Ja fa uns quants dies de la terrible explosió en una parròquia de Madrid que va acabar amb la vida de quatre persones a la capital, però el que ha passat està encara molt present. En els últims dies s'ha anat coneixent la identitat de les persones que van morir en el succés, així com les tristes històries darrere d'aquestes víctimes. Com ja s'havia sabut, una de les víctimes va ser Rubén Pérez Ayala, un sacerdot de 36 anys que es trobava a la parròquia en el moment en què es va produir l'explosió.
«Va arribar viu i va lluitar sense parar»
Ara ha estat el seu germà, el també sacerdot Pablo Pérez Ayala, el que ha explicat la seva dura experiència i la de la seva família durant els moments després de l'explosió a la parròquia. Ha assegurat que, malgrat tot, encara va ser «un miracle» que es poguessin acomiadar del seu germà, ja que el seu pronòstic deia que, per les ferides que presentava, hauria d'haver mort abans, però se'l va poder traslladar a un hospital i allà va estar ingressat algunes hores, fins que finalment va perdre la vida.
«Va arribar viu i va lluitar sense parar», ha explicat, assegurant que gràcies a això va poder acudir a l'hospital per donar l'últim adéu al seu germà, cosa que al principi va pensar que no podria fer. «Rubén hauria d'haver arribat mort a l'hospital per una sèrie de ferides que tenia, però va arribar viu i va lluitar sense parar». Al sacerdot se li van realitzar dues operacions des que va arribar a l'hospital, tot i que de cap d'elles va sortir amb bones expectatives de recuperació. En primer lloc se li va realitzar una intervenció per reparar la pelvis, que li va quedar molt afectada.
Hores més tard se'l va haver de sotmetre a una segona operació, a causa d'una hemorràgia interna que va patir, ja durant la matinada. «Rubén ha sortit d'aquesta segona operació i està a l'UCI molt crític. Aquestes hores són vitals», van dir llavors fonts properes. No obstant això, poca estona més tard es donava la trista notícia: finalment el sacerdot no va poder sobreviure a les ferides que havia patit durant l'explosió.
El germà de Rubén, Pablo, explica com va viure també el moment de l'explosió i es assabentar de la notícia. Segons ha dit, ell es trobava a casa seva i va ser una trucada de telèfon el que el va alertar. En aquell moment, assegura, va sortir corrent cap al lloc dels fets però a causa del caos no va poder accedir a la zona de la parròquia, en la qual sabia que es trobava el seu germà. Assegura, però, que en un primer moment va pensar que Rubén no hauria sortit tan mal parat de l'explosió, ja que, segons li van dir, havia sortit pel seu propi peu de l'indret.
No va ser així. El sacerdot havia aconseguit sortir sol de la parròquia, però, va ser amb un gran esforç: l'explosió li havia deixat tals ferides que va haver de sortir arrossegant-se del lloc per intentar salvar la seva vida. «Va resultar que havia sortit sol arrossegant-se, ningú sap com», assegura el seu germà. Ara Pablo ho recorda amb molt d'amor i parla d'ell amb orgull. «Rubén i jo hem compartit habitació fins que jo vaig entrar al seminari. Sempre ens hem barallat i ens hem reconciliat. Ens ha unit el vincle del sacerdoci». Explica també que, tot i ser ell dos anys menor que Rubén, va ser Panlo qui el va iniciar en la vocació sacerdotal. Ell va entrar a el seminari i Rubén no va voler fer-ho en un primer moment. Dos anys més tard, però, va acabar per adonar-se que era també la seva vocació, i tots dos van emprendre junts el camí.