Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Foto de Dillon Wilford.

Un nen de 10 anys demana a la seva mare que el deixin morir per no patir més

Dillon Wilford pateix una malaltia minoritària que li produeix dolors intensos i li impedeix caminar

La història de Dillon Wilford, un nen de 10 anys amb una dolorosa malaltia, ha tingut un gran impacte a tot el món. El nen pateix una rara malaltia que li produeix dolors intensos i li impedeix caminar. Cansat de passar-se el dia cridant de dolor, ha demanat a la seva mare que el deixi morir.

Dillon Wilford, veí de la ciutat britànica de Bolton, pateix la Síndrome de Dolor Regional Complex. Es tracta d'una malaltia que pateixen molt poques persones al món i que es manifesta amb insuportables episodis de dolor. La seva família ha tingut un gran ressò en explicar la seva història.

Segons han explicat en una entrevista, el dolor és tan intens que el seu fill ha demanat que el deixin morir. Lluny de rendir-se, han començat una campanya de recollida de diners perquè el nen trobi una cura. Necessiten més de 100.000 euros per poder pagar un tractament.

Síndrome de Dolor Regional Complex

L'infern dels Wilford va començar el novembre del 2021, quan el nen va començar a sentir els símptomes tan dolorosos d'aquesta malaltia. «Se'n va anar a dormir com un nen feliç i saludable, però es va despertar l'endemà sense la capacitat de funcionar», explica la mare. Diu que era incapaç de caminar.

Foto de Dillon Wilford i la seva mare.
Dillon i la seva mare estan vivint un autèntic infern. | Cedida
 

El «dolor agonitzant a la cama» li impedia caminar i fer les tasques més simples del dia a dia. Després de diverses setmanes visitant metges van rebre el diagnòstic: Síndrome de Dolor Regional Complex (SDRC). «Cridava les 24 hores del dia i era incapaç de suportar el dolor d'una engruna caient a la seva cama», relaten.

Aquesta malaltia es caracteritza per un intens dolor crònic, normalment localitzat a una part del cos. El dolor va acompanyat d'un ardor accentuat, rigidesa i inflamació, amb un canvi de color a les extremitats. No té cura, però sí que hi ha tractaments per alleujar el dolor.

No pot anar a l'escola

Dillon només té 10 anys, però ha hagut de deixar d'anar a l'escola i està estirat al llit les 24 hores del dia. No pot fer vida normal ni veure els seus amics, i per anar al bany necessita una cadira de rodes. El dolor és tan intens que «ni tan sols pot suportar que el vent o la pluja acariciïn la seva cama».

El dolor és tan fort que el nen es passa hores cridant. «Com a família estem trencats, i jo i la seva germana Maddy l'hem sentit dir que es vol morir», ha explicat la seva mare. «Imagina't sentir el teu fill de 10 anys dir que es vol morir per acabar amb el dolor de la seva cama».

La vida d'aquesta família s'ha capgirat arran de la malaltia. Des de fa mesos la vida de la mare i la germana de Dillon gira al voltant del nen, ja que es dediquen en cos i ànima a cuidar-lo. La mare és estudiant d'Infermeria i la seva germana ha hagut de canviar de feina.

Ja porten més de 35.000 euros

El pare de Dillon va morir després del seu naixement, així que el nen només compta amb les cures de la seva mare i la seva germana. Ara com ara, cap dels tractaments han aconseguit alleugerir el dolor del nen. L'única esperança es troba en un centre especialitzat d'Arkansas, als Estats Units.

Foto de Dillon Wilford a l'hospital.
La seva única esperança és un tractament molt car als Estats Units. | Cedida
 

A Spero Clinic treballen amb un tractament experimental que podria acabar amb l'infern de Dillon. El problema és que costa més de 118.000 euros, una xifra totalment fora de l'abast de la família del nen. Per això han iniciat una campanya de recaptació, i ja porten més de 35.000 euros.

Dillon somia a tornar a l'escola, tornar a jugar amb els seus amics i recuperar la seva vida normal. La seva mare i la seva germana somien a deixar de veure el patiment del petit i reprendre la seva vida anterior. Compartir la seva història ha permès visibilitzar la malaltia i rebre la solidaritat de la gent envers la seva situació.