Tomás Gimeno, pare i segrestatador d'Anna i Olivia, desaparegudes l'abril de 2021 a Tenerife

La ‘mort dolça’, la forma com creuen que va morir Tomás Gimeno sota la mar

El monòxid de carboni adorm la víctima mentre bloqueja l'arribada d'oxigen a la sang provocant la mort

Tomás Gimeno s'ha convertit en una de les persones més odiades del país pel segrest de les seves dues filles, Anna i Olivia.

La paradoxa és que tot i cometre un acte horrible, Tomás podria haver mort sense patiment. Les últimes novetats de la investigació diuen que el presumpte assassí va tenir una «mort dolça».

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

Segons s'informa, el vaixell oceanogràfic 'Ángeles Alvariño' va trobar dues ampolles d'oxigen al fons de la mar. La Guàrdia Civil va confirmar que efectivament pertanyen a Tomás. Creuen que les va utilitzar per evitar l'angoixa de morir ofegat.

Després de l'última troballa, es confirma la hipòtesi que el pare de les nenes es va suïcidar. Ho va fer amb el cinturó de plom i inhalant monòxid de carboni per perdre la consciència sense patiment. 

Els investigadors continuen buscant el seu cos per acabar de confirmar-ho. Creuen que és a prop d'on han trobat les ampolles, a 1.500 metres de profunditat. El vaixell seguirà les seves tasques de rastreig fins que trobin el que busquen.

Què és la 'mort dolça'

La «mort dolça» és l'eufemisme per denominar la mort per inhalació de monòxid de carboni. Es diu així perquè la víctima no s'assabenta i perd la consciència de forma tranquil·la, com si s'estigués dormint.

La «mort dolça» se sol produir per una mala combustió, mentre les víctimes estan dormint. També augmenta el risc en persones que pateixen problemes respiratoris o cardiovasculars. 

Un cop inhalat el monòxid de carboni, la persona sent mal de cap, cansament, mareig, vòmits i confusió mental. Però el gas tòxic entra en els pulmons provocant un endormiscament progressiu i la paràlisi dels músculs.

La persona perd el sentit i té una parada cardíaca. La causa de la mort és un bloqueig de la capacitat de la sang per transportar oxigen. Això produeix danys irreversibles en els pulmons i el cervell.

Així va ser com segurament va morir Tomás Gimeno, amb lleus símptomes i una mort ràpida i afable. Probablement es va sentir una mica marejat abans de perdre el coneixement. Després, en qüestió de minuts, el seu cos va col·lapsar i va morir.

Altres morts per inhalació de CO2

El monòxid de carboni és un assassí silenciós i letal. El fet de ser un gas que no té color ni olor, és imperceptible a simple vista. Per això la majoria de les víctimes que moren intoxicades, no s'assabenten que estan morint.

Normalment es produeix per la mala combustió d'un aparell o per una mala ventilació de l'ambient. El desencadenant pot ser qualsevol accident domèstic. Per exemple, un electrodomèstic que es crema o una mala combustió de l'estufa.

Per això recomanen ventilar bé les habitacions si s'utilitzen brasers, estufes o llars de foc. Aquest tipus de mort pot produir-se també si es deixa el cotxe diverses hores encès en un garatge sense ventilació.

Incògnites per resoldre el cas

En el cas de Tomás Gimeno, creuen que va inhalar voluntàriament el CO2 de les ampolles de monòxid trobades al fons de la mar. Es tracta de dues ampolles d'oxigen que utilitzen els pilots de les forces aèries quan cauen a la mar. Les ampolles permeten inhalar oxigen pur i provocar la mort dolça.

En les últimes hores s'ha donat per fet que Tomás Gimeno es va suïcidar. Per als investigadors, les ampolles són la prova que el pare es va suïcidar després de matar a les seves filles. Però alguns experts adverteixen que cal seguir investigant.

El perit nàutic Fernando G. Echegoyen assegura que l'aparició d'aquestes dues ampolles no assegura res: «És impossible. La mort dolça és inhalació d'oxigen pur, però aquestes ampolles no són d'oxigen, són d'aire comprimit».

En canvi, el periodista canari Antonio Herrero assegura que «la troballa és un miracle i facilita la feina dels investigadors per trobar el cos de Tomás Gimeno. Creuen que el cadàver no pot estar lluny de les ampolles».