IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O diu que votar «no va ser il·legal»

El jutge afirma que encara que la policia espanyola estigués complint el seu deure, això no significa donar «carta blanca a un excés policial»

La Policia Nacional carregant contra els manifestants
La Policia Nacional carregant contra els manifestants | Cedida

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona està investigant una denúncia presentada per part de la Generalitat per la violència de les càrregues policials durant l'1-O i el centenar de denúncies que paral·lelament les víctimes de les càrregues han interposat contra la policia espanyola. En l'auto emès pel jutjat, el jutge declara que, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) hagués prohibit el referèndum, no va ser il·legal que els ciutadans votessin: «El que no és legal ni il·lícit és que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se'ls va indicar (...) a reunir-se o a realitzar qualsevol activitat que allí s'hagués programat, incloent-hi dipositar un paper sense valor legal en una urna», detallant que «el vot, en tot cas, no pot produir cap efecte jurídic rellevant», ja que la llei que el sustentava va ser suspesa. 

El jutjat en l'auto recull les afirmacions de la Fiscalia, que declarava que la reunió i manifestació i participació en els assumptes polítics s'ha d'executar respectant la llei i que, en aquest cas, el motiu de la reunió havia sigut declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. «La discrepància en aquest assumpte és total», declara el jutge, i argumenta que el referèndum es va convocar en execució d'una llei del Parlament de Catalunya, que va ser suspesa pel TC, però que tot i això el referèndum es va convocar i organitzar per part de les persones responsables. «El que era il·legal i constitutiu d'un presumpte delicte de desobediència (...) era la convocatòria, organització i promoció del referèndum a les que expressament el TC havia requerit», però no les persones que van acudir a votar als col·legis electorals. 

A continuació, l'auto se centra en les denúncies presentades contra la policia espanyola, i detalla i desglossa els incidents produïts en diversos col·legis electorals diferents. «Si bé és cert que els agents de la Policia Nacional es trobaven en el desenvolupament de les seves funcions i complint un mandat judicial, no s'ha d'evitar l'anàlisi dels fets per comprovar o descartar la proporcionalitat en l'ús de la força», argumenta el jutge, mentre recorda que en tot cas estaríem davant de delictes lleus «perquè no es va requerir tractament mèdic o quirúrgic». El jutge discrepa amb l'afirmació de la Fiscalia que assegurava que «l'actuació dels cossos policials actuants podria estar emparada per la causa de justificació de compliment d'un deure i, en alguns casos, per la legítima defensa», i declara que aquesta afirmació no és certa. «Només es podrà assegurar tal cosa una vegada es confirmi que l'actuació dels agents va ser proporcionada a les circumstàncies existents. Fer aquesta afirmació a l'inici del procediment suposaria donar carta blanca a qualsevol excés policial». 


Comentaris

envia el comentari