar els membres de la brigada minera d'Astúries, que van haver de realitzar diverses microvoladures amb la col·laboració també de Nico Rando i altres agents de la Guàrdia Civil.
Julen va ser localitzat, però estava mort. Res van poder fer les 300 persones que durant 32 hores van perforar la terra i la roca que atrapaven al petit. «Van ser molts dies, moltes hores de treball dur, sense mirar el rellotge, intentant accedir al nen el més ràpid possible», recorda Rando. Mai a Espanya s'havia realitzat un rescat així. La Junta d'Andalusia va córrer amb les despeses: 700.000 euros.