L'Audiència Nacional confirma la presó sense fiança per a Sandro Rosell

La sala penal considera que es mantenen els riscos de fuga, d'ocultació de proves i de reiteració delictiva
La defensa de Rosell deia que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar. | CatalunyaDiari.cat

 

La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la presó sense fiança per a l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que segueixen els riscos de fuga, d'ocultació de proves i de reiteració delictiva. En una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals a través d'una organització criminal que s'hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d'un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s'apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

En el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s'ha desenvolupat durant diversos anys. La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l'ingrés a presó dictat per la jutge Carmen Lamela el passat 25 de maig. Segons els magistrats, a través d'aquesta operativa, Rosell hauria blanquejat entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milions d'euros, directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s'haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d'Andorra, procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria, en representació de la CBF, dels drets de la selecció de futbol del Brasil a ISE. Els magistrats consideren que «de moment, aquests fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacta que mereixin». Segons afegeixen, «es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF». «El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va adquirir per més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment», afirma la resolució.

 

Pel que fa a l'absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que «el risc de subtracció de l'acció de la justícia no sigui menyspreable». També tomben l'argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell. Els riscos d'ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l'entramat de societats creades fora de l'Estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l'abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l'obertura de noves línies d'investigació. 

Finalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són «inversemblants», ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència Nacional, el cas Neymar, «per actuacions dutes a terme en el mateix marc de l'esport». D'altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó. La sala entén que la conducta de Besolí va ser «essencial» per ajudar a Rosell i Teixeira en l'entramat d'empreses a través de les quals a l'advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals. Segons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinant pel cobrament de comissions ocultant el seu origen, «i el seu posterior desviament a països tercers on la localització dels diners és difícil, pròxim a l'ocultació».