rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

«Em sentia culpable, tots havien mort menys jo»

L’any 2000, a causa del torb, el Josep Maria Vila va perdre tots els seus companys i la seva parella: un total de set persones no van tornar de Balandrau
Josep Maria Vila, únic supervivent de la tragèdia de Balandrau | Bombers de la Generalitat

 

Fa divuit anys que els Pirineus van ser l’escenari d’una tràgica història. Un dissabte 30 de desembre del passat any 2000, vuit persones van anar d’excursió a la muntanya per fer el cim de Balandrau, amb 2.585 metres i localitzat al Ripollès, entre Setcases i Quealbs. Només una va sobreviure.

 

Set dels que van començar l’aventura van morir a causa d’una tempesta de vent huracanat i neu que els va engolir. Només en Josep Maria Vilà, que ara té 45 anys, va aconseguir sobreviure al torb: «Em sentia culpable, tots havien mort menys jo». No és el primer cop que excursionistes es perden per la muntanya o allaus causen ferits, però aquest s'ha consolidat com un dels pitjors episodis de tota la història del Pirineu.

 

Els va agafar la tempesta del segle

La tragèdia al Balandrau ha estat rescatada de l’oblit i està recollida en el llibre de Jordi Cruz, ‘3 nits de torb i 1 Cap d’Any’, un meteoròleg que ha assegurat a RAC1 que «el torb pot aixecar un quilo de neu cada segon, no hi veus més enllà d’un metre i et pots acabar ficant a la gola del llop, que és el que els va passar».

 

En un tancar i obrir d'ulls els va engolir el torb | Twitter @MarcRusi

 

El seu únic supervivent també ha estat entrevistat per RAC1. En Josep Maria Vilà va perdre tots els seus companys, entre els quals es trobava la seva parella en aquell moment, i es pregunta per què ell sí que es va salvar, però no els altres: «Vaig fer alguna cosa diferent que no vaig fer pels demés?». Segons Jordi Cruz «no van ser imprudents, els va agafar la tempesta del segle».

 

Relat d’una tragèdia al Pirineu

Josep Maria ha relatat que aquell matí feia tan bon temps que fins i tot un dels companys es va posar en màniga curta. Tanmateix, cap a les dues del migdia tot es va torçar i encara no havien arribat al cim de Balandrau. Una tempesta huracanada els va atrapar i el fred i la neu els van impedir escapar.

 

«El torb et deixa sord, ni hi veus ni hi sents. Hi va haver un moment que em vaig quedar sol, vaig començar a cridar de pànic i em vaig espantar de mi mateix». El grup es va separar i Josep Maria es va quedar sol amb la seva parella Mònica, però aviat va començar a delirar per la hipotèrmia: «‘I tu qui ets?’ allò em va fer parar». «Vaig ser conscient que la Mònica no se’n sortiria. La vaig tapar i em vaig acomiadar. Jo tenia una cuirassa emocional per poder sobreviure».

 

Josep Maria va sobreviure, però va passar una nit més al ras | Twitter @espantaocells

 

En Josep Maria es va quedar adormit en posició fetal i va despertar atrapat en la neu compacta. Tanmateix va aconseguir sortir i pocs metres més avall va trobar-se el cos d’un dels companys. «Vaig entendre que jo era l’únic que quedava», però no va ser rescatat fins a l’1 de gener a la tarda, «havia perdut l’esperança, morir-me ja no em feia por». Josep Maria Vilà va ser l’únic supervivent del grup i només li van haver d’amputar tres dits dels peus per la congelació.

🎁 Vols guanyar un lot de productes ECO? Participa ara al nostre sorteig!

Comentaris