Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Mossèn Pere Llagostera, de Constantí, va abusar sexualment de nens entre el 1972 i 1973

Els abusos van tenir lloc durant unes colònies a la Vall de Boí | Joan Reig, bateria de Els Pets, va ser una de les víctimes
Mossèn Pere Llagostera, a la part superior esquerra de la imatge, els nens i un monitor a la part dreta. | Pròpia

 

El que havien de ser uns dies de colònies a la Vall de Boí, es va acabar convertint en el pitjor malson. Un grup de nens constantinencs van ser víctimes d’abusos sexuals entre els anys 1972 i 1973 per part del llavors rector de la parròquia de Constantí, mossèn Pere Llagostera. Ho explica el Joan Maria Ramon —el Ramon, des de sempre—, víctima dels abusos de mossèn Pere, juntament amb una quinzena de nens més. 50 anys després, ha decidit fer pública la història, que ha explicat a TarragonaDigital i han corroborat, a més, altres persones que en van ser testimoni o víctima.

 

Pere Llagostera, fill de Reus, es va ordenar sacerdot als 30 anys

Mossèn Pere Llagostera, natural de Reus, va ser rector de la parròquia de Constantí durant 27 anys, des del 1972 fins al 1999. La crida de Déu, però, no li va arribar fins a la seva trentena. Abans havia treballat al Banc de Bilbao, i es va ordenar sacerdot el 1960, quan tenia 30 anys. Abans de ser nomenat rector de la parròquia de Sant Feliu de Constantí, el 1972, ja n’havia sigut vicari, i també va exercir com a secretari personal de l’arquebisbe de Tarragona d’aleshores, Benjamín de Arriba y Castro, que va dimitir el 1970.

 

Mossèn Llagostera era una persona molt coneguda i estimada entre la ciutadania de Constantí, Reus i Tarragona. Després de la seva mort, el 12 de gener del 2017, les mostres de condol demostren l’estima que li tenia molta gent. Però més enllà de la bondat que mostrava cap enfora, mossèn Pere guardava una altra cara més obscura, amb abusos sexuals a nens des de principis dels 70 fins a gairebé els 90.

 

«Mossèn Pere m'acaba de tocar el pito»

Van ser dos els grups de nens que van patir els abusos de mossèn Pere. Quan feien la comunió, passaven a ser escolans de la parròquia, i l’any 1972 van fer la primera excursió a la Vall de Boí, organitzada per mossèn Pere. Van anar a Barruera, a l'Alta Ribagorça, on l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de Ribagorçana (ENHER) tenia un edifici on hi vivien els treballadors, però a l’estiu servia de casa de colònies. Aquell estiu, els nens van pujar en autobús per passar-hi uns dies tot fent una excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes.

 

La primera nit, a Ramon, que llavors tenia 12 anys, el va despertar el seu millor amic: «Mossèn Pere m’acaba de tocar el pito». Era el seu amics, que dormia a la llitera de baix del costat. El primer que va sentir el Ramon va ser confusió. «Estàs bé?», li va preguntar al seu amic, «Sí, sí». Al cap de mitja hora el Ramon es va tornar a despertar i es va adonar que tenia el sac de dormir obert, els pantalons del pijama i els calçotets abaixats i el penis a l'aire. En la foscor, hi va veure la figura de mossèn Pere, l'acabava de tocar. «Mossèn Pere, què passa?», va gosar dir-li. «Tapeu-vos, nens, que aneu tots desabrigats!», va dir el sacerdot.

 

L’endemà, tocava excursió a peu pel Parc Nacional d’Aigüestortes, dormint en un refugi a Portarró d’Espot. Els dos nens li van comentar a un dels monitors, un seminarista, que la nit anterior mossèn Pere els havia tocat, però ell els va dir que devia haver sigut «una broma» per part d’un altre nen, o bé que havien «tingut un malson». Aquella nit, però els nens van demanar al seminarista de dormir a la mateixa habitació que ell, per tal que no es tornés a repetir l’abús per part de mossèn Pere. No van ser ells les víctimes aquell cop, sinó que ho van ser dos germans que l’endemà van assegurar que «el capellà ens ha fotut mà a tots dos!».

