L'investigat pel doble crim al pantà de Susqueda no se sotmetrà al polígraf cerebral, conegut popularment com a test de la veritat. L'Audiència de Girona ha avalat la decisió del jutjat d'instrucció, que va denegar la prova sol·licitada per la fiscalia. El tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Girona subratlla que es tracta d'una prova que té un «rebuig generalitzat» en el sistema judicial.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
La prova consisteix a presentar al sospitós un seguit d'imatges i àudios de forma aleatòria —algunes relacionades amb els fets— i comprovar en quines d'elles es registra una reacció neurològica. El tribunal exposa, a més, que el polígraf «no permet distingir» si es reacciona a estímuls «únicament relacionats amb la causa i la culpabilitat» o si es fa, també, a imatges que «pertanyen a vivències pròpies de la persona sotmesa a la prova».
La defensa de Magentí va considerar la prova com una «extravagància processal»
El fiscal va sol·licitar al jutjat que l'únic investigat per la mort de la parella del Maresme al pantà de Susqueda l'agost del 2017 se sotmetés a un polígraf cerebral. La prova de Potencial Evocat Cognitiu P300 es coneix popularment com a test de la veritat.
La fiscalia apuntava que es tracta d'una prova «innovadora» però que té «gran acceptació» als Estats Units. També argumentava que està recolzada per «nombrosos estudis científics que n'avalen la validesa» i que s'ha fet servir en altres ocasions a l'estat espanyol. La defensa de Jordi Magentí, per contra, considerava que es tracta d'una «extravagància processal» i que no servia per obrir noves línies d'investigació.
Es veu com un «problema» a l'ordenament jurídic espanyol
D'entrada, al març, el jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners va respondre denegant la petició de l'acusació pública. Una decisió que no era ferma i el fiscal va recórrer interposant recurs perquè l'Audiència de Girona tingués l'última paraula sobre si procedia o no acordar aquesta prova, que ha de comptar amb l'autorització de l'investigat.
Ara, l'Audiència de Girona ha desestimat el recurs del fiscal i ha avalat la decisió del jutjat instructor. El tribunal de la secció quarta exposa que, d'entrada, aquesta prova ja té un «problema» d'encaix en l'ordenament jurídic espanyol on, afegeix, hi ha un «rebuig generalitzat» al polígraf. L'Audiència recull jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i d'audiència provincials negant els resultats del test com a prova i argumentant que «és contrària als principis constitucionals, especialment al dret de l'investigat a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable».
En paral·lel, l'Audiència també subratlla que l'investigat respon a estímuls neurològics però que la prova no pot determinar aquells que estan directament relacionats «amb la causa i la culpabilitat» de les reccions que pertanyen a «vivències pròpies». També apunta que poden existir «error en el pensament o errors d'expressió» que aporten un «factor d'imprecisió» que fa la prova «pràcticament inviable». «La inadmissió de la prova del polígraf o P300 respon a un doble criteri, el rebuig generalitzat de la prova a la jurisprudència del Tribunal Suprem en tant que s'enfronta a drets constitucionals i que la fiabilitat d'aquesta prova està del tot qüestionada», conclou l'Audiència.