Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Muntatge fotogràfic d'Ángel Barrio i Los Suaves.

Mor de forma inesperada Ángel Barrio, de Los Suaves: segona mort en poc temps

La llegendària banda Los Suaves acomiada Ángel «Gelo» Barri mesos després de perdre el seu primer guitarrista

La mítica banda de rock Los Suaves es torna a vestir de dol per la mort d'un dels seus membres. Mesos després d'acomiadar el guitarrista Ángel Ruiz, la formació gallega diu adeu a Ángel «Gelo» Barrio. Va ser-ne el bateria durant molts anys i va morir ahir a 70 anys de manera inesperada.

Així ho ha confirmat el baixista i fundador de la banda Charly Domínguez. «Gelo» sempre va tenir problemes de salut i feia uns dies que estava ingressat, però ningú s'ho esperava. Amb ell, se'n va un altre membre de la llegendària banda de rock que va conquistar el panorama musical espanyol als noranta.

Los Suaves és la banda de rock més cèlebre d'Ourense i de Galícia, i sens dubte una de les més populars a tot Espanya. «Gelo» va formar part d'una de les etapes més reeixides de la banda durant les quatre dècades d'existència. La seva mort ha causat una gran tristesa a l'escenari musical espanyol i gallec.

«Bo i amb cara de bo»

«Gelo» va ser bateria de Los Suaves durant els anys noranta, una de les etapes més reeixides del grup ourensà. Al costat d'altres percussionistes com Javier Domínguez i Tino Mojón, Ángel Barrio es va significar com a portent a la bateria del grup de rock. Va arribar a la banda el 1988 i aviat es va guanyar l'afecte i el respecte del públic.

Grup de rock Los Suaves
«Gelo», començant per la dreta, amb la resta de Los Suaves. | AEP 

A més del seu talent musical, Barrio va conquistar els seus companys i fans amb una personalitat discreta, però amable. El seu pas per la banda coincideix amb l'explosió de Los Suaves com a grup de referència del rock espanyol. La seva pèrdua ha causat una profunda consternació per la dimensió artística i humana.

«Mai el veies enfadat», recorda avui el seu company i amic Charly Domínguez. En el seu trist comiat recorda que «va ser una persona bona i amb cara de bo», una persona «que va viure per i per a la música». La seva mort s'afegeix a la tragèdia recent de la banda per la mort del seu primer guitarrista, Ángel Ruiz.

Artista total i bon amic

Charly Domínguez recorda emocionat el seu amic, amb qui va compartir hores i hores de gires i concerts a l'apogeu de Los Suaves. El fundador del grup recorda la seva faceta més divertida, ja que era algú molt vitalista que sempre feia bromes a l'autobús. Per això va deixar una empremta més enllà de la qualitat artística.

Ángel Barrio es va formar com a músic en els ambients del jazz, gènere que dominava a la perfecció per sobre de qualsevol altre. Sent un referent de la tècnica de la bateria de jazz no va tenir gaires problemes a adaptar-se a un nou gènere. El del rock, que als anys vuitanta i noranta estava en auge.

Portada del disc de Los Suaves amb «Gelo» a l'esquerra.
Portada del disc de Los Suaves amb «Gelo» a l'esquerra. | Universal 

Així va ser com va arribar a Los Suaves, la banda d'Ourense que va aconseguir ficar-se entre els grups més reeixits del panorama musical espanyol. Amb Barrio a la bateria van treure alguns dels seus discos més cèlebres, com 'Malas Noticias' i 'Maldita sea mi suerte'. El 2002 va signar el seu darrer treball amb un recopilatori.

Un músic molt estimat

Ángel Barrio va marcar el ritme amb la bateria durant els anys daurats de Los Suaves, però era estimat més enllà de les seves habilitats. Els fans de la banda i aquells que el van conèixer en guarden un bon record, ja que era molt accessible. A més de músic, «Gelo» va ser conegut per la seva faceta com a hostaler.

El bateria de Los Suaves no només deixa un gran record al món de la música, sinó també a la nit ourensana. Durant alguns anys va regentar el pub O Jato Negro, nom associat a l'emblema del grup Los Suaves. També va treballar en coneguts locals rockers d'Ourense com el Trolebús o el Moruno.

Els qui el van conèixer diuen que portava el rock a les venes i que sempre regalava un somriure servint copes darrere de la barra. A 70 anys ja feia temps que estava declinat de salut, encara que la seva mort ha arribat de forma inesperada. Un cop més per a una banda de veterans que se'n van anant a poc a poc.