 

Refregaments, masturbacions i fel·lacions

Els primers abusos per part del mossèn Pere Llagostera van ser tocaments, refregaments i masturbacions. Mentre que alguns nens s’atrevien a dir en veu alta el que els havia passat durant la nit, d’altres, més tímids i discrets, ho mantenien en secret. Algun, fins i tot, assegurava que si mossèn Pere se li acostava a la nit, li esperava el matxet que duia a la motxilla i amb el qual dormia sota el coixí: «si aquesta nit ve, li espera això!». Si per alguns els comentaris podrien arribar a ser divertits, la pressió entre el grup perquè arribés el moment de la nit, cada vegada era més gran. Entre el grup, tots sabien qui havia rebut, n’eren conscients, ja que mossèn Pere entrava i sortia de l’habitació i els nens s’anaven despertant i veien com el mossèn abusava dels altres, explica el Ramon.

 

«Jo tenia el penis erecte i tot humit»

L’any següent, el 1973, els nens van repetir i van tornar a anar de colònies, i el mossèn Pere va tornar a actuar, però anant més lluny. Una de les nits, el Ramon, que dormia en una llitera interior, es va desvetllar i va veure les cames del mossèn, que era dret, encarat a la llitera superior. Es va tornar a adormir, però de sobte es va tornar a despertar i va trobar-se el mossèn practicant-li una fel·lació. «La meva cara va ser d’estupefacció», recorda el Ramon. «‘Mossèn Pere, què fa?’ li vaig dir, i ell va dir-me: ‘No res, que estaves despullat una altra vegada!’, però jo tenia el penis erecte i tot humit. Estava desorientat». Abans d’ell, havia rebut el nen que dormia a la llitera de dalt, qui ho va reconèixer espantat l’endemà. El Ramon i l'altre company, però, no van ser els únics als qui el mossèn els va practicar una fel·lació.

 

Hi havia molta tensió i malestar entre els nens, que durant els dies de les colònies parlaven sobre el que passava a la nit, així com també tensió i distància amb el mossèn. En una ocasió, el segon any, després de patir la fel·lació, el Ramon i un amic van intentar escapar-se de l’excursió i tornar a casa. Van fer les maletes i es disposaven a marxar, però el mossèn els va enxampar i els va frustrar la fugida.  

 

Mossèn Pere Llagostera, dret a la part central de la imatge, i els nens, durant una excursió al Parc Nacional d'Aigüestortes. | Pròpia

 

 

Els nens no van trobar comprensió a casa

En tornar del primer any de colònies, al principi el Ramon no va dir res als seus pares sobre els abusos de mossèn Pere. Però va arribar el diumenge, i tocava anar a missa. «No hi penso anar», va plantar-se el Ramon davant del seu pare i la seva mare, que van insistir al seu fill de l’obligació d’anar a ofici el diumenge al matí. «Que amb aquest maricón no hi vull anar jo!», va etzibar-los el fill. Estupefacció a la cara dels pares de Ramon. La seva mare li va dir a Ramon «que tenia molt poca vergonya, que semblava mentida que digués aquelles coses d’una persona que es preocupava per ell i pels nens de la seva edat».

 

El seu pare li va preguntar que què havia passat, i el Ramon li va dir que el mossèn l’havia tocat. La resposta del pare va ser que «Això va ser culpa de la temptació, heu de tenir paciència, a vegades les coses són així, però penseu que el mossèn és molt bona persona». Amb aquesta reacció per part del seu pare, «em vaig quedar més desorientat», explica el Ramon, «i comences a pensar que potser el dolent ets tu i no l’altre, que és el que t’ha putejat».

