CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Una jove amb trastorns psiquiàtrics, morta per suïcidi assistit: «Tot, per fi, acabarà»

El dolor insuportable que patia i la impossibilitat que millorés van ser claus per prendre la decisió
Imatge de l'Aurelia | El Confidencial

 

L'Aurelia Brouwers va acabar l'any rebent la notícia més important de la seva vida. El 31 de desembre de 2017 li van confirmar, des de la federació holandesa de metges de KNMG, que s'aprovava la sol·licitud de suïcidi assistit. Pràcticament un mes després, durant la tarda d'aquest 26 de gener, finalment ha perdut la vida. Dies abans, 'El Confidencial' va poder-la entrevistar, per conèixer la seva història.

 

«Era un diumenge, però no els hi va importar», comença explicant la jove. «Em van comunicar que s'havia aprovat definitivament la meva sol·licitud de suïcidi assistit i em van preguntar si volia programar-ho ja. Els vaig dir que sí i m'ho van posar pel 26 de gener. Va ser la millor notícia que he escoltat en els últims anys. Per fi em puc morir», relata.

 

Un patiment constant

L'Aurelia, de 29 anys i resident a Deventer, a Holanda, estava diagnosticada amb trastorn límit de personalitat. Les poques hores que dormia, les patia amb constant malsons. No obstant això, eren millors que els moments que estava desperta, quan semblava tenir «petites agulles al cap i un martell que les colpejava cada segon». Definia aquest patiment com «una lluita continua que es lliura dins meu».

 

Des dels 12 anys, aquests malestars van ser constants en la seva vida. El primer cop dur el va rebre als 15, després de la mort sobtada d'una gran amiga seva. En aquell moment, afirma, va col·lapsar. «L'escola va dir als meus pares que necessitava una institució mental i vaig començar amb la teràpia psiquiàtrica».

 

Des de l'adolescència va començar a autolesionar-se, dinàmica que no ha perdut fins a l'últim dia. «És una manera d'alliberar les meves emocions». Va ser descoberta perquè «no podia amagar les ferides». Va ser llavors quan es van adonar que no patia un «dol», sinó que hi havia quelcom més greu.

Primer intent de suïcidi

Després de múltiples tractaments i teràpies, l'Aurelia no trobava solució a la seva situació. Llavors, als 21 anys, va intentar suïcidar-se, llançant-se per la finestra. La seva parella va evitar la tragèdia, encara que ella reconeixia que el problema es va mantenir: «M'havia convertit en un perill per mi mateixa».

 

En aquell moment, es va decidir ingressar-la a una clínica mental, on les teràpies i els medicaments es van intensificar, sense provocar cap millora en la jove. Després de dos anys i mig al centre, va aparèixer una nova reacció: va amenaçar, amb un objecte punxant, a una de les infermeres de la clínica.

 

Per aquest motiu, va ser expulsada del centre i va començar a viure sola. «L'ambulància em venia a buscar tres vegades a la setmana per intents de suïcidi», explica. A més, admet que els veïns la denunciaven contínuament pels grits de frustració que donava. «Vaig començar a fer el mateix, però amb un ganivet a la mà. Els agents ja em coneixien i no els agradava».

Imatge de l'Aurelia | El Confidencial

 

Dos anys a la presó


Quatre anys enrere, va arribar el moment que li marcaria la vida. Després d'una discussió amb un amic, va cometre l'acció més determinant: «Vaig anar al soterrani de cada i li vaig perdre foc. Va ser la cosa més estúpida que he fet a la meva vida, perquè vaig posar en perill a molta gent», admet l'Aurelia.

 

Com a conseqüència d'aquesta acció, va ser jutjada i sentenciada a dos anys i mig de presó. Tot i que es va demanar que pogués complir la condemna a una clínica mental, la sentència va rebutjar la proposta. Aquest període entre reixes va ser «l'experiència més terrible de la meva vida».

 

«Em vaig tornar més suïcida. No podia aguantar l'autoritat dels guàrdies. Em passava tot el dia cridant-los que volia morir. El meu trastorn límit de la personalitat se'm va descontrolar i em vaig tornar agressiva. Crec que les meves malalties es van intensificar a la presó», va relatar l'Aurelia a la seva entrevista.

 

Després de sortir de la presó, el desembre del 2016, va sol·licitar per primera vegada l'aplicació de l'eutanàsia. El psiquiatre amb qui va parlar li va demanar que s'ho replantegés i li va recomanar la clínica De Hoop per tractar-se. Aquesta la va rebutjar perquè «els meus problemes eren massa complicats i no sabien tractar-los».

 

Després d'aquest últim cop, l'Aurelia ho va tenir clar: havia d'aconseguir l'eutanàsia. Després d'aconseguir que un psicòleg se l'aprovés, la jove va decidir fer un sopar d'acomiadament amb els seus amics. El dia d'avui, els metges li han preguntat per darrera vegada si verdaderament vol morir, ella tenia l'última resposta.

 

No obstant això, l'Aurelia es va mostrar convençuda dies enrere. «La meva única por és no ser capaç de tragar-me el líquid o vomitar-lo, perquè és molt amarg. En cas de succeir això, demanaré als doctors que em posin la injecció. I tot, per fi, acabarà».

❗Notícia en ampliació. La redacció de CatalunyaDiari.cat està treballant per ampliar aquesta informació. S'anirà actualitzant quan hi hagi més informació.

Podeu enviar imatges, vídeos o més informació d'aquesta notícia en curs al correu info@catalunyadiari.cat, per Facebook a catalunyadiari, per Twitter a @catalunyadiari o per WhatsApp o Telegram al : +34 629 74 76 77.