El patiment de la família de Juan Carlos Gallego, el guardès natural de Guadajira (Badajoz) mort a França a causa d'un edema pulmonar el 27 de febrer passat, no té nom. Han estat molts dies i nits els que han passat amb massa angoixa perquè veien que hi havia problemes perquè les restes viatgessin des de Marsella a Extremadura.
Ha estat molt de temps esperant perquè el cos d'aquest extremeny tornés al costat dels seus, després d'un mes carregat de tristesa pel qual han passat els seus familiars.
Finalment, les restes mortals de Juan Carlos Gallego van poder arribar al seu poble i van rebre sepultura a la seva localitat natal, Guadajira.
El drama de Joan Carles, mort lluny de casa per un edema pulmonar
El cos de Joan Carles va sortir del país gal cap a les 8:00 del matí de dimarts passat 22 de març. I arribava més d'un dia després al cementiri de la població de Palència.
Així ho confirmava a El Periódico de Extremadura, Eva Gallego, la seva germana, després d'explicar-los que havia estat un llarg viatge de 26 hores.
Aquesta també assegurava que, encara que el seu familiar va perdre la vida el 27 de febrer, no van aixecar el cadàver fins al 28.
Per si no n'hi hagués prou, en els papers oficials ve el dia 3 de març com a data de la defunció del seu germà.
«La veritat és que la caixa era una barbaritat gran. Ho hem enterrat al nínxol especial que ha fet l'Ajuntament del poble per a ell», sosté l'afligida Eva.
La veritat és que Joan Carles patia obesitat mòrbida i li van haver d'obrir dos nínxols, un enganxat a l'altre per poder ficar el cos.
La família de Joan Carles per fi l'ha pogut acomiadar a la seva localitat natal
Fa uns dies, les mateixes germanes de Joan Carles explicaven que volien per fi descansar després de la mort del seu germà. Volien veure'l d'una vegada per totes al poble que el va veure néixer.
Tenien el desig de vetllar-lo a l'arribada del cos, però finalment no va poder ser per l'estat en què es trobaven aquestes restes.
D'altra banda, només va arribar al cementiri de la localitat extremenya, el capellà d'aquesta població va donar un emotiu respons. I molts dels veïns del poble van estar acompanyant la família en aquests moments tan complicats.
Aquests dies, Eva i la seva germana Isabel, així com la seva mare, estan «molt cansades i regular» després de tants ensurts. I sobretot, esperant que Joan Carles tornés a la seva terra natal per acomiadar-lo com es mereixia.
Les nombroses traves per a la repatriació del cos de Joan Carles
Almenys, saben que encara que hagi passat un mes des de la seva mort, finalment han pogut donar-li descans. I tot després de l'edema pulmonar que va acabar amb la vida mentre estava treballant en una finca pròxima a Marsella.
La seva germana explica que va ser una feina temporal que solia emprendre per mesos, segons els requeriments de la finca. «Va ser aquí per Carnaval. Feia només tres dies que se n'havia anat quan va passar tot», lliscava fa uns dies.
«Ens vam assabentar que el meu germà havia mort per un amic. Ens vam posar en contacte amb l'assegurança i van començar les traves. Vam ser nosaltres els que vam haver de trucar al consolat. Volíem esbrinar en què morgue estava i saber quina funerària francesa s'estava fent càrrec del cos», lamentava no fa gaire temps.
Finalment, aquesta setmana passada les restes de Joan Carles descansen ja a la localitat on va néixer i va créixer. Un poble que ara plora la mort, ja que era un dels veïns més estimats de tota la localitat extremenya.