El futbol plora la pèrdua amb 43 anys d'Eduardo Navarro Soriano, exporter del Numància i l'Osca. Fonts del mateix club han confirmat la seva mort «després d'una llarga malaltia». Edu Navarro va jugar en diversos clubs i va disputar un total de 250 partits a Segona Divisió.
El porter aragonès es va formar a l'Stadium Casablanca de Saragossa, i va vestir la samarreta de diversos equips. Entre ells, el Figueruelas, el Binèfar, la Unió Esportiva Lleida, el Barbastre, l'Osca, el Numància i l'Utebo. Tots ploren avui la mort d'aquest porter històric.
L'Utebo Futbol Club va ser l'última entitat en què va jugar el porter com a futbolista en actiu. Després va passar a entrenar els porters del Reial Saragossa. La seva mort ha causat una profunda commoció, sobretot al Numància, que ha traslladat el seu condol en un comunicat.
Qui era Edu Navarro
Eduardo Navarro Soriano, més conegut com a Edu Navarro, ha mort aquest dijous amb 43 anys a causa d'una llarga malaltia. Actualment era entrenador de porters del Deportivo Aragón. Com a jugador en actiu va acumular gairebé 350 partits a Segona i Segona B.
Va destacar especialment a l'Osca i el Numància, uns clubs on va deixar una gran empremta com a jugador i un gran record com a persona. Navarro estava casat i era pare de dos fills, Marcos i Jaime, de 8 i 11 anys. La seva mort ha causat una profunda commoció al seu entorn.
Diverses entitats esportives han mostrat el seu condol a les xarxes socials només conèixer-se la trista notícia. Edu Navarro formava part de la història recent del futbol espanyol, amb una gran trajectòria en diversos equips. Una carrera que ara tornen a recordar després de la seva tràgica mort.
Una trajectòria impecable
Edu Navarro pertanyia a la generació del 79 del futbol aragonès, amb noms molt destacats com Fernando Ponz, Jaume Amat, Dani Bernal o Luja Hualde. Es va posar els guants per primera vegada amb el col·legi Miraflores. Després va militar a l'Stadium Venècia i a l'Stadium Casablanca.
Va ser allà on va completar la seva etapa formativa fins a arribar a la Divisió d'Honor juvenil. Des d'allà, va fer el salt a Segona B amb el Figueruelas, que entrenava Paco Rúa. El seu paper va ser decisiu per aconseguir l'ascens després d'aturar un penal a l'últim partit, un motiu pel qual el recorden amb molt d'afecte.
Més tard va defensar la samarreta del Binèfar, un club on també el recorden molt bé. La seva trajectòria va continuar com a porter del Lleida, una entitat on va estar quatre temporades. Després va tornar a l'Aragó com a porter del Barbastre, el pas previ a vestir la samarreta de l'Osca.
Porter per vocació
El mateix Eduardo Navarro va explicar en una ocasió que s'havia fet porter per influència del seu germà, que també era porter. Va ser ell qui el va animar i aviat va veure que valia per a això. Va ser a partir de llavors que va iniciar la seva etapa formativa i una carrera d'èxit.
Va destacar pel seu paper a l'Osca, on va disputar 33 partits a la temporada de l'ascens a Segona Divisió. Després va disputar 37 partits més ja en la categoria de plata del futbol espanyol. El seu següent salt va ser al Numància, on va jugar 79 partits a Segona Divisió.
Va jugar el seu últim partit com a professional amb la samarreta de l'Utebo, però mai va deixar el món del futbol. Va passar a entrenar els porters del Deportivo Aragón amb Iván Martínez i Emilio Larraz. Després de la seva mort, els que el van conèixer destaquen la seva exitosa trajectòria esportiva i la gran persona que era.