rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

VOTA A L'ENQUESTA

Quin partit triaràs el 28-A?

Més de 8.000.000 d'euros estafats falsificant factures d'ajuntaments i d'hospitals de Catalunya i de la resta de l'Estat

Una banda criminal estafava institucions públiques cobrant factures pendents de proveïdors falsificant la documentació | L'organització estava molt ben organitzada amb departaments d'informàtica, logística, falsificació i blanqueig | Els diners estafats eren enviats a l'estranger
Un agent dels Mossos d'Esquadra durant els escorcolls en l'explotació de l'operació. | CatalunyaDiari.cat

 

Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Policia Nacional i la Policia de Romania i amb la coordinació d'Europol i Eurojust, han desmantellat una banda criminal que ha estafat més de 8.000.000 d'euros amb estafes mitjançant l'ús d'enginyeria social a tota Europa. Una de les seves especialitats era estafar institucions públiques cobrant factures pendents a proveïdors falsificant la documentació fiscal. Entre els estafats hi ha l'Ajuntament de Reus i el Consorci Sanitari de Terrassa.

 

La investigació, liderada per la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), ha permès detenir catorze persones a l'Estat espanyol i cinc a Romania, a banda de cinc escorcolls domiciliaris a l'Estat espanyol i dos més a Romania. Aquestes detencions sumades a les catorze que s'havien dut a terme al llarg de la investigació eleven la xifra d'arrestats d'aquesta organització criminal a 33.

 

La investigació va començar a principis de l'any 2017 després d'analitzar diverses denúncies per estafa que seguien un patró similar, presentades en diferents punts de l'Estat espanyol. Un realitzades les primeres gestions es va constatar que al darrere hi havia una mateixa organització criminal, que estenia el seu radi d'actuació per tot l'Estat espanyol. Fruit de les indagacions policials els investigadors van comprovar que l'organització operava mitjançant cèl·lules repartides per tot Europa. Els seus membres aconseguien elevats beneficis a partir d'estafes que es feien amb l'ús de les noves tecnologies.

Aquesta estructura en cèl·lules, totes dirigides des de Romania, és el que feia que l'entramat delictiu tingués aquest grau d'eficiència. Quan algun dels seus membres o alguna de les seves cèl·lules es veia neutralitzada per l'acció policial, l'activitat delictiva no es veia afectada per l'existència de més cèl·lules, tant en aquest mateix país com en d'altres.

 

Ajuntaments i hospitals, entre els estafats

La banda centrava les seves estafes contra administracions públiques i contra particulars. La banda podia aconseguir grans beneficis però necessitava una qualificació tècnica considerable. Els detinguts tenien entre les seves víctimes hospitals, ajuntaments, consorcis, etc. sobre els quals realitzaven un minuciós estudi amb la finalitat de conèixer els contractes que aquestes entitats públiques tenien amb els proveïdors i empreses que els prestaven serveis. Amb aquesta informació, suplantaven la identitat d'una d'aquestes empreses amb la qual tenien pendent algun cobrament i li comunicaven que havien canviat el seu número de compte.

 

Posteriorment remetien a l'entitat pública tots els documents bancaris falsificats corresponents i necessaris on es certificava el suposat canvi de compte de l'empresa proveïdora. D'aquesta manera l'entitat efectuava el pagament de la factura pel servei prestat en un compte de l'organització obert per un testaferro sense que cap dels afectats s'adonés de l'engany. Un cop rebien les transferències, els investigats retiraven o transferien els imports, excepte quan l'entitat bancària detectava el possible frau amb temps suficient per bloquejar l'operació.  Entre els estafats, i segons ha pogut confirmar CatalunyaDiari.cat, hi ha el Consorci Sanitari de Terrassa, l'Ajuntament de Reus, Ferrocarrils de la Generalitat i l'Agència Catalana de l'Habitage.

 

Un dels detinguts per la Policia Nacional, durant l'escorcoll de casa seva. | CatalunyaDiari.cat

 

També estafaven particulars via pagaments de lloguers

Les estafes realitzades a particulars es cometien a través d'internet i seguien diferents patrons, entre els quals es troben el phishing bancari, estafes de compravenda en línia i estafes en lloguers. Aquesta última modalitat era la més utilitzada: els arrestats localitzaven anuncis de lloguer d'immobles en diferents plataformes especialitzades, copiaven les seves fotos i tornaven a publicar-los amb altres referències. Una vegada les persones interessades en les ofertes hi contactaven, els facilitaven un número de compte al qual realitzar l'ingrés d'una quantitat equivalent a una mensualitat més la fiança. Un cop havien rebut l'ingrés tallaven tot tipus de contacte amb els estafats. La realització d'aquestes estafes a través de les noves tecnologies ha provocat que hi hagi víctimes en diversos països, la qual cosa dificulta rebre les denúncies, la recerca i la persecució dels autors de l'estafa.

Una multinacional del frau amb diversos departaments

La investigació va acreditar que l'entramat delictiu comptava amb una estructura perfectament dividida en diferents departaments. El departament d'informàtica s'encarregava de realitzar els phishing i suplantaven conegudes pàgines web per altres d'idèntiques característiques visuals de manera que l'usuari creia estar en les autèntiques. A més, donaven d'alta els comptes de correu electrònic i publicaven els anuncis en portals especialitzats.

 

L'entramat també comptava amb un departament de falsificació, responsable de falsificar els documents necessaris per a l'obertura dels comptes bancaris, com ara documents d'identitat de diferents països, NIE o contractes de treball. També falsificaven tots els documents necessaris per donar credibilitat a les diferents estafes. Un altre grup s'encarregava del departament de logística: gestionaven la compra dels bitllets d'avió, autobús i tren pels testaferros, els hi feien les reserves d'hotel i els proveïen de la informació necessària per donar d'alta els comptes bancaris.

 

De la mateixa manera comptaven amb membres dedicats al blanqueig dels diners obtinguts amb les seves activitats delictives. Aquests haurien creat un entramat societari amb diverses empreses pantalla i dirigit per testaferros. Així, el capital es transferia pels diferents comptes de l'organització fins a arribar a aquestes empreses creades ad hoc per camuflar el rastre de l'efectiu.

 

Més de 8.000.000 euros estafats i enviats a l'estranger

A Espanya, els membres de l'organització desmantellada haurien donat d'alta prop de 700 comptes bancaris. Hi ha també un altre elevat nombre de comptes a l'estranger on transfereixen la major part dels diners defraudats a les víctimes. Al final, pràcticament tots els fons obtinguts pels ingressos dels diners estafats en els comptes bancaris fraudulents obertes a Espanya eren transferits novament a l'exterior, fonamentalment Alemanya, República Txeca, Romania, Hongria, Itàlia i Polònia. En altres casos els diners eren directament retirats en efectiu en caixers automàtics.

 

Durant la investigació es van realitzar catorze detencions de diferents membres de l'organització criminal, i es va aconseguir desarticular diverses de les cèl·lules que actuaven a Espanya. Des de Romania les tornaven a activar. Els detinguts, la majoria dels quals van ingressar a la presó provisional, ocupaven diferents esgraons dins de l'organització, des de simples mules a graons intermedis.