En Daniel Caparrós recordarà sempre el 29 de juny de 2017. Va ser el dia en què va salvar la vida al seu pare. Era estudiant de quart d'ESO de l'Escola ARCE de Reus. La formació rebuda sobre tècniques de reanimació li va permetre actuar el dia en què el seu pare va patir un atac de cor. Algunes escoles, com l'ARCE de Reus, ja s'han adherit al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles que ofereix la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Un menor d’edat salva la vida al seu pare
La directora de l'Escola, Èlia Sardà, va creure necessari que els alumnes poguessin rebre formació relacionada amb com afrontar una parada cardiorespiratòria. Havia viscut un cas proper i va creure en la necessitat de formar els alumnes en quelcom «vital», explica ella.
Juntament amb el subdirector de l'escola i professor d'educació física va decidir adherir-se al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles del Consell Català de Ressuscitació i que aquí s'imparteix a l'Hospital Sant Joan de Reus. El Centre de Formació i Innovació en Simulació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ofereix la formació als professors d'educació física que posteriorment traslladen als alumnes.
El Daniel va rebre la classe tres o quatre mesos abans que el seu pare patís l'atac de cor. Feia quart d'ESO a l'Escola ARCE i tenia 16 anys. «Un veí meu havia patit un atac de cor feia uns mesos i va morir, era l'experiència més pròxima que havia viscut», explica ell a aquest diari. I afegeix: «Això va fer que durant el curs poses molta atenció».
Van passar els mesos fins a arribar al 29 de juny. El Daniel es trobava a casa seva amb la seva mare i el seu pare. Ell estava a l'habitació quan de sobte va sentir un cop molt fort. «La meva mare va començar a cridar i em va demanar que marqués el 112», relata. «Quan vaig arribar al menjador em vaig trobar al meu pare a terra, no estava inconscient però tenia la mirada perduda. De sobte va començar a salivar i va perdre la consciència», recorda.
Va informar el 112 que el seu pare estava patint una aturada cardiorespiratòria i aplicant «sang freda» va posar en pràctica tot el que havia après en aquell taller. «En aquell moment l'únic que vaig pensar va ser en què havia de posar en pràctica el que havia après, no podia pensar en res més», explica. Primer va seguir els passos que li havien ensenyat per poder determinar si allò era realment una aturada cardiorespiratòria. Una vegada va comprovar que sí que ho era, va començar a practicar les maniobres de reanimació, conegudes com a RCP.
Van passar només quatre minuts fins que l'ambulància va arribar al lloc dels fets i els professionals van poder seguir amb les maniobres. «Els metges em van dir que aquelles primeres maniobres que havia fet van ser vitals per salvar la vida al meu pare», explica.
De fet, el Consell Català de Ressuscitació recorda que un 80% de les aturades cardiorespiratòries es donen fora de l'hospital i que la supervivència d'aquells que reben de forma immediata maniobres de RCP és de 2 a 3 vegades més gran que quan no s'inicien. D'aquí la importància que tothom estigui format en pràctiques de reanimació.
Superar una aturada cardiorespiratòria
Aquest estudiant va salvar la vida al seu pare gràcies a allò que havia après a l'escola tres mesos abans. Des d'aquell dia té molt clar que és la cosa que ha après a l'escola que més impacte ha tingut per la seva vida. Poc després el seu germà, que té set anys més que ell, va decidir fer el curs.
En Daniel també vol assenyalar, però, que el treball de bombers i el SEM va ser «excel·lent». El seu pare va ingressar a l'UCI i va estar en coma induït durant uns dies, però s'ha recuperat i es troba bé. Aquest alumne tampoc no podia imaginar que viuria una experiència com aquesta. «La més forta de la meva vida. Et marca, després d'això no ets el mateix», relata.
Formació en RCP
Aquesta història va convèncer a la directora del centre, encara més, de la necessitat de seguir formant part del programa i oferir la formació a tots els alumes. L'any passat 200 menors de l'Escola ARCE van rebre la formació en suport vital bàsic, començant pels més petits. Tot i que els més joves no poden practicar reanimacions es recomana que es familiaritzin en situacions com aquesta per saber actuar si es troben davant d'un cas. Saber, per exemple, que es pot trucar al 112.
«Penso que seria vital que fos obligatori a totes les escoles», opina ella. «Això pot passar a tothom, hem d'estar preparats i tenir un mínim de coneixement perquè pots salvar una vida», comenta.