Carles Capdevila ha mort aquest dijous als 51 anys víctima d’un càncer colorectal. El periodista va ser director del diari ‘Ara’ fins el 28 de novembre de 2015, que va deixar el lloc de treball per motius de salut. A més, és conegut per haver participat en programes com ‘Malalts de tele’ o ‘Qui els va parir’ i per escriure llibres com ‘Criatura i companyia’.
Capdevila s’ha caracteritzat sempre per no amagar la malaltia, de la qual parlava freqüentment en els seus articles: «M’han diagnosticat un càncer colorectal. Els pròxims mesos de tractament, intervenció i més tractament seran durs, però diuen que podré fer vida bastant normal. I que per tant sóc lliure d’explicar-ho o no a qui vulgui», determinava l’agost del 2015 al diari ‘Ara’. «Per cert, he decidit que me’n sortiré. Confesso que per fer el pronòstic he hagut de recórrer a l’optimisme de la voluntat, l’únic que ha comparegut de moment. Els altres optimismes, i mira que en tinc, són en un racó, espantats, víctimes d’un atac sobtat de realisme mèdic. Però aniran tornant, els conec i me’ls estimo, ja ho treballarem», sentenciava.
Els seus companys d’ofici també feien èmfasi del seu positivisme a l’hora de lluitar contra la malaltia. En aquest sentit, Jordi Évole va descriure en un article a ‘El Periódico’ una situació que va viure amb ell el febrer del 2016: «El ‘tio’ anava l’altre dia amb una bosseta penjant. Era la medicina de la quimio que l’està curant d’un càncer. I t’ho explica amb un somriure als llavis que ho ‘flipes’».
I és que Capdevila sempre va ser un lluitador: «Vaig celebrar l’aniversari el 13 d’agost, pocs dies després del diagnòstic. I cada cop que algú em felicitava entenia millor que mai com és de bonic que et desitgin per molts anys. Els primers cinquanta han estat fantàstics. Cap queixa. Tinc molta sort. Si me’n quedava cap dubte, l’estima rebuda aquest estiu estrany m’ho confirma. La segona cinquantena comença costa amunt, la meva nova vida serà un pèl més complicada. Però ‘complicada’ pot ser un adjectiu ben assumible, mentre acompanyi un substantiu deliciós: vida». Fins sempre, Carles!