 

Un altre testimoni explica que mossèn Pere li va refregar el penis contra les cames

Els abusos a mossèn Pere el corroboren altres víctimes i testimonis a TarragonaDigital, nens que pujaven a les colònies. El Josep —pseudònim— també va ser víctima de mossèn Pere. Malgrat que li costa saber quin any va ser exactament, ubica els abusos entre l’any 1972 o 1973, a la mateixa excursió a la Vall de Boí, quan ell tenia 9 o 10 anys —3 anys menys que el Ramon—, i formava part del grup «dels petits». «A la nit, em vaig desvetllar i em vaig trobar mossèn Pere allà. No en donava crèdit». El Josep creu recordar com va notar com mossèn Pere refregava el seu penis contra les seves cuixes. El rector, en veure que el menut es despertava, actuava sempre amb el mateix modus operandi: «Tapa’t, fill meu, que fa fred», li deia, mentre li tornava a pujar els llençols o el sac de dormir.

 

El Josep admet que l’abús el va espantar tant que els deis següents temia l’hora d’anar a dormir i d’apagar els llums, «perquè pensava que tornaria a actuar. Era molt difícil agafar el son i de seguida que senties un soroll, et desvetllades, estaves molt alerta». Tal com també explicava el Ramon, tots els nens, haguessin sigut víctimes o no, veien la figura de mossèn Pere en la penombra, caminant per les habitacions o bé reclinat a sobre d’un company.

 

En tornar a casa, al principi el Josep tampoc va dir-ho a casa seva, sinó que els seus pares es van adonar que havia passat alguna cosa quan ell es va negar a tornar a fer d’escolà a missa. La seva mare, lluny de mostrar-se comprensiva, va renyar-lo i li va dir que estava exagerant. Malgrat que ell li digués plorant que sí, que mossèn Pere l’havia tocat a la nit, ella li deia que callés i que no digués disbarats.

 

Els anys següents, mentre el Josep encara va fer d’escolà, allò que consolava al Josep que era que la resta d’escolanets també n’havien sigut víctimes, i intentaven fer pinya entre ells. Tot i així, admet que tots tenien por de quedar-se a soles amb mossèn Pere. A més, recorda que, si de cara a la resta del poble tenia una actitud amable, «dins la sagristia era una persona molt esquerpa, ens renyava i ens estirava de les orelles». En canvi, de cares enfora «era molt sobón, ens tocava el coll i les orelles quan els saludava pel carrer, com a mostra d’afecte», tot i que a ells els incomodava.

 

«A mi no em casarà, aquest fill de puta!»

El Jordi —pseudònim—, de la mateixa generació que el Ramon, també va patir els abusos de mossèn Pere. Ho explica la seva dona, que sempre va saber que el seu marit havia sigut víctima del rector, l’any 1972 o 1973 a les excursions a la Vall de Boí, però no recorda que li comportés cap mena de seqüela psicològica important. «L’únic que recordo, és que li tenia molta ràbia i no podia suportar veure’l», explica la dona. El Jordi, tot i sabent que als seus pares no els faria cap gràcia, es va negar en rotund que fos mossèn Pere qui ens casés: «A mi no em casarà aquest fill de puta», deia tot sovint. Efectivament, els va casar un altre mossèn amic de la família.

 

'Corvus', la cançó de Joan Reig sobre mossèn Pere

Els abusos de mossèn Pere Llagostera van calar fondo en una de les seves víctimes, que en va decidir fer una cançó. Es tracta de Joan Reig, bateria d'Els Pets, que també va ser víctima dels abusos sexuals de mossèn Pere. Al darrer disc del grup de Constantí, 'Som', hi ha la cançó 'Corvus', que relata els episodis d'abusos sexuals que el mossèn cometia en aquell refugi a la Vall de Boí. Ara, gairebé 50 anys més tard, la teràpia personal ha acabat canalitzant-se a través d'allò que ell sap fer, la música.

