Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El «nen robat» de Banyoles es querella contra els seus pares adoptius

Juan Francisco Belmonte porta més de deu anys lluitant per poder recuperar la identitat que tenia quan va néixer
El «nen robat» de Banyoles es querella contra els seus pares adoptius | CatalunyaDiari.cat

 

Juan Francisco Beamonte, el «nen robat» de Banyoles, anirà a la via penal contra els pares que el van adoptar quan tenia 6 anys. El seu advocat presentarà aviat una demanda als jutjats de Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, pels delictes d'injúries, falsedat documental i suposicions d'estat civil i part, entre d'altres.

 

Beamonte, que ja té el DNI amb els cognoms recuperats de quan va néixer, obre un nou procés judicial perquè vol «arribar fins al final» i que «es faci justícia». Això és possible després que aquest divendres s'hagi celebrat una vista de conciliació al jutjat d'instrucció número 4 de Girona per una demanda per injúries. El jutge ha arxivat el cas després que els pares, a través de l'advocat, ho hagin negat tot.

 

 

Beamonte vol que es faci justícia

«Vull justícia, que paguin el que han fet, ni aquests —els pares adoptius— ni els que van cobrar per fer-ho». Amb aquesta contundència s'expressava Juan Francisco Beamonte, que porta més de deu anys batallant per aconseguir la identitat que tenia quan va néixer. Des de fa més de mig any que ha aconseguit recuperar el nom i cognoms que tenia quan va néixer amb el DNI i els documents oficials ja rectificats per ordre d'un jutge. S'anul·lava així la identitat que havia tingut durant tots aquests anys com a Joan Coll Corominola.

  

Ara, però, vol anar més enllà i aconseguir que els pares adoptius siguin jutjats per la via penal pel que consideren un procés «totalment irregular» juntament amb la resta de persones que hi van participar. «El seu cas és singular perquè durant més de quaranta anys van existir les dues partides de naixement, la biològica —Juan Francisco Beamonte Isern— i la de Joan Coll Corominola que es va adulterar amb dates de naixement incorrectes d'un fill biològic que mai va existir», detalla el seu advocat, Samuel Guerrero. I això, afegeix, es va aconseguir amb l'ajuda d'altres persones que ho van fer possible.

  

Ha demandat els pares adoptius per injúries

Aquest divendres s'ha celebrat una vista de conciliació al jutjat d'instrucció número 4 de Girona per una demanda per injúries contra els pares adoptius. Segons l'advocat del banyolí, volien que admetessin que durant més de quatre dècades havien mentit perquè «mai va ser un fill biològic» i per «no haver fet les coses bé». També reclamaven una indemnització, la xifra de la qual no ha transcendit. Els pares adoptius, a través de l'advocat perquè no han assistit a la cita, ho han negat tot de manera que el jutge ha arxivat aquest procés.

Aquest divendres s'ha celebrat una vista de conciliació al jutjat d'instrucció número 4 de Girona | Cedida

 

L'advocat de Beamonte ha subratllat que aquest era un tràmit necessari per poder acudir a la via penal. Properament presentaran una demanda als jutjats de Santa Coloma de Gramenet pels delictes d'injúries, falsedat documental i suposicions d'estat civil i part, entre d'altres. Ho faran a aquest jutjat perquè els pares adoptius van inscriure'l al Registre Civil de Sant Adrià del Besòs, al Barcelonès, tot i haver nascut a l'hospital Clínic de Barcelona. «Ningú va demanar cap informe clínic del part», denuncia Guerrero, posant-ho d'exemple de les presumptes irregularitats que s'haurien comès en tot el procés. 

 

El van considerar un pròfug per no haver fet la mili

El fet que no s'anul·lés la primera partida de naixement ha comportat situacions anòmales com que durant anys Juan Francisco Beamonte fos considerat un «pròfug» per no haver fet el servei militar quan se'l va reclamar. Un dels molts tràmits que Beamonte ha hagut de solucionar des que ha recuperat el cognoms dels pares biològics. I no sense dificultats. Així per exemple ha hagut de fer dos cops la tramitació del nou DNI. Quan va anar a fer-se'l li van mantenir el mateix número quan en realitat li havien d'assignar un de nou. 

  

Malgrat les dificultats i esforços personals i econòmics, Beamonte vol arribar fins al final. Afirma que ho fa per aportar esperança a tots aquells casos que encara hi ha pendents de nens robats a l'Estat i en l'àmbit personal perquè sent que li deu a la seva àvia biològica. «Va morir-se sense saber on era i va fer prometre a les netes que el buscarien fins a trobar-lo». I així ho van fer. Era l'any 2009. Des de llavors que Joan Beamonte va estar investigant el passat i recollint proves documentals. L'any 2014 va posar la primera demanda iniciant així un llarg periple judicial que encara no ha acabat.

 

 

Comentaris