CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La Junta d'Andalusia es nega a operar una noia de 18 anys i la condemna a viure en un llit

És cega de naixement i té problemes de columna, porta sense poder pràcticament ni moure's any i mig
Hospital Puerta del Mar de Cádiz | Cedida

 

Alba és una jove de només 18 anys que ja ha hagut de viure un gran patiment i dolor al llarg de la seva vida. La noia ja va néixer completament cega, tot i això, es va sobreposar i va aconseguir fer una vida relativament normal, era feliç. El problema va venir anys més tard, quan, amb 6 anys li van diagnosticar una escoliosi de 33 graus, és a dir, una desviació lateral greu de la columna.

 

La cosa no va quedar aquí i amb el pas del temps el seu cos s'ha anat deformant més. Ara fa aproximadament un any i mig que la jove no es pot moure del llit per culpa de la seva malaltia i pateix uns forts dolors que fan de la seva vida un patiment.

 

Des de els 16 anys en cadira de rodes

Tot i que ara sembla que es troba en el pitjor moment de la seva vida, sense poder moure's d'un llit, el procés pel qual ha arribat a aquest moment tampoc ha estat gens fàcil. Amb 11 anys, a causa de les deformacions del seu cos, se li va acabar trencant el maluc i la van haver d'operar. Només tres anys més tard, també li van haver d'operar l'altra, aquest cop perquè se li anés corregint la desviació de forma natural.

 

Tot i això, l'operació no va aconseguir el seu objectiu, i els metges no van poder aturar el seu problema, el dolor es va anar estenent por tot el seu cos fins que amb 16 anys ja va haver de començar a anar amb cadira de rodes.

Alba va acabar perdent la mobilitat

Es van adonar llavors que els seus problemes no venien del maluc, sinó de la columna vertebral. Va tornar a l'hospital i li van llimar la protrusió lumbar que tenia a la part baixa de l'esquena i li van obrir els canals dels nervis de la columna, però l'operació tampoc va tenir els resultats esperats i Alba patia encara més dolor, segons explica la seva mare a 'El Español'.

 

Després d'això va acabar perdent la mobilitat i arribant a la situació a la qual ara es troba, postrada a un llit des de fa any i mig, sense sortir de la mateixa habitació i addicta als opiacis, sense els que no pot viure més de quatre hores.

La Junta d'Andalusia no la vol tornar a operar

«A l'hospital de Cadis es neguen a operar de nou a la meva filla. El metge especialista diu que Alba pateix una escoliosi congènita i que no té solució», denuncia la mare d'Alba. «El SAS (Servei Andalús de Salut) està desnonant a una noia de 18 anys. La condemna a viure prostrada en un llit la resta dels seus dies. Però sé que no l'operen perquè saben que van ficar la pota en l'anterior intervenció», explica.

 

Tot i això, encara hi ha una possibilitat que dóna esperances a la família. Un especialista mèdic extern al servei públic, el doctor Mario Velarde, ha sentit el seu cas i s'hi ha interessat.

El doctor Velarde s'ofereix a operar-la gratis

Mario Velarde ha assegurat que podria «reduir el dolor que pateix la noia en un 80 per cent» operant-la de nou. «Es tracta, per dir-ho així, de reconstruir la seva columna. Jo no dic que la curi definitivament, però sí que li podria donar una qualitat de vida que ara no té», afirma.

 

Ell està disposat a operar a la noia de forma totalment gratuïta, però per poder-ho fer necessita la col·laboració de la Junta d'Andalusia. Si des de l'organisme no es permet realitzar la intervenció en un hospital públic, llavors la família d'Alba hauria de pagar igualment els 18.000 euros que suposa obtenir un quiròfan i el material quirúrgic necessari.

 

En cas que la Junta acceptés, Velarde els fa una única petició més, que siguin ells els que s'encarreguin de la post operació: de tractament per desintoxicar a la jove dels opiacis, de la rehabilitació i del seu seguiment als serveis d'urologia o psicologia. I mentre el seu cas es resol, Alba només té ganes de què tot s'acabi: «Només vull tornar a la meva vida anterior i deixar aquests dolors enrere. De debò, vull viure. I això no és vida».