 

L'Església com a centre i esquelet de la vida social a Constantí

Als anys 70 Constantí era un poble eminentment agrícola, on començava a aflorar la indústria petroquímica. A partir de llavors, la població va començar a créixer exponencialment, però a principis de la dècada al poble hi havia unes 3.000 persones. En un poble petit amb una societat post-franquista, l’Església era el centre i l’esquelet de la vida social. Els diumenges eren el dia de trobada entre tots els veïns, i després de missa s’anava a fer el vermut al Casino. Tots els grans esdeveniments tenien una arrel religiosa, i a partir d’aquí s’articulava absolutament les relacions socials entre els veïns i veïnes.

 

El mossèn del poble era l’emissari de Déu, era la persona que connectava directament els feligresos amb Nostre Senyor. El sacerdot és la màxima expressió i allò més proper a Déu, és un referent espiritual. «El mossèn no podia fer-te mal», recorda el Ramon, i quan la teva referència de bondat et fa mal, abusa de tu sexualment, «el xoc és pitjor, i tens molt poca força mental per entendre-ho». Si els pares d’aquells nens haguessin decidit denunciar o fer públic l’abús del mossèn, hauria significat posar tot el poble en contra seva.

 

Si a més, com la família del Ramon, tenies un negoci o un comerç, la por al rebuig i a ser assenyalat era encara pitjor. Haurien hagut de marxar del poble. Així, s’optava per silenciar el cas, emmascarar-ho com a actes duts a terme per culpa de la temptació, i que Déu és bondadós i diu que s’ha de perdonar. «La gent ja ni es plantejava anar en contra del mossèn i de l'Església», reflexiona el Josep. «El rector anava pel carrer i si se’t trobava, t’allargava la mà perquè li besessis l’anell, com a ritual de submissió».

 

La teràpia, comentar els abusos entre els amics

Al cap de pocs anys, els nens víctimes de mossèn Pere es van convertir en adolescents i joves. «Una manera de canalitzar allò que havia passat, era comentar-ho entre els amics», explica el Josep. Els nois, com a sistema d’autodefensa i per ajudar a superar els abusos, en parlaven entre ells, fins i tot amb un to burlesc. Alhora, però, bona part d’aquella generació coincideix haver desenvolupat un rebuig a l’Església com a conseqüència directa dels abusos patits a les colònies a la Vall de Boí. Pel carrer, el Josep i el Jordi esquivaven el mossèn a tota costa. «Anys després, ell no tenia vergonya de res, t’aguantava la mirada i et parlava com si no hagués passat res», recorda el Josep.

 

Els abusos no es van quedar a la Vall de Boí

Els abusos no es van quedar, però, en les excursions a la Vall de Boí. El Ramon recorda que anys després, quan es va casar, va acabar vivint davant de casa de mossèn Pere. Cada tarda, després de l’escola, veia com diversos nens del poble anaven a casa del rector, on hi feien catequesi o classes de repàs. En aquella època el Ramon tenia una autoescola, i una de les seves alumnes era la mare d’un dels nens que anava a casa del mossèn. El Ramon va decidir explicar-li la seva experiència anys enrere amb el mossèn. Ella es va quedar parada, es va desapuntar de l’autoescola i el Ramon no en va saber res més. «Un parell de mesos després em va trucar i em va dir que s’havia mudat a La Canonja. Efectivament, el seu fill li havia dit que el mossèn l’havia tocat».

 

El Ramon no considera que li hagin quedat seqüeles psicològiques greus dels abusos que patir per part del mossèn Pere Llagostera. Però després de veure el documental de Netflix ‘Examen de Conciencia’, dirigit per Albert Solé, creu que la història s’ha de fer pública. Encara que ja no s’hi pugui fer res, que serveixi com a mesura de prevenció i per demostrar el gran volum d’aquests casos i com, a banda de la pròpia Església, la mateixa societat els